Discussió:Català/Arxiu 3

Un lloc mes per al domini lingüístic.

--81.202.171.149 (discussió) 19:40, 12 gen 2008 (CET) Només volia informar-vos que també hi ha una comunitat catalanoparlant a Argentina, concretament a san juan, que consta d'una colònia d’uns 4.000 valencians, principalment de la comarca de la Marina,que mantenen viva la llengua després de quatre generacions.

Moltes gràcies per la informació, company. He trobat una referència: http://www.valencianosanjuan.com.ar/ --Toniher (discussió) 01:18, 14 gen 2008 (CET)

rànking

He eliminat el lloc del rànking, allí on deia:

rank=88<ref>El català ocupa el 88è lloc en el rànquing de les llengües més parlades al món, nota de premsa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, 22 de juny de 2007. Aquest document, al seu torn, fa referència a la llista "Top 100 languages by Population" d'Ethnologue.</ref>

A veure, en la nota de premsa aquesta fiquen el català dins d'una llista feta per uns lingüistes, que ja l'havien tingut en compte i consideraven que no hi entrava. I per què a ells sí que els entra? Doncs perquè volen que entri i passen de tota mena de rigor. La llista és per gent que té aquests idiomes com a primera llengua. I ells posen entremig el català amb els parlants totals, sigui primera o segona llengua. Per exemple, a la llista original el francès té 72 milions de parlants i l'anglès 322 milions, i ells hi posen el català amb més de 9 milions de parlant.

Per cert, el darrer de la llista original és el xona, amb 7 milions, que en són més que la gent que té el català com a primera llengua. --83.36.162.127 (discussió) 19:18, 4 febr 2008 (CET)

Coneixement del català

Segons l'estudi Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI, presentat a final de l'any passat i que és un estudi comparatiu sobre coneixements, usos i actituds lingüístiques a partir d'enquestes específiques per a cadascun dels set territoris dels Països Catalans (l'Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià), que utilitza sempre el mateix qüestionari, la mateixa metodologia i el mateix període de temps, i fet gràcies a un acord de cooperació entre la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, la Diputació General d'Aragó i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, hi ha 9.118.882 persones que declaren saber parlar el català i 11.011.168 que l'entenen. Crec que seria una dada per tenir en compte. –Enric 10:03, 21 feb 2008 (CET)

9 millions d parlants?¿

jajajajajja m encanta l humor català.... 9 millons d parlants, una cosa es l coneiximent de la llengua i altra el nombre d parlants...—el comentari anterior sense signar és fet per Vistre (disc. • contr.) 19:45, 20 març 2008 (CET)

Seran nou milions o cinc, ha ha ha, l'humor castellà no està gens malament tampoc, el coneixement no té fronteres. --PaliGol (disc.) 10:18, 27 juny 2012 (CEST)

Català a la catalunya nord

Amb la carta a favor del català, el català ja té caràcter oficial a la Catalunya nord o no? Perquè si així hem de canviar les taules del nombre de parlants del català:

"Territoris on la llengua no té estatus oficial" --> encara inclou la Catalunya Nord!--KRLS , ✉ 00:26, 30 maig 2008 (CEST)

Que jo sàpiga, el nombre de parlants del català no depèn de si la llengua és oficial o no. Els parlants no apareixen de la nit al dia amb una carta a favor d'una llengua. – Leptictidium (pm!) 10:41, 30 maig 2008 (CEST)

Lepti em refereixo a:

Territoris on la llengua té estatus oficial o co-oficial Territori L'entén La sap parlar Catalunya 6.502.880 5.698.400 País Valencià 3.448.368 2.407.951 Illes Balears 852.780 706.065 Andorra 62.013 57.395 Alguer 34.525 26.000 TOTAL 10.900.566 8.895.811

Territoris on la llengua no té estatus oficial Territori L'entén La sap parlar Catalunya Nord 256.583 145.777 Franja de Ponent 50.406 49.398 Carxe Sense dades Sense dades Resta del món 350.000 350.000 TOTAL 656.989 545.175

Ara et dic... la Catalunya Nord no hauria d'estar al primer requadre?--KRLS , ✉ 11:26, 30 maig 2008 (CEST)

Ajut si us plau (sociolingüística antiga)

Em cal trobar una referència relativa a la situació sociolingüística del català.

A la Wikipedia en castellà, al article Idiomas de España hi havia la següent frase:

En todas las comunidades autónomas bilingües, salvo en Galicia, el castellano es la lengua materna de la mayoría de la población y la más utilizada en el hogar.

Jo vaig afegir-hi :

; sin embargo en Cataluña, Baleares y parte de la Comunidad Valenciana era minoritaria como lengua materna antes de las olas migratorias recientes, especialmente la de 1950-1975

Un parell d'editors han esborrat repetidament això, adduint a la pàgina de discussió que cal una referència. Algú me la pot donar ? --Jotamar (discussió) 04:56, 17 juny 2008 (CEST)

És un tema interessant però es fa difícil trobar referències. Les estadístiques són modernes. Potser en algun llibre especialitzat. A la GEC diu "Al principi del s XX [...] s'estén el coneixement del castellà, sobretot entre els homes, de resultes de l'escolarització, la regularització del servei militar i de la ja significativa i creixent immigració castellanoparlant arran de les exposicions del 1888 i el 1929". No és molt explícit, però abans del s.XX s'entén que el simple coneixement era escàs. --V.Riullop (parlem-ne) 10:40, 17 juny 2008 (CEST)

Discussió al Congrés del 1931 sobre l'ús del català i el castellà, on parlen constantment del dret de la minoria castellana "reconocimiento de las minorías a recibir la enseñanza en castellano en la Escuela y en el Liceo". --V.Riullop (parlem-ne) 11:10, 17 juny 2008 (CEST)

Gràcies per aquest ajut, encara que l'han revertit de nou. Malgrat això, he afegit una nova secció Situación sociolingüística al article Catalán de la Wikipedia en castellà, que espero que tingui més sort. --Jotamar (discussió) 02:49, 25 juny 2008 (CEST)

És molt difícil obtenir dades sociolingüístiques fonts antigues, aquí n’hi ha algunes referides a les Balears, fetes per l’arxiduc austríac, Lluís Salvador, el darrer terç del segle XIX. La seva obra Die Balearen té un caràcter enciclopèdic i és la font per casi qualsevol cosa relativa a les Balears al s. XIX:
EIVISSA

La llengua dels eivissencs és el mallorquí. El castellà s’usa molt poc; es calcula que en tota l’illa només dues o tres mil persones dominen aquesta llengua. La majoria són habitants de la ciutat, però no s’ha de creure que tots els ciutadans estiguin familiaritzats amb el castellà; molts d’ells el desconeixen. Ara bé, aquells qui el parlen sembla que ho fan en un grau més elevat que els altres habitants de les Balears. Tanmateix, entre ells els eivissencs no xerren mai en castellà; només l’empren amb aquells funcionaris del Govern que encara no entenen la parla local. Al camp no es troba ningú que parli castellà, exceptuant els mestres d’escola i els capellans.

La població total d’Eivissa i Formentera el 1860, any en que es basa l’obra per a les estadístiques de població, era de 23.492 habitants, pel que es pot estimar que, agafant la xifra mitjana de l’estimació feta per l’Arxiduc, les persones competents en castellà estava a l’entorn d’un 10,5% de la població.

• Die Balearen. In Wort und Bild geschildert. Erster Band. Die alten Pityusen; Arxiduch Luís Salvador d’Austria, ed. F.A. Brockhaus, Leipzic, 1869; Traducció al català: Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. Primer volum, Les antigues Pitiuses. Promomallorca; Palma 1999. pàg. 24, 25 i 34. ISBN 84-86617-62-6 (del volum)
  MALLORCA

Pel que fa a Mallorca la cita sociolingüística és molt llarga i interessant, extractaré les dades estadístiques:

Segons el darrer cens de 1860, a Mallorca hi havia 26.181 persones que sabien llegir i escriure en castellà. Però en l’actualitat el nombre d’aquestes persones deu haver augmentat notablement... no pot ser exagerat afirmar que el nombre de persones que coneixen el castellà oscil·la entre 32.000 i 33.000. Cal afegir-hi encara unes quantes mil més de classe baixa que no saben llegir ni escriure, però son capaces d’expressar-se més o menys bé en castellà... si afegim aquestes persones al nombre esmentat a dalt, aquest s’eleva a 35.000... Però només una fracció molt petita se serveix del castellà en la vida ordinària, i encara és gent que no ha nascut a l’illa...

La població total de Mallorca 1860 era de 418.128 habitants, pel que es pot estimar que les persones competents en castellà estava a l’entorn d’un 8,4 % de la població.

Perquè no hi hagi dubtes l’arxiduc inclou aquesta frase:

La llengua dels mallorquins... es una branca de la llengua catalana, que prengué el nom de l’illa on és va desenvolupar. Va arribar a aquestes contrades l’any 1229 amb en Jaume d’Aragó.

• Die Balearen. In Wort und Bild geschildert. Zweiter Band; Arxiduch Luís Salvador d’Austria, Leipzic, 1871; Traducció al català Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. Segon volum, Mallorca (part general). Promomallorca; Palma 2000. pàg. 92, 207-210. ISBN 84-930771-4-3 (del volum)
  MENORCA
  

No hi ha referències estadístiques de caràcter sociolingüístic, llevat les relatives a la incorporació de vocabulari anglès, francés i castellà i:

Els menorquins... destaquen sense excepció per la facilitat amb que aprenen llengües estrangeres...
L’ús del menorquí com a llengua escrita en documents públics i oficials està suprimit des de 1834, i d’aquesta època ença ja no s’ensenya la seva ortografia a les escoles. El bisbe Pere Antoni Juanó [1802-1814] va ordenar als seus clergues subordinats que prediquessin en castellà, però encara es predica molt en menorquí perquè el poble ho pugui entendre millor.

• Die Balearen. In Wort und Bild geschildert. Sechster Band; Arxiduch Luís Salvador d’Austria, ed. F.A. Brockhaus, Leipzic, 1890; Traducció al català: Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. Volúm sisé. Menorca (part general). Promomallorca; Palma 2003. pàg. 108, 124. ISBN 84-930771-9-4 (del volum)

--Lliura (disc.) 19:51, 26 oct 2009 (CET)

On estàn els 6,5 milions que em falten?

Segons la Unió Europea al seu informe http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf a Espanya el 89% de la població té per llengua materna el castellà, un 9% el català, un 5% el gallec i un 1% el basc. És clar que estàn inclosos els bilingües ja que la suma és de més d'un 100%. Aleshores, com Espanya té 46 milions d'habitants, un 9% són uns 4,5 milions de parlants del català, molt lluny dels 10,9 milions que apareixen a la web. --84.120.12.120 (discussió) 15:46, 28 juny 2008 (CEST)

Els 4,4 són perque a catalunya parlen normalment la meitat com allnegua materna y de forma continua el català, si tu agafes les estadistiques que hi ha a qui mateix a la discusió y agafes només els parlants que posa y els divideixes per dos o sigui la meitat tindràs 4,5 exactament que s`n el de valencia y els de catalunya amb balears però com jo mateix gairabè no uso el català però l´entenc i espero usarlo molt més.Llavors a la teva estadística jo soc invisible gairabè però si que soc català i el parlo 50%. —el comentari anterior sense signar és fet per 83.41.83.152 (disc. • contr.) 04:27, 14 des 2008 (CET)

Pot semblar borde la part el autor de dalt però crec que hauriem de posar una referència a: Parlants: 9,5 milions (primera i segona llengua). (aveure d'on hem tret això! Que segur que deu existir.--KRLS , ✉ 02:47, 1 jul 2008 (CEST)

Nova secció: situació sociolingüística

Molt relacionat amb la discussió Ajut si us plau, i després de no trobar informació semblant en altres articles, he decidit traduïr aquí la nova secció que havia fet jo mateix a la Wikipedia en castellà. Tant de bo sigui ben rebuda. --Jotamar (discussió) 02:39, 1 jul 2008 (CEST)

Sol falta que possis dos referències que et reclamen també a la wikipedia en castellà i jo crec que no hi haurà cap problema. A més, no sé si caldrà posar la plantilla traducció (això ens ho dirà algú altre). Tractant-se de tu mateix. --KRLS , ✉ 02:41, 1 jul 2008 (CEST)

L'estàndard fabrià

A l'apartat "Estàndards del català" diu: "el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'estàndard general, tenint com a centre l'ortografia establerta per Pompeu Fabra amb els trets característics del català central més atansat al de Barcelona". Com a mínim requereix una citació, però jo crec que no és cert. Una cosa és que el barceloní sigui majoritari i sigui l'estàndard dels mitjans de comunicació, però l'ortografia fabriana és més del català occidental que del central. Que Fabra normalitzés el català a partir del barceloní és un mite. De moment ho deixo amb la petició de referències. --V.Riullop (parlem-ne) 21:01, 1 jul 2008 (CEST)

Bé, això va referenciat a mi. Crec que la frase no està entesa bé. No diu que l'ortografia de Fabra siga basada amb el català central (això és cert que és fals). El que es vol dir és que l'estàndard de l'IEC té l'ortografia de Pompeu Fabra, a l'igual que l'AVL, però (l'estàndard de l'IEC, no l'ortografia) té trets (gramaticals i ortogràfics) propis només del central com l'accentuació de les "e", la conjugació del subjuntiu, la desinència -eix- dels incoatius, la desinència "-o" del present o el lèxic pres com a estàndard. Crec que ja sé on està l'error, s'ha d'afegir un "però" entre "...Pompeu Fabra" i "amb els..." i afegir també "trets gramaticals i ortogràfics característics". --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:19, 18 jul 2008 (CEST)

Citació necessària

«

A la Catalunya del Nord, com a la major part de França, el procés de substitució lingüística de la llengua local pel francès és molt avançat [14], amb el clàssic patró en què la llengua canvia primer a les ciutats i sols després al camp.{{citació necessària}}

»

Estic llegint el llibre "La nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba i us poso una citació que pot explicar aquest fenomen aveure que us sembla, però igualment no m'agrada això del "clàssic" patró. (s'hauria d'explicar millor).

«	Centres impulsors i irradiacions perifèriques Però no van amb simetria les transformacions dels pobles. Comencen pels cercles superiors de la vida nacional i després irradien, en ones concèntriques, fins a les capes socials més profundes, que són també les més fortament encastades al costum, les més resoltament contràries a les innovacions, a les mudances. La transformació està virtualment acomplida quan tots les centres propulsors de la vida nacional han sentit el nou impuls, perquè cada centre propulsor, fatalment, necessàriament, transmet la impulsió rebuda, en irradiacions indefinides, a tot el sistema social de què ell és centre.	»
— Enric Prat de la Riba - Nacionalitat Catalana

Que creieu?--KRLS , ✉ 13:26, 6 jul 2008 (CEST)

El clàssic patró fa referència a la manera com funciona gairebé sempre a tot el món la substitució lingüística, encara que l'article que parla d'aquesta és una mica caòtic i no ho explica prou bé. Aquest patró es veu molt clar al treball de Brauli Montoya citat en relació a Alacant. --Jotamar (discussió) 04:12, 8 jul 2008 (CEST)

Doncs referencieu amb el llibre corresponent!--KRLS , ✉ 11:02, 8 jul 2008 (CEST)

Comunitat Valenciana és millor que País Valencià

Bondia a tothom,

Vull fer-vos una proposta:

M'agradaria que se substituís la expressió "País Valencià" (en tots els llocs on apareix) pel terme "Comunitat Valenciana", que és més correcte (ja que segons l'Estatut Valencià, aquesta és el nom oficial de la comunitat).

Una salutació.

--Casio de Granada (discussió) 21:00, 7 ago 2008 (CEST)

Una enciclopèdia es guia per criteris acadèmics en la seua llengua, no oficials. Pots veure al respecte Viquipèdia:Temes controvertits/País Valencià.--V.Riullop (parlem-ne) 21:33, 7 ago 2008 (CEST)

Moltes gràcies per contestar-me!

Estic d'acord amb tu, però segueixo pensant que és millor usar el terme "Comunitat Valenciana", perque la expressió "País Valencià" presenta (en ma opinió) connotacions polítiques de caire nacionalista. Jo crec que una bona enciclòpedia ha de ser objectiva en tots els sentits.

--Casio de Granada (discussió) 19:54, 24 ago 2008 (CEST)

País Valencià també és a l'estatut. I serà un terme nacionalista espanyol, no valencià, o sinó no s'entén el nom del PSPV.—el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.142.171 (disc. • contr.) 20:02, 24 ago 2008 (CEST)

Les connotacions polítiques no són objectives, són percepcions personals. De totes formes, aquí no és el millor lloc per discutir-ho. --V.Riullop (parlem-ne) 20:33, 24 ago 2008 (CEST)

Avaluació

Podria proposar-se una avaluació de l'article que servís per tenir més clar el seu nivell actual. És un article "fo-na-men-tal" de la nostra viquipèdia i caldria prioritzar-lo i aconseguir que fos un article de qualitat, prou complet, de redacció impecable, i ben referenciat. --Peer (discussió) 17:33, 15 ago 2008 (CEST)

Ja he creat la proposta d'avaluació. T'hi apuntes Peer. Se'ns acumula la feina, no? A mi, si.--KRLS , ✉ 17:42, 15 ago 2008 (CEST)

Municipis del domini lingüístic amb minoria catalanoparlant

D'on s'han tret que només en 9 dels municipis del domini lingüístic els catalanoparlants són minoria? Només en la comarca de l'Horta de València hi ha 14 municipis on menys del 50% de la població declara saber parlar català, segons el cens de 2001. Esborre l'afirmació perquè crec que no té cap trellat.--Toni P. (discussió) 13:27, 12 nov 2008 (CET)

No parla pas municipis amb una part minoritària de la població actual catalanoparlant, sinó una part minoritària del municipi a l'àmbit catalanoparlant. Li cal referències, però diria que es refereix al Carxe (repartit en tres trossets de municipis majoritàriament castellanoparlants) i a alguns pobles històricament catalanoparlants de la Ribagorça inclosos també en municipis de majoria castellanopalant (per exemple, Graus).--Pere prlpz (discussió) 14:07, 12 nov 2008 (CET)

Bon dia, Pere. He revisat allò que havia esborrat i deia textualment: "9 dels quals tenen només una part minoritària catalanoparlant". Jo havia pensat que eixa "part" es referia a la població, no al territori. En qualsevol cas, no estava molt ben formulat, ja que hauria d'haver dit "una part del seu terme municipal/territori". Si es parla de territori, sí que em sembla versemblant la xifra. Jo tampoc no conec referències al respecte.--193.144.127.145 (discussió) 13:02, 19 nov 2008 (CET)

Català i occità

A Classificació s'ha dit (i he tret):

Segons alguns criteris d'intel·ligibilitat mútua, el català i l'occità podrien ser considerats dialectes d'un mateix idioma.

I es donen referències de començaments del segle XX. La ciència ha evolucionat molt d'aleshores ençà, i avui dia la lingüística no sosté en absolut aquesta agosarada tesi. L'article ha de reflectir el que afirma avui dia la ciència. I si no, que es mostrin referències actuals de pes (per allò de "a afirmacions extraordinàries, proves extraordinàries").

Fer una referència tipus "en el passat es pensava..." em sembla que tampoc toca, perquè no es poden posar en pla d'igualtat el que s'afirma avui amb teories passades no demostrades. Es veritat, d'altra banda, que això s'ha acostumat a dir, però jo no ho he vist afirmat per cap lingüista, ni en cap gramàtica catalana.

Això de la intercompressió és també relatiu. Jo mateix he estat incapaç d'entendre una conversa en aranés al costat meu. D'altra banda, l'aragonés escrit l'entenc, i el medieval sóc incapaç de diferenciar-lo del català medieval. --Marcbel (discussió) 16:45, 16 des 2008 (CET)

Referències

Vejam, és fals que s'hagin donat únicament referències de principis del segle XX. La referència núm. 6 és del 1994... I no crec que la llengua hagi evolucionat tant des d'aleshores. Segonament, això no és física quàntica, de manera que les fonts de fa vuitanta anys no es queden obsoletes tan fàcilment. El català i l'occità parlats avui en dia són 95% iguals als del 1934. Les obres de Pompeu Fabra bé que daten dels anys 30 i continuen sent vigents, oi?

Afegiré més referències. – Leptictidium (discussió) 00:20, 22 des 2008 (CET)

Ja he afegit més referències. Si penses tornar a eliminar la frase, abans que això es converteixi en una guerra d'edicions, portem el tema a la Taverna i ja està. – Leptictidium (discussió) 09:36, 22 des 2008 (CET)

A veure, siguem seriosos. Que trobis per internet coses, no vol dir res. Ni que ho posi en un llibre. També trobem referències i llibres creacionistes o afirmant que el valencià és una llengua que es parlava abans que el català. Avui dia la ciència no sosté el que has posat, i no es pot destacar una anècdota i posar-la com a certa (que és el que has fet). La realitat és que això avui dia no ho sosté "ningú", ni cap acadèmia, ni la romanística internacional, ni la comunitat acadèmica d'enlloc. No es pot fer un article a base de curiositats, s'ha de ser rigorós. Per exemple, els darrers estudis de taxonomia estadística de llengües a base de cognats, que no pressuposen taxonomies d'entrada, diferencien entre català i occità. I han resolt força polèmiques de filiació taxonòmica i d'evolució històrica de diverses llengües. Avui dia la taxonomia d'una llengua no depèn d'opinions subjetives més o menys argumentades de cara a no experts, es pot objectivitzar. La ciència evoluciona. Jo suprimiria el paràgraf involucrat per no tenir cap importància rellevant.--Marcbel (discussió) 00:48, 4 abr 2009 (CEST)

He suprimit allà on diu 'posicions extremadament minoritàries' per 'minoritàries' perquè crec que en un article seriós no es poden fer servir aquest llenguatge tan connotat. Amb 'minoritari' ja s'entén ço que es vol dir. També he suprimit les darreres línies perquè no es diu quines institucions o universitats han d'ésser les que han de dir si són una sola llengua o no. A més, pel que fa a la romanística, una de les obres de referència, el Lexicon der Romanistischen Lingüistik (LRL), Tubinga Niemeyer 1995-1906, classifica l'occità i el català en el mateix volum (el portugués amb el gallec; el francès; el castellà amb aragonès, extremeny...; l'italià amb diferents llengües itàliques...); és a dir classifica l'obra per volums d'una sola llengua encara que hagin desenvolupat en més llengües separades per una elaboració diferent.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.34.8.213 (discussió • contribucions) 17:50, 1 gen 2010 (CET).

Paràgrafs inicials

Els "nous" paragrafs inicials no hi ha per on agafar-los. La introducció, tot plegada, és massa llarga, entra en massa detalls i massa especialista, i resulta força incoherent.

La introducció hauria de respondre, sota l'òptica d'un catalanoparlant: què és el català? on es parla? quines són les seves característiques fonamentals? Situació legal. I el detall a les seves respectives seccions.

Jo no se per on agafar-lo tot plegat. El rescriuria de dalt a baix en un parell o tres de paràgrafs com a molt.--Marcbel (discussió) 22:49, 16 des 2008 (CET)

La introducció no és detallada. Les respectives seccions donen per molt més que no pas el que es diu a la introducció. Vegeu per exemple l'article Suec, on la introducció és "llarga" però les seccions respectives contenen molta més informació. – Leptictidium (discussió) 00:32, 22 des 2008 (CET)

Home, m'és igual el que posi a Suec. En una introducció, tot allò que siguin més de 200 paraules (10 línies) sobra. O si no, no estem parlant del que s'entén per introducció en un publicació. El que hi ha ara no serveix com a introducció, és massa llarg, entra en massa detall i li manca coherència.--Marcbel (discussió) 14:42, 15 gen 2009 (CET)

Estatut jurídic actual de la llengua

Afegisc un apartat nou: Estatut jurídic actual de la llengua, no sé si serà massa gran o si hauria d'anar en un altre lloc...--Cullerot (discussió) 00:42, 23 març 2009 (CET)

Dades poc acurades

No s'havia adonat ningú fins ara que les dades poblacionals dels diferents usos de la llengua no es corresponien amb les dades del darrer recompte oficial ("cens") de 2001 (la principal font a la que fan referència)? En alguns casos fins i tot el biaix era de més d'un milió d'individus. Qui vulgui comfirmar corregides només cal que obri amb els vincles que hi ha a l'apartat Referències les pàgines dels centres oficials d'estadística on es mostren les dades dels darrers recomptes i d'altres estadístiques. —el comentari anterior sense signar és fet per Heathmoor (discussió • contribucions) 07:05, 25 juny 2009.

Equivocació

Ei! A l'article Catalan Language de la Wikipedia anglesa, diu que el català és el número #93 en el rànquing dels idiomes més parlats per nombre de parladors natius. Però en l'article Valencian diu que el català és el número #88 del mateix rànquing. Com és possible? Quina és la dada equivocada? Ho corregiria però no em vull arriscar... i a la Wikipedia anglesa ningú ha respòs a la meva pregunta, per això plantejo aquest dubte aquí! Gràcies.--Layonard, Viquiparlem? 00:32, 7 gen 2010 (CET)

L'eterna manca de referències fa de la Viquipèdia una font primària. CITAU LES FONTS! Quo? quid? Comodo? Cuando? --Bestiasonica (disc.) 19:51, 8 gen 2010 (CET)

Seguint la mateixa manca de referències s'acaba de canviar en aquest article el nombre de parlants [1] i, el que és pitjor, sense treure la referència anterior, pel que probablement ara tenim una frase amb una referència que diu una altra cosa. Crec que hauríem de deixar d'intentar dir "el" nombre de parlants del català per posar els diferents nombres segons les diferents fonts, cada una amb la seva referència.--Pere prlpz (disc.) 17:18, 28 des 2010 (CET)

D'acord amb el que proposa en Pere. --Fajardoalacant (disc.) 01:05, 30 des 2010 (CET)