Vés al contingut

Rafael Conde y Luque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Conde y Luque
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1835 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881

31 de maig de 1884 – 8 de març de 1886

12 de febrer de 1891 – 11 de gener de 1892

20 d'abril de 1896 – 26 de febrer de 1898
CircumscripcióCòrdova
  Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1903 – 1916
Dades personals
FormacióUniversitat Central
Universitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, professor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca
Universitat Central
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Altres
TítolComtat de Leyva Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFlorinda Garay Anduaga Modifica el valor a Wikidata
FillsJuan José Conde-Luque y Garay Modifica el valor a Wikidata
GermansTomás Conde y Luque Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rafael Conde y Luque (Còrdova, 4 de febrer de 1835 - 14 de setembre de 1922) va ser un jurista i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Era fill de José María Conde Criado. Amb 11 anys ingressa en el Seminari de San Pelagio de Còrdova, on cursa els estudis d'Humanitats, Filosofia i cinc cursos de Teologia. Va estudiar Teologia i Dret a la Universitat Central de Madrid i a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Es va doctorar en Teologia (1858) i Dret (1868). Va ser catedràtic de la Universitat de Salamanca des de 1865. Va ocupar la càtedra de Dret Internacional des de 1898 i va ser rector de la Universitat Central de Madrid des de 1903. El seu fill, Juan José Conde-Luque y Garay, segon comte de Leyva, va ser Diputat a Corts, Governador Civil de Sevilla i Gentilhome de Cambra de S. M. el Rei Alfons XIII.[1] El seu germà, Tomás Conde y Luque, va ser alcalde de Còrdova. Va morir el 14 de setembre de 1922.[2]

Carrera política

[modifica]

Comença a Còrdova en el si del Partit Conservador i fou elegitt diputat a Corts en 1867. La Gloriosa tiraria per terra la legislatura i durant un temps torna a Còrdova i dirigeix la revista La Tradición, òrgan de l'Església Catòlica (1870). Després de la Restauració, és elegit diputat per la província de Còrdova en 1876, 1879, 1884, 1891 i 1896.[3] En 1876, ja catedràtic de la Universitat de Granada, donà suport com a accionista a la Institución Libre de Enseñanza.[4] En 1898 ascendeix a catedràtic d'Universitat Central. Va aconseguir la Subsecretaria del Ministeri de Justícia i va ser Director General dels Registres i del Notariat. Posteriorment fou nomenat fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.

Va ser escollit senador per Salamanca en 1891, per Còrdova en 1898 i per la Universitat de Madrid en 1910.[5] Als registres del Congrés figura el seu sou com a catedràtic d'Universitat en 1898, que ascendia a 7.500 pessetes anuals. En 1910 el seu sou era de 9.750 pessetes anuals.[5] Entre 1903 i 1916 fou rector de la Universitat Central de Madrid.

Reconeixements

[modifica]

Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1911, en 1918 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de comte de Leyva pels seus serveis a la Corona. L'Ajuntament de Còrdova li va dedicar un carrer en la seva memòria.

Referències

[modifica]
  1. Historia de una vocación familiar, en web Cruz-Conde & Asociados
  2. Biografía completa Arxivat 2015-12-10 a Wayback Machine. al Diccionario de catedráticos españoles de Derecho (1847-1943), de la Universidad Carlos III de Madrid
  3. Fitxa de Rafael Conde y Luque al web del Congrés dels Diputats
  4. Accionistes de la ILE, a ensayistas.org
  5. 5,0 5,1 Fitxa de Rafael Conde y Luque al web del Senat

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Fernández y González
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1903-1916
Succeït per:
José Rodríguez Carracido
Precedit per:
Manuel Aguirre de Tejada
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4

1911-1922
Succeït per:
Emilio Miñana y Villagrasa