Vés al contingut

Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDirecció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusDirecció General Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 febrer 1861
Governança corporativa
Seu
Depèn deSubsecretaria de Justícia

La Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública és un departament del Ministeri de Justícia actualment enquadrat dins de la Secretaria General per l'Innovació i Qualitat del Servei Públic de Justícia.

Funcions

[modifica]

Correspon a la Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública:[1]

  • Elaboració dels projectes legislatius sobre les matèries de nacionalitat, estat civil i ordenació i funcionament del Registre Civil en coordinació amb la Secretaria General Tècnica, i el coneixement i informe de quants projectes normatius puguin afectar aquestes matèries.
  • Tramitació i, si escau, resolució dels expedients de nacionalitat i els de reconeixement o denegació de les situacions que afecten a l'estat civil dels ciutadans i la seva inscripció en el Registre Civil; així mateix, la tramitació i, si escau, resolució dels recursos governatius contra els actes dels titulars de l'exercici d'aquestes funcions, així com l'estudi i la resolució de quantes consultes li siguin efectuades sobre les anteriors matèries.
  • Planificació dels Registres Civils, la programació i distribució dels mitjans materials i personals precisos per al seu funcionament, així com la seva organització, adreça i inspecció.
  • Planificació estratègica, la direcció i l'execució de la modernització tecnològica dels Registres Civils, així com la coordinació de les actuacions en aquesta matèria amb altres administracions, òrgans de l'Estat, corporacions professionals i institucions públiques.
  • Elaboració dels projectes legislatius sobre les matèries relatives al Dret notarial i registral en coordinació amb la Secretaria General Tècnica i el coneixement i informe de quants projectes normatius poguessin afectar aquestes matèries.
  • Organització, direcció, inspecció i vigilància de les funcions de la fe pública notarial i les de naturalesa registral en les matèries de la propietat, béns mobles i mercantils, l'evacuació de quantes consultes li siguin efectuades sobre aquelles, així com la tramitació i resolució dels recursos governatius contra els actes dels titulars de l'exercici de les citades funcions.
  • Ordenació del govern i règim dels Cossos de Notaris i de Registradors,[2] l'organització dels seus processos de selecció i de provisió de llocs, així com les relacions ordinàries amb els seus respectius organismes professionals.
  • Gestió del Registre de Contractes d'assegurances de cobertura de defunció i del Registre d'Actes de Notorietat d'Hereus abintestat sota la dependència del Registre General de Actes d'Última Voluntat.
  • Portar el Registre de Fundacions aprovat en el Reglament del Registre de Fundacions de Competència Estatal, per Reial decret 1611/2007, de 7 de desembre.
  • Protectorat de les fundacions les finalitats de les quals es vinculin amb les atribucions del departament, en els termes establerts per la normativa vigent.
  • Coneixement, seguiment i informe dels projectes normatius en la Unió Europea i en altres organismes internacionals, quan afectin a matèries de la seva competència, -en coordinació amb la Secretaria General Tècnica, conforme a l'article 8.1.n)-.
  • Portar la Secció de Legalitzacions del Ministeri de Justícia, tant en relació amb documents físics com a electrònics.
  • Portar el Llibre Registre de la Família Reial i del protocol del Ministre de Justícia com a Notari Major del Regne.

Directors generals

[modifica]
Director general Data de nomenament
Francisco de Cárdenas Espejo 22 de març de 1861
Antonio Romero Ortiz 13 de febrer de 1862
Laureano Arrieta 15 de novembre de 1863
Antonio Romero Ortiz 26 de març de 1864
José María Manresa 14 d'octubre de 1864
Severo Catalina del Amo 19 de novembre de 1864
Luis María de la Torre 21 de juny de 1865
José María Manresa 13 de juliol de 1866
Bonifacio de Blas y Muñoz 21 de desembre de 1869
Tomás María Mosquera 16 de gener de 1870
Álvaro Gil Sanz 8 d'agost de 1871
Emilio Navarro Ochoteco 27 de novembre de 1871
José Rivera Vázquez 22 de juny de 1872
José Gallego Díaz 3 de febrer de 1873
Gumersindo Azcárate 18 de març de 1873
Miguel Ferrer Garcés 2 de juliol de 1873
José Gallego Díaz 12 de gener de 1874
Pedro González Marrón 14 de maig de 1874
Feliciano Ramírez de Arellano 7 de setembre de 1874
Emilio Navarro Ochoteco 16 de gener de 1883
Cirilo Amorós Pastor 22 de gener de 1884
Rafael Conde y Luque 5 de setembre de 1885
Emilio Navarro Ochoteco 15 de desembre de 1886
Antonio Moyeda Melcón 10 de juliol de 1890
Manuel Benayas Portocarrero 21 de desembre de 1892
Solsona Baselga 12 de juliol de 1895
Francisco de Asís Pacheco 21 d'octubre de 1897
Ramón Cepeda Montero 9 de desembre de 1897
Bienvenido Oliver Esteller 7 de març de 1899
Ramón Cepeda Montero 1 d'abril de 1901
Juan de la Cierva Peñafiel 7 de desembre de 1902
Rafael Andrade Navarrete 13 d'abril de 1903
Juan Antonio García Labiano (interí) 24 de juliol de 1903
Javier Gómez de la Serna 30 de juny de 1905
Carlos González Rothvoss 28 de gener de 1907
Pablo Martínez Pardo 25 de setembre de 1908
José Lombardero Franco 1 d'octubre de 1909
Javier Gómez de la Serna 2 de novembre de 1909
Vicente Pérez y Pérez 12 de febrer de 1910
Fernando Weyler y Santacana 13 d'octubre de 1910
Vicente Cantos Figuerola 3 de juliol de 1913
José Jorro Miranda 30 d'octubre de 1913
Antonio Pérez Crespo 13 de desembre de 1915
José Rosado 1 de maig de 1917
Julio Wais 15 de juny de 1917
Sebastián Carrasco y Sánchez (interí) 12 de novembre de 1917
Salvador Reventós 15 de novembre de 1917
Emilio Díez de Revenga 19 d'abril de 1919
Julio Fournier Cuadros 29 de juliol de 1919
Manuel Fernández Barrón 21 de març de 1921
Benito Blanco Rajoy 9 de juliol de 1921
Benito Mariano Andrade y Uribe 18 d'agost de 1922
Armando de las Alas Pumariño 16 de març de 1922
Enrique Gavilán Amuzara 11 de desembre de 1922
Sebastián Carrasco y Sánchez (interí) 21 de setembre de 1922
Sebastián Carrasco y Sánchez 23 de febrer de 1924
Pío Ballesteros y Álava 18 de desembre de 1925
Manuel Banzo Echenique 14 de novembre de 1929
Pedro Sabau Romero 27 de febrer de 1930
Antonio Garrigues y Díaz Cañabate 17 d'abril de 1931
Luis Fernández Clérigo 26 de desembre de 1931
Casto Barahona y Holgado 6 de maig de 1933
Tomás de Aquino Arderius y Sánchez Fortún 22 de desembre de 1933
Casto Barahona y Holgado 5 de maig de 1934
Manuel García Atance 2 d'octubre de 1935
Isidro Millán Mariño 18 de desembre de 1935
Marcelino Rico Rivas 1 de gener de 1936
Manuel Pérez Jofre y Villegas 24 de febrer de 1936
José María Arellano Igea 18 de febrer de 1938
Ignacio de Casso Romero 25 d'agost de 1939
Josrp Maria de Porcioles i Colomer 5 d'abril de 1943
Eduardo López Palop 30 de juliol de 1945
Maximino de la Miyar y de la Miyar 27 de juliol de 1951
José Alonso Fernández 3 de juny de 1955
Francisco Escrivá de Romaní y Olano 11 de setembre de 1965
José Poveda Murcia 22 de juny de 1973
José Luis Martínez Gil 23 de gener de 1976
Francisco Javier Díe Lamana 10 de maig de 1979
Fernando Marco Baró 19 de setembre de 1981
Francisco Mata Pallarés 7 de desembre de 1982
Gregorio García Ancos 8 de febrer de 1984
Mariano Martín Rosado 17 d'octubre de 1986
José Cándido Paz-Ares Rodríguez 2 de setembre de 1988
Antonio Pau Pedrón 2 de novembre de 1990
Julio Burdiel Hernández 3 de setembre de 1993
Luis María Cabello de los Cobos y Mancha 24 de maig de 1996
Ana López-Monís Gallego 12 de maig de 2000
Pilar Blanco-Morales Limones 7 de maig de 2004
María Ángeles Alcalá Díaz 20 de març de 2009
Joaquín José Rodríguez Hernández 30 de desembre de 2011
Francisco Javier Gómez Gálligo 31 d'octubre de 2014
Pedro José Garrido Chamorro 3 d'agost de 2018
Sofía Puente Santiago 30 de gener de 2020

Estructura

[modifica]

La Direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública s'estructura en dues Subdireccions Generals:

  • Subdirecció General de Nacionalitat i Estat Civil
  • Subdirecció General del Notariat i dels Registres

Referències

[modifica]

El contingut d'aquest article incorpora material publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, que es troba al domini públic de conformitat al que es disposa en l'article 13 de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola.

Bibliografia

[modifica]