Vés al contingut

Marta Rovira i Vergés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marta Rovira)
«Marta Rovira» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Marta Rovira Martínez».
Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Marta Rovira i Vergés
Imatge
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 22 març 2018 (renúncia) – Assumpció Laïlla i Jou →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

12a Secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya
17 setembre 2011 – 14 desembre 2024
← Joan Ridao i Martín – Elisenda Alamany i Gutiérrez →
Secretària general Aliança Lliure Europea
2008 – 2011 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaGinebra (2018–2024)
Vic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra - llicenciatura en Dret
Universitat Oberta de Catalunya - llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada, professora de dret Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Facebook: martaroviraverges X: martarovira Instagram: mroviraverges Modifica el valor a Wikidata

Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977)[1] és una advocada i política catalana. És la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2011.[2]

Biografia

[modifica]

Alguns dels seus avantpassats van participar en la política en l'àmbit local. El seu avi matern, Francesc Vergés i Ordeig, fou alcalde de Sant Pere de Torelló entre 1956 i 1965;[3] mentre que un dels seus besavis per part de pare, Jaume Rovira i Camps, va ser alcalde de Prats de Lluçanès entre 1939 i 1941.[4]

Marta Rovira és llicenciada en dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i en Ciències polítiques i de l'Administració pública per la Universitat Oberta de Catalunya.[1]

Ha exercit d'advocada, ha estat professora de dret administratiu a l'Escola de Policia de Catalunya (2003-2006) i directora de l'àmbit de serveis de suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (2007-2011).[5]

Anteriorment, fou vocal secretària dels Joves Advocats de Catalunya (2006-2007), responsable del Grup d'Advocats Joves de Vic (2004-2006) en representació del qual va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Vic, membre de la Plataforma Solidària de la UPF (1999) i responsable de l'associació d'estudiants Juristes sense fronteres (1997-1999). Ha estat membre de la colla castellera Sagals d'Osona[5] i sòcia de la Creu Roja.[6]

Carrera política

[modifica]

Marta Rovira milita a Esquerra Republicana des del 2005. Al 25è Congrés Nacional del partit, celebrat el 2008, va ser escollida secretària nacional de Política Internacional, Europea i Cooperació. Aquell mateix any, i fins al 2012, també fou la secretària general de l'Aliança Lliure Europea.

Al 26è Congrés Nacional (2011) va ser elegida secretària general d’Esquerra Republicana.[2] Fou llavors quan va assumir el lideratge del partit, juntament amb Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana.

A les eleccions catalanes del 2012, fou elegida diputada del Parlament de Catalunya i entre el 2012 i el 2015 va ser la portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. El 2015 va tornar a presentar-se a les eleccions catalanes, aquesta vegada formant part de la coalició independentista Junts pel Sí,[1] i també va ser elegida diputada i portaveu del grup parlamentari.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 va encapçalar, amb Junqueras, la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la Circumscripció electoral de Barcelona. Esquerra Republicana va obtenir 32 escons.[7]

Les principals motivacions polítiques de Rovira són la defensa dels drets humans, especialment els drets de les dones,[8] la justícia social[9] i la independència de Catalunya.[10] Rovira advoca pel republicanisme com a model que vetlla per l’interès general i el bé comú, la igualtat d’oportunitats i la transparència i corrupció zero.[11] Com a independentista, Rovira defensa que aquests principis republicans només es podran assolir en una República Catalana, la qual s’ha de guanyar en un referèndum que permeti als catalans escollir el seu futur.[12]

Causa judicial

[modifica]

El 22 de desembre de 2017, el Tribunal Suprem espanyol la va imputar per un presumpte delicte de rebel·lió per la seva participació en l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. Va ser citada a declarar per aquest tribunal el 19 de febrer de 2018 i, finalment, va ser posada en llibertat condicional sota una fiança de 60.000 euros.[13] El 21 de març de 2018, el jutge Pablo Llarena va citar pel 23 de març els investigats per la causa per comunicar-los la interlocutòria de processament i revisar la seva condició de llibertat provisional.

El dia 22 de març de 2018, un cop finalitzada la votació fallida per a la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat de Catalunya, Rovira va renunciar, juntament amb Carme Forcadell i Dolors Bassa a l'acta de diputada.[14] L'endemà, 23 de març, va decidir no presentar-se a declarar al Tribunal Suprem. Va al·legar que no disposava de les garanties judicials suficients, i es va exiliar a Suïssa,[15] on viu des de llavors.[16]

Aquell mateix dia, el jutge Llarena va activar una ordre de detenció europea i internacional, i una demanda d’extradició, contra Rovira, que s’afegia a les reactivades contra Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí.

El 19 de juliol del 2018, davant de la decisió de la justícia d’Alemanya contrària al lliurament de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió, Llarena va retirar totes les ordres de detenció europees i internacionals emeses, entre elles la de Rovira.[17][18]

Exili i retorn

[modifica]

Entre març de 2018 i juliol de 2024 Rovira va viure exiliada a Suïssa.[15] No podia tornar a Espanya perquè sobre ella pesava una ordre de detenció i ingrés a presó; i si sortia de territori suís, hauria de fer front a una euroordre.[19]

Des de Ginebra, compaginà la seva tasca com a secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya amb la feina que realitza en diversos projectes que promouen la investigació de polítiques sobre diversitat cultural i lingüística, el dret d’autodeterminació, resolucions de conflictes i drets humans, entre d’altres, a escala europea i internacional.[20]

L'endemà de les eleccions eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, que es van haver d'avançar, Pere Aragonès anuncià la seva retirada pels mals resultats obtinguts del seu partit,[21] i Oriol Junqueras deixà la presidència uns dies després,[22] convocant un congrés per al 30 de novembre en el què Marta Rovira va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretària general.[23] El 12 de juliol de 2024, ja aprovada la Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, va travessar la frontera i va retornar a Catalunya, acompanyada per altres exiliats, com ara, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez i Campmajó.[24]


Vida personal

[modifica]

Està casada amb Raül Presseguer, amb qui va tenir una filla el 2011.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marta Rovira». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 3 març 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 {{Ref-web |títol=Marta Rovira i Vergés |consulta=2020-11-23 |editor=Barcelona Tribuna |url=https://web.archive.org/web/20220213114904/https://barcelonatribuna.com/person/marta-rovira-verges/}
  3. ↑ «El abuelo futbolista y también alcalde franquista 'sin ideología' de Marta 'la elegida'». El Mundo. Arxivat de l'original el 2021-01-02 [Consulta: 19 novembre 2017].
  4. ↑ «Marta Rovira tenia un avi al que es va relacionar amb partits franquistes, a més d'un besavi afí al règim». Catalunya Diari, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 22 novembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Marta Rovira». Arxivat de l'original el 2015-03-07. [Consulta: 3 març 2015].
  6. ↑ «Marta Rovira». Esquerra Republicana de Catalunya. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  7. ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  8. ↑ «Basta de violencias machistas: nos va la vida» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 24-11-2021. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  9. ↑ «Marta Rovira: "Ho tornarem a fer ? Depèn del que faci el PSOE"». El Crític, 24-11-2020. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  10. ↑ «Marta Rovira: “Que ens deixin provar la independència”». El 9 Nou, 29-11-2013. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  11. ↑ «Marta Rovira: "Els republicans volem institucions amb parets de vidre"». Ara, 26-10-2021. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021 [Consulta: 1r desembre 2021].
  12. ↑ «Rovira reivindica parlar de “mesa de negociació del conflicte polític”, no de “taula de diàleg”». Vilaweb. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  13. ↑ «Llibertat provisional sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira». CCMA. Arxivat de l'original el 2018-02-19. [Consulta: 19 febrer 2018].
  14. ↑ «Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa renuncien a l'acta de diputades abans d'anar al Suprem». Vilaweb [Consulta: 22 març 2018]. Arxivat 23 de març 2018 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Marta Rovira no va al Suprem i emprèn el camí de l'exili». Arxivat de l'original el 2018-03-23. [Consulta: 23 març 2018].
  16. ↑ «Rovira reapareix en una trobada de dirigents d'ERC a Suïssa». El Nacional, 20-07-2018. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  17. ↑ «El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont». Ara. Arxivat de l'original el 2018-08-03 [Consulta: 1r desembre 2021].
  18. ↑ «Llarena rechaza la entrega de Puigdemont sólo por malversación y retira las euroórdenes contra los fugados» (en castellà). El Mundo, 20-07-2018. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021 [Consulta: 1r desembre 2021].
  19. ↑ «L’amenaça de Llarena a Marta Rovira per si volgués moure’s de Suïssa». Vilaweb, 29-03-2021. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2021. [Consulta: 1r desembre 2021].
  20. ↑ ««No veig possible un referèndum acordat, però no hem d’abandonar mai aquesta via»». El Temps, 16-09-2019. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2022. [Consulta: 1r desembre 2021].
  21. ↑ 324cat. «Aragonès abandona la primera línia política "per responsabilitat"», 13-05-2024. Arxivat de l'original el 2024-05-13. [Consulta: 13 maig 2024].
  22. ↑ Miró, Xavier. «Junqueras deixa la presidència d’ERC però desitja tornar a liderar el partit». El Punt Avui, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 16 de maig 2024. [Consulta: 16 maig 2024].
  23. ↑ Vilaró, Bernat. «Marta Rovira anuncia que no es presentarà a la reelecció com a secretària general d'ERC al congrés del 30 de novembre». ACN, 15-05-2024. Arxivat de l'original el 18 de maig 2024. [Consulta: 18 maig 2024].
  24. ↑ «Marta Rovira i la resta d'exiliats a Suïssa són a la Catalunya Nord, a punt de creuar la frontera». 324, 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  25. ↑ «"No hi havia manera de pensar que l’Estat espanyol arribés a aquests límits"». El Temps, 06-01-2019. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2022 [Consulta: 1r desembre 2021].

Llibres sobre Marta Rovira

[modifica]

Llibres publicats

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Rovira_i_Vergés&oldid=34068956»