Vés al contingut

Fernando Weyler Santacana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Weyler Santacana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1877 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Director general de Belles Arts
12 desembre 1922 – 28 setembre 1923
Diputat al Congrés dels Diputats
24 maig 1905 – 8 març 1907
← Rafael Prieto i CaulesJosep de Olives Magarola →
Governador civil de la província de Saragossa
Senador del Regne
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareValerià Weyler i Nicolau Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoni Weyler i Santacana Modifica el valor a Wikidata
ParentsFernando Weyler y Laviña, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fernando Weyler Santacana (València, 1877 - Palma, 4 d'agost de 1931)[1] fou un advocat, militar i polític espanyol, fill de Valerià Weyler i Nicolau, diputat a Corts i senador durant la restauració borbònica.

Biografia

[modifica]

Era duc de Rubí i marquès de Tenerife. Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, fou ajudant de camp del seu pare, a qui acompanyà a Cuba i Mindanao. El 1897 ingressà a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on ascendí a tinent el 1900 i a comandant en 1924.

Alhora, com a membre del Partit Liberal, fou diputat per Maó a les eleccions generals espanyoles de 1905, per Palma a les de 1918, i pel districte d'Ocaña (Toledo) a les eleccions de 1910, 1914 i 1916.[2] Durant aquest període fou nomenat secretari del Congrés dels Diputats el 1906, governador civil de Saragossa en 1909, director general de Registres i Notariat en 1910, director general de Primer Ensenyament i de Presons de 1911 a 1913 i de subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts en 1914.[3]

Després fou senador per les Illes Balears el 1919-1920 i per la província de Pontevedra en 1921-1922, 1922 i 1923.[4] En 1921 fou nomenat gentilhome de cambra amb exercici i servitud i el 1922 director general de Belles Arts, però es retirà quan es proclamà la Dictadura de Primo de Rivera. El març de 1931 fou nomenat governador civil de Madrid pel cap de govern Juan Bautista Aznar-Cabañas.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des de 1915. També fou redactor d'El Día va escriure algunes obres de teatre el castellà.[5]

Obres

[modifica]
  • Los parientes (1908), teatre
  • Los húsares (1900), estudi
  • Cavatinas (1916), poesia

Referències

[modifica]
  1. Fallecimiento de Fernando Weyler Santacana, ABC, 4 d'agost de 1931
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Biografia[Enllaç no actiu] a possessionsdepalma.net (extret de la Gran Enciclopèdia de Mallorca)
  4. Fitxa del Senat
  5. Diccionari del teatre a les Illes Balears