Dolors Bassa i Coll
.jpg)
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 2 de febrer de 1959) és una mestra i psicopedagoga i política catalana, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Activista sindical vinculada a moviments progressistes, va ser diputada al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures.
En el Judici al procés independentista català fou condemnada pel Tribunal Suprem, l'octubre de 2019, a 12 anys de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació.[1]
Biografia
[modifica]Diplomada en Magisteri (1979) i llicenciada en Psicopedagogia (2007), ha treballat de mestra en diferents centres educatius.
En la vessant política ha estat regidora de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) entre el 2007 i el 2015, on fou la primera tinent d'alcalde i delegada de Dinamització Econòmica entre 2007 i 2011.[2]
Ha estat secretària general de la Unió General de Treballadors (UGT) a les comarques gironines entre 2008 i 2015, tot i que estava activament vinculada amb el sindicat des del 2000.[3] També ha estat membre del Consell Social de la Universitat de Girona (2001-2011).
Diputada al Parlament i Consellera
[modifica]A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ocupar el sisè lloc de la candidatura independentista de Junts pel Sí per la circumscripció de Girona i va ser escollida diputada al Parlament.
El 13 de gener de 2016 fou nomenada consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat en el govern de Carles Puigdemont. Va prendre possessió del càrrec el dia 14 de gener.[4][5]
El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclosa Dolors Bassa. Immediatament després va ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.[6]
Presó
[modifica]El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells la mateixa Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Joaquim Forn i Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català inclosa Dolors Bassa.[7] El 4 de desembre va sortir temporalment en llibertat sota fiança després que la seva causa passés al Tribunal Suprem.[8]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 encapçalà la candidatura per Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Girona, on fou escollida diputada.[9] El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat de Catalunya, va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Marta Rovira, a l'acta de diputada.[10]
Un dia després, el 23 de març de 2018, el magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya Pablo Llarena va ordenar el seu ingrés a presó, així com el de Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Josep Rull. Llarena va argumentar presó provisional incondicional sense fiança per als cinc després de considerar que hi havia risc de fuga i de reiteració dels delictes pels quals van ser processats.[11] També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Al seu torn, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[12] Bassa fou ingressada a la presó d'Alcalá-Meco.
El 4 de juliol de 2018 va ser traslladada al Centre Penitenciari Puig de les Basses, a Figueres. Mentre va ser-hi, el centre penitenciari es va convertir en un punt de concentració i denúncia per part de les entitats independentistes de les comarques de Girona. S'hi van promoure sopars col·lectius i diverses concentracions, davant de la presó, per donar-li suport.[13]
A les darreries d'agost del mateix any, Bassa va aconseguir un permís extraordinari per abandonar unes hores la presó i anar a veure la seva mare, que estava ingressada a un hospital.[14]
L'1 de febrer de 2019 fou traslladada a la presó d'Alcalá Meco en un autocar de la Guàrdia Civil, per fer front al Judici que començà, a Madrid, el 12 de febrer,[15] i que va acabar el 14 d'octubre de 2019 amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, i en concret, a Bassa, de 12 anys de presó i d'inhabilitació per sedició i malversació.[1]
El juliol de 2020 se li va concedir el tercer grau penitenciari, però el Tribunal Suprem li va retirar el 4 de desembre.
Indult
[modifica]El 23 de juny de 2021, juntament amb la resta d'empresonats en el judici al procés independentista català fou indultada de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, que mantingué la inhabilitació establerta en la sentència, condicionat a no cometre cap delicte greu en els següents 6 anys,[16] i immediatament fou posat en llibertat, juntament amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn, que també complien condemna al Centre Penitenciari Lledoners, i Carme Forcadell, que complia condemna al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.[17] Després de ser alliberada, malgrat seguir sent inhabilitada per a càrrecs públics, va reafirmar la seva voluntat de seguir sent un «actiu polític».[18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Camps, Josep Maria «Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC». 324.cat, 14-10-2019 [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Dolors Bassa tancarà la candidatura d'ERC de Torroella de Montgrí», 25-01-2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «Dolors Bassa dimitirà de secretària general d'UGT a la demarcació de Girona per anar a la llista de Junts pel Sí», 04-08-2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ «nou govern».
- ↑ «DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
- ↑ «Orden PRA/1034/2017, de 27 d'octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 d'octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
- ↑ «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat.
- ↑ «Surten les conselleres Bassa i Borràs de la presó d'Alcalá Meco». [Consulta: 4 desembre 2017].
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l'acta de diputades abans d'anar al Suprem». Vilaweb [Consulta: 22 març 2018].
- ↑ «El juez Llarena manda a prisión a Turull, Forcadell, Bassa, Rull y Romeva por riesgo de fuga» (en castellà). ELMUNDO.
- ↑ «L'ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l'exili». Ara.cat.
- ↑ Busquets, Gemma «Mobilitzats». El Punt Avui [Girona], 31-12-2018, p. 16.
- ↑ Ferrer i Fornells, Mariona. «La fiscalia avala que Dolors Bassa obtingui un permís per visitar la seva mare fora de la presó», 23-08-2018. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Congostrina, Alfonso L. «La Guardia Civil traslada a los presos del ‘procés' a cárceles de Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Piulachs, Mayte. «Els 9 presos polítics indultats poden tornar a la presó?». El Nacional, 24-05-2022. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Casals Torres, Marta. «Els presos independentistes surten lliures després de l’indult». Beteve, 23-06-2021. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Puig, Anna «“Després de la presó, el que perds és la por”». El Punt Avui. Girona [Girona], 07-07-2021.
Enllaços externs
[modifica]
 | ||
De 1988 a 2002: Conselleria de Benestar Social. De 2002 a 2006: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2006 a 2010: Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. De 2010 a 2016: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2021 a l'actualitat: Conselleria de Drets Socials. | ||
| President | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Àrea econòmica |
| ||||
| Àrea de l'estat del benestar |
| ||||
| Àrea institucional |
| ||||
- Persones vives
- Torroellencs
- Pedagogs catalans del sud contemporanis
- Diputats al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí
- Regidors al Baix Empordà
- Militants catalans de la UGT
- Consellers del govern de Carles Puigdemont
- Presos polítics a Espanya del segle XXI
- Alumnes de la Universitat de Girona
- Alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1959
- Diputats de la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de l'onzena legislatura del Parlament de Catalunya