Vés al contingut

Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDepartament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya
lang=ca
Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, nova seu del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica des de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusDepartament de la Generalitat de Catalunya
administració de justícia Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaDepartament de Justícia, Drets i Memòria Modifica el valor a Wikidata
Creació17 desembre 2003
Governança corporativa
Seu (2020–)
Part deGovern de Catalunya 2003-2006
Govern de Catalunya 2016-2017
Govern de Catalunya 2018-2021
Govern de Catalunya 2021-2024
Govern de Catalunya 2012-2016
Govern de Catalunya 2006-2010
Govern de Catalunya 2010-2012
Govern de Catalunya 2024-present Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjusticia.gencat.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: justiciacat X: justiciacat Youtube: UCf0ckbFRnbXeNNB1n_ErYCw Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casal Sant Jordi
Imatge
Dades
TipusEdifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic
art déco Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCasp, 24-26 i Pau Claris, 81 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E / 41.38944°N,2.17111°E / 41.38944; 2.17111
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40335 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1401 Modifica el valor a Wikidata
Facebook: justiciacat X: justiciacat Youtube: UCf0ckbFRnbXeNNB1n_ErYCw

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L'actual conseller és Ramon Espadaler i Parcerisas, des de l'11 d'agost de 2024.

Funcions

[modifica]

Corresponen al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica les funcions:[1]

  • Les funcions relacionades amb l'Administració de justícia a Catalunya i la seva modernització.
  • Els serveis penitenciaris, la reinserció i la justícia juvenil.
  • La conservació, l'actualització i el desenvolupament del dret civil de Catalunya.
  • Les associacions, les fundacions, els col·legis professionals i les acadèmies.
  • Els notaris i registradors.
  • La promoció i desenvolupament dels mitjans alternatius de resolució de conflictes.
  • La memòria democràtica.
  • Els processos electorals.
  • Els afers religiosos.
  • Les polítiques de qualitat democràtica.
  • Qualsevol altra que li atribueixin les lleis i altres disposicions.
[modifica]

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i dependent de la Secretaria per a l'Administració de Justícia,[2] amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.[3] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[4] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[5]

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)

[modifica]

El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), creat per la Llei 5/1989, de 12 de maig, és l'empresa pública del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a objectiu fonamental la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat, a través de la formació en oficis i el treball productiu.[6]

Centre de Mediació de Catalunya

[modifica]

El Centre de Mediació de Catalunya, creat per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat,[7] és una institució, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que té com a principals objectius fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l'accés a tots els ciutadans, estudiar les tècniques de mediació, gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar i el Registre general de persones mediadores en els àmbits de dret privat, designar la persona mediadora, fer el seguiment del procediment, homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic. L'any 2015 va presentar el Pla Nacional d'Impuls de la Mediació.[8]

Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)

[modifica]

El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) és un organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, creat per la Llei 18/1990, de 15 de novembre, amb la finalitat de desenvolupar activitats de formació especialitzada i d'investigació en l'àmbit del dret i la justícia.

La missió principal del Centre consisteix a planificar i organitzar la formació de tot el personal que treballa al Departament de Justícia, així com fomentar la recerca en estudis sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

Memorial Democràtic

[modifica]

El Memorial Democràtic de Catalunya és una institució pública de la Generalitat de Catalunya, independent de tota opció política, religiosa o ideològica, que persegueix el respecte dels drets humans. Fou creat l'1 de novembre de 2007 amb la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)

[modifica]

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) té com a objectiu la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya i fomentar la seva investigació i divulgació. D’aquesta manera, el CHCC promou i en alguns casos dirigeix estudis i treballs d’investigació, així com la redacció de memòries de persones que evoquen vivències de la Guerra Civil, la postguerra, la lluita antifranquista i l'exili.

Llista de consellers

[modifica]
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria de Justícia i Dret (1931-1939)
1 1931-1932 Pere Comas i Calvet 28 d'abril de 1931 24 de gener de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
1932-1933
2 Pere Corominas i Montanya 24 de gener de 1933 3 de gener de 1934
3 1934-1939 Joan Lluhí i Vallescà 3 de gener de 1934 6 d'octubre de 1934[a] Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra
1 de març de 1936[b] 26 de maig de 1936
- Pere Comas i Calvet 26 de maig de 1936 31 de juliol de 1936 Esquerra Republicana de Catalunya
4 Josep Quero i Molares 31 de juliol de 1936 26 de setembre de 1936
5 Andreu Nin i Pérez 26 de setembre de 1936 17 de desembre de 1936 Partit Obrer d'Unificació Marxista
6 Rafael Vidiella i Franch 17 de desembre de 1936 3 d'abril de 1937 Unió General de Treballadors
7 Joan Comorera i Soler 3 d'abril de 1937 5 de maig de 1937
- Rafael Vidiella i Franch 5 de maig de 1937 29 de juny de 1937
Departament de Justícia (1980-2002)
8 I Ignasi de Gispert i Jordà 8 de maig de 1980 24 d'agost de 1982 Unió Democràtica de Catalunya[c]
9 Agustí Bassols i Parés 24 d'agost de 1982 9 de maig de 1986
II
10 Joaquim Xicoy i Bassegoda 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988
- III Agustí Bassols i Parés 4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992
IV
11 Antoni Isac i Aguilar 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995
12 Núria de Gispert i Català 1 de febrer de 1995 5 de febrer de 2001
V
VI
13 Josep-Delfí Guàrdia i Canela 5 de febrer de 2001 4 de novembre de 2002
Departament de Justícia i Interior (2002-2003)[9]
- VI Núria de Gispert i Català 4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[c]
Departament de Justícia (2003-2022)[10]
14 VII Josep Maria Vallès i Casadevall 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 Ciutadans pel Canvi[d]
15 VIII Montserrat Tura i Camafreita 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 Partit dels Socialistes de Catalunya
16 IX Pilar Fernández i Bozal 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 Independent[c]
17 X Germà Gordó i Aubarell 27 de desembre de 2012 14 de gener de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya[c]
18 XI Carles Mundó i Blanch 14 de gener de 2016 28 d'octubre de 2017[e] Esquerra Republicana de Catalunya[f]
19 XII Ester Capella i Farré 29 de maig de 2018 26 de maig de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya[12]
20 XIII Lourdes Ciuró i Buldó 26 de maig de 2021 10 d'octubre de 2022 Junts per Catalunya
Departament de Justícia, Drets i Memòria (2022-2024)
21 XIII Gemma Ubasart i González 10 d'octubre de 2022 12 d'agost de 2024 Independent
Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (2024-)
22 XV Ramon Espadaler i Parcerisas 11 d'agost de 2024 En el càrrec Units per Avançar

Notes

[modifica]
  1. ↑ Suspensió del govern arran dels fets del sis d'octubre.
  2. ↑ Restitució del govern.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 A proposta de Convergència i Unió
  4. ↑ A proposta del Partit dels Socialistes de Catalunya.
  5. ↑ Destituït arran de l'aplicació de l'article 155 pel Govern d'Espanya.[11]
  6. ↑ A proposta de Junts pel Sí

Referències

[modifica]
  1. ↑ «DECRET 133/2024, d'11 d'agost, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments en què s'organitza el Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 11-08-2024. [Consulta: 28 agost 2024].
  2. ↑ «Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 28 maig 2021].
  3. ↑ «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22-12-2008. [Consulta: 23 gener 2013].
  4. ↑ Diversos Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4. 
  5. ↑ «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 06-07-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  6. ↑ «Web del CIRE». Gencat, 21-07-2014. [Consulta: 21 juliol 2014].
  7. ↑ «Llei 15/2009». [Consulta: 3 febrer 2015].
  8. ↑ Pla Nacional d'Impuls de la Mediació ( PDF). Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
  9. ↑ «DECRET 253/2002, de 4 de novembre, de creació i reorganització de diferents departaments». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  10. ↑ «DECRET 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència». DOGC. [Consulta: 29 octubre 2022].
  11. ↑ Ugart, Daniel S.; Serra, Ot; F. Fornells, Mariona «Rajoy cessa Puigdemont i el Govern i anuncia eleccions autonòmiques per al 21 de desembre». Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 22 maig 2018].
  12. ↑ «Quim Torra nomena els consellers del nou govern de la Generalitat». Vilaweb, 19-05-2018. [Consulta: 22 maig 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Departament_de_Justícia_i_Qualitat_Democràtica_de_la_Generalitat_de_Catalunya&oldid=33898343»