Vés al contingut

Dones a Síria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dones sirianes / síries

Les dones a Síria constitueixen el 49,4% de la població de Síria,[1] i participen activament no només en la vida quotidiana, sinó també en els àmbits sociopolítics.

L’índex de desigualtat de gènere, que mesura la bretxa de gènere i que va ser introduït pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (UNDP) a través de l'Informe sobre el desenvolupament humà (HDR) el 2010, situa Síria al lloc número 100 dels països amb més igualtat de gènere, amb una puntuació de 0,6993 punts el 2013.[2]

La taxa d’alfabetització de les dones és del 74,2%, enfront del 91% dels homes. La taxa de dones majors de 25 anys amb estudis secundaris és del 29%.[3]

Història

[modifica]
Vegeu també: Història de Síria

Al segle xx es va desenvolupar a Síria un moviment pels drets de les dones, format principalment per dones de classe alta i amb estudis.[4] El 1919, Naziq al-Abid (نازك العابد) va fundar Noor al-Fayha (Llum de Damasc), la primera organització de dones de la ciutat, juntament amb una publicació afiliada del mateix nom. Va ser nomenada general d'honor de l'exèrcit sirià després de lluitar en la batalla de Maysaloun, i el 1922 va fundar la Mitja lluna roja siriana.[5] El 1928, la feminista libanesa-siriana Nazira Zain al-Din (نظيرة زين الدين), una de les primeres persones que va reinterpretar críticament l'Alcorà des d'una perspectiva feminista, va publicar un llibre que condemnava la pràctica del vel o hijab, argumentant que l'islam requereix que les dones siguin tractades per igual amb els homes.[6] El 1930 es va celebrar a Damasc el Primer Congrés de Dones d'Orient.

El 1963 el partit Baas (حزب البعث العربي الاشتراكي) va prendre el poder a Síria i va comprometre la plena igualtat entre dones i homes, així com la plena participació laboral de les dones.[7]

El 1967 les dones sirianes van formar una organització quasi governamental anomenada Unió General de Dones Sirianes (الاتحاد العام للمرأة السورية), una coalició de societats de benestar femení, associacions educatives i consells voluntaris destinades a assolir la igualtat d’oportunitats per a les dones a Síria.[7]

L'any 2011 va marcar el començament de la Guerra Civil de Síria, on molts civils han estat víctimes d'atacs dirigits contra hospitals, escoles i infraestructures. Els grups rebels extremistes, com Jabhat al-Nusra (جبهة النصرة لاهل الشام) i l'ISIS (الدولة الإسلامية في العراق والشام), han aplicat polítiques estrictes que restringeixen les llibertats de les dones als territoris que controlen.[8]

Després de l'esclat de la guerra civil, algunes dones sirianes s’han unit a unitats de les brigades femenines de l'exèrcit àrab sirià, del partit de la Unió Democràtica i de l'Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant,[9] assumint funcions com franctiradores, unitats de primera línia o policia.

Els drets legals

[modifica]
Vegeu també: La dona en l'Islam

Tot i que Síria ha desenvolupat algunes característiques força laiques durant la independència a la segona meitat del segle xx, la llei sobre l'estatus personal encara es basa en la Xaria[10] i és aplicada pels Tribunals de la Xaria.[11] Síria té un sistema jurídic dual que inclou tribunals laics i religiosos.[12]

Els contractes matrimonials són entre el nuvi i el pare de la núvia, i la legislació siriana no reconeix el concepte de violació conjugal.[13]

Les dones sirianes tenen permís legal per participar en la vida quotidiana, tot i que no se les garanteix un lloc per formar part de categories polítiques, socials, culturals i econòmiques. L'edat mínima legal per al matrimoni és de 17 anys per a les dones sirianes i 18 per a homes. Tècnicament, es permet que les dones tinguin una opinió sobre els acords entre elles i el nuvi. Tot i que, atès que aquest contracte ha de ser signat pel nuvi i el tutor masculí de la núvia, els seus desitjos poques vegades es compleixen. D’altra banda, les lleis de divorci són úniques a Síria. De fet, a les dones se les permet demanar el divorci, però es tracta d’un procés llarg i ha d’obtenir el consentiment del seu marit. Hi ha algunes circumstàncies en què la dona pot sol·licitar el divorci a través del sistema judicial. Per fer-ho, ha de demostrar que el seu marit l’ha maltractat o ha deixat de banda les seves altres funcions com a marit. Si un home vol divorciar-se d’una dona, tot el que ha de fer és acudir als tribunals i exigir-ne tres vegades el divorci oralment, i el tribunal li concedirà el divorci.[14]

L'educació

[modifica]
Una mestre siriana ensenyant en un centre UNICEF / Mercy Corps Makani per a nens petits del camp d'Azraq per a refugiats sirians al nord de Jordània, 2017

L’educació primària a Síria comença als sis anys d'edat i acaba als divuit anys. A les universitats sirianes, dones i homes assisteixen a les mateixes classes. Entre 1970 i finals de la dècada del 1990, la població femenina a les escoles va augmentar dràsticament. Aquest augment va incloure els primers anys escolars, juntament amb les escoles de nivell superior, com ara universitats i educació superior. Tot i que el nombre de dones ha augmentat, encara hi ha 95 dones per cada 100 homes.

Tot i que moltes dones comencen a anar a l'escola, la taxa d’abandonament escolar de les dones és molt superior a la dels homes.

La taxa d'alfabetització de les dones és del 74,2% i del 91% dels homes. La taxa de dones majors de 25 anys amb estudis secundaris és del 29%.[15]

Les dones i la política

[modifica]

A Síria, les dones sirianes van poder votar per primera vegada i van rebre el sufragi universal el 1953.[16] A la dècada del 1950, Thuraya Al-Hafez (ثريا الحافظ) es va presentar al Parlament nacional, però no va ser elegida.

El 1971, les dones ocupaven 4 dels 173 escons del Parlament.[17] El 2012, al Parlament, els homes ocupaven el 88% dels escons, mentre que les dones tenien el 12%.[18] El Parlament sirià va estar presidit per la portaveu parlamentària Hadiya Khalaf Abbas (هدیة خلف عباس), la única dona que ha ocupat aquest càrrec fins ara.[19]

L'assessora política i mediàtica del president Baixar al-Àssad va ser Bouthaina Shaaban (بثينة شعبان). Shaaban va ser Primera Ministra d'Expatriats de la República Àrab de Síria entre el 2003 i el 2008,[20] i ha estat descrita com la cara del govern sirià al món exterior.[21]

Dels representants de la societat civil entre els 150 membres del Comitè Constitucional sirià, que va ser reunit el 2019 per l'enviat sirià de les Nacions Unides, les dones sirianes representen al voltant del 30%.[22] Diverses dones sirianes de renom, com l'acadèmica Bassma Kodmani (بسمة قضماني), Sabah Hallak de la Lliga de dones sirianes, la professora de dret Amal Yazji o la jutgessa Iman Shahoud (إيمان شحود), formen part de l'influent cos de redacció.[23]

El paper de les dones en l'economia i en l'exèrcit

[modifica]

El 1989, el govern sirià va aprovar una llei que exigia a les fàbriques i a les institucions públiques que proporcionessin una llar d'infants in situ.[7]

Tot i això, la participació de les dones en la força de treball és baixa; segons el Banc Mundial, el 2014 les dones representaven el 16,4% de la població activa.[24]

Les dones no estan reclutades a l'exèrcit, però poden servir voluntàriament. Les milícies femenines de Síria estan entrenades per lluitar pel president sirià, Baixar al-Àssad. Es va trobar un vídeo que es remuntava a la dècada del 1980 amb dones soldades que mostraven el seu orgull i protecció cap al pare d’Assad.[25] «Com que les dones poques vegades participen en el bàndol armat de la revolució, és molt menys probable que siguin detingudes, escorcollades o molestades als punts de control governamentals. Això s'ha demostrat crucial per distribuir ajuda humanitària a tota Síria».[26]

La salud de les dones

[modifica]

Entre el 2010 i el 2015, l'esperança de vida mitjana al naixement de les dones a Síria és de 77,7 anys, en comparació amb els 74,5 anys dels homes.[18]

Crims contra les dones

[modifica]
El centre de dones de Girkê Legê ofereix serveis a les supervivents de violència domèstica, agressions sexuals i altres formes de maltractament

Els crims d'honor

[modifica]

Els crims d’honor es produeixen a Síria en situacions en què es considera que les dones van causar vergonya a la família, afectant la «reputació» de la família dins de la comunitat. Algunes estimacions suggereixen que a Síria es produeixen més de 200 crims d'honor cada any.[27]

El matrimoni forçat i el matrimoni infantil

[modifica]

El conflicte a Síria ha provocat un augment del matrimoni infantil. Les dures condicions de vida, la inseguretat i la por a la violació han portat les famílies a obligar les seves filles a casar-se molt joves.[28] Com a conseqüència del matrimoni precoç, a moltes noies de Síria se les prohibeix completar els estudis perquè quan una noia es casa només s’espera que sigui una bona esposa i una bona mare.

El matrimoni infantil pot influir malament en la salut física i mental. El dany físic es pot relacionar amb la maternitat especialment per a dones menors de 18 anys i la possibilitat de no poder parir més vegades, i en casos extrems pot provocar la mort de la mare. Els factors psicològics es poden definir com a dificultats per interactuar amb el marit o no tenir prou consciència sobre la vida matrimonial i les seves responsabilitats.[29]

La violència domèstica

[modifica]

Un estudi del 2003 va trobar que el 23% de les dones no casades i el 26% de les dones casades havien patit maltractaments físics (maltractades almenys 3 vegades durant l'últim any). Es va trobar un abús regular (maltractament almenys una vegada a la setmana) en el 3,3% de les dones casades, sense que es notifiquessin abusos regulars per part de dones no casades. La prevalença d'abús físic entre les residents de les zones rurals va ser del 44,3%, enfront del 18,8% entre les residents de les zones urbanes. En la majoria dels casos (87,4%) l'abús va ser causat pel marit i, en el 9,5% dels casos va ser causat per més d'una persona. Es va trobar una relació entre l’abús físic i l'educació de les dones, la religió, l'edat, l'estat civil, l'estat econòmic, el malestar mental, el tabaquisme i la residència.[30]

La Federació del Nord de Síria - Rojava

[modifica]
Vegeu també: Jineologia

Amb la Guerra Civil de Síria, la zona de població kurda del nord de Síria ha guanyat autonomia de facto com la Federació del Nord de Síria - Rojava, sent el principal actor polític el partit progressista Partit de la Unió Democràtica (حزب الاتحاد الديمقراطي ; PYD). Les dones kurdes tenen diverses organitzacions armades i no armades a Rojava, i millorar els drets de les dones és un dels focus principals de l’agenda política i social. Les lluitadores kurdes de les Unitats de Protecció de les Dones (وحدات حماية المرأة ; YPJ) van tenir un paper clau durant el setge de Kobani i en el rescat dels yazidis atrapats al mont Sinjar, i els seus èxits han atret l'atenció internacional com a rar exemple de forts èxits femenins en una regió on les dones estan fortament reprimides.[31][32][33][34]

  • Soldades de les YPJ en formació amb els seus rifles
    Soldades de les YPJ en formació amb els seus rifles
  • Membres de les YPJ a la batalla d'al-Hawl, 2015
    Membres de les YPJ a la batalla d'al-Hawl, 2015
  • Un petit grup de dones combatents de les YPJ relaxant-se juntes
    Un petit grup de dones combatents de les YPJ relaxant-se juntes

Les lleis civils de Síria són vàlides a Rojava, en la mesura que no entrin en conflicte amb la Constitució de Rojava. Un exemple notable de modificació és la llei de l'estatus personal; a Síria encara estava basada en la Xaria,[10][11] mentre que a Rojava es va introduir el dret civil, es va proclamar la igualtat absoluta de les dones segons la llei i es va introduir la prohibició del matrimoni forçat i la poligàmia,[35] mentre que el matrimoni infantil es va il·legalitzar.[36] Per primera vegada en la història de Síria, es permet i promou el matrimoni civil, un pas significatiu cap a una societat oberta secular i el matrimoni entre persones de diferents procedències religioses.[37]

Els esforços legals per reduir els casos de matrimonis infantil, poligàmia i crims d'honor es basen en campanyes de sensibilització ciutadana.[38] A cada ciutat i poble s’estableix una «casa de dones». Es tracta de centres comunitaris dirigits per dones, que proporcionen serveis a les supervivents de violència domèstica, agressions sexuals i altres formes de maltractament. Aquests serveis inclouen assessorament, mediació familiar, suport legal i coordinació de cases segures per a dones i nens.[39] A les cases de dones també es fan classes sobre independència econòmica i programes d'apoderament social.

Tots els òrgans administratius de Rojava han de tenir copresidents masculins i femenins, i el 40% dels membres de qualsevol òrgan de govern de Rojava han de ser dones.[40] Es calcula que un 25% de la força policial Asayish dels cantons de Rojava són dones, i l’adhesió a l’Asayish es descriu als mitjans internacionals com un gran acte d’alliberament personal i social d’un context extremadament patriarcal, tant per a les dones kurdes com per les dones àrabs.[41]

L'agenda política del PYD de «tractar de trencar les normes religioses i tribals basades en l'honor que confinen les dones» és controvertida entre la gent conservadora de la societat.[36]

Sirianes destacades

[modifica]

Acadèmiques

[modifica]

Activistes

[modifica]

Actrius

[modifica]

Artistes

[modifica]

Cantants

[modifica]

Científiques

[modifica]

Directores de cinema

[modifica]

Esportistes

[modifica]

Novel·listes

[modifica]

Periodistes

[modifica]

Poetes

[modifica]

Polítiques

[modifica]

Varis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Syria Population» (en anglès). Syria Population, 07-04-2015.
  2. ↑ «The Global Gender Gap Report 2013» ( PDF) (en anglès]). Fòrum Econòmic Mundial, 2013.
  3. ↑ «Syria - Educational System—overview» (en anglès). State University.
  4. ↑ Smith, Bonnie G. Women's history in global perspective (en anglès). Urbana, Ill.: University of Illinois Press, 2005, p. 100. ISBN 9780252029905. 
  5. ↑ «Syrian Women Making Change» (en anglès). PBS, 19-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-26. [Consulta: 23 març 2021].
  6. ↑ Keddie, Nikki R. Women in the Middle East: past and present (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 2007, p. 96. ISBN 9780691128634. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Tohidi, Herbert L; Bodman, Nayereh. Women in muslim societies: diversity within unity (en anglès). Boulder (Colo.): L. Rienner, 1998, p. 103]. ISBN 9781555875787. 
  8. ↑ «Syria: Extremists Restricting Women's Rights» (en anglès). Human Rights Watch, 13-01-2014.
  9. ↑ «Female ISIS morality police units terrified and terrorized Mosul» (en anglès). NBC News.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Syria» (en anglès). Carnegie Endowment for International Peace p. 13.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Islamic Family Law: Syria (Syrian Arab Republic)» (en anglès). Law.emory.edu. Arxivat de l'original el 2021-02-24. [Consulta: 23 març 2021].
  12. ↑ «MENA Gender Equality Profile» ( PDF) (en anglès). UNICEF. Arxivat de l'original el 2020-11-12. [Consulta: 23 març 2021].
  13. ↑ Charles, Lorraine; Denman, Kate «"Every knot has someone to undo it." Using the Capabilities Approach as a lens to view the status of women leading up to the Arab Spring in Syria» (en anglès). Journal of International Women's Studies, 13(5), 10-2012, pàg. 195–211.
  14. ↑ «Legal rights - Syria» (en anglès). Kvinfo. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 23 març 2021].
  15. ↑ «Table 4: Gender Inequality Index» (en anglès). Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Arxivat de l'original el 2014-11-11. [Consulta: 23 març 2021].
  16. ↑ Pamela, Paxton. Women, Politics, and Power: A Global Perspective (en anglès). Thousand Oaks, California: Pine Forge Press, 2007, p. 48-49. 
  17. ↑ Moubayed, Sami «A History of Syrian Women» (en anglès). The Washington Post.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Syrian Arab Republic» (en anglès). United Nations Statistics Division.
  19. ↑ «250 New Parliament Members Take Constitutional Oath» (en anglès). Syria Times, 06-06-2016.
  20. ↑ Wright, Robin B. Dreams and Shadows: the Future of the Middle East (en anglès). Penguin Group, 2008. ISBN 978-1-59420-111-0. 
  21. ↑ «Assad's fair ladies: the western-educated women who lulled the world into a false impression of Syria» (en anglès). The Commentator. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 23 març 2021].
  22. ↑ «Syrian Constitutional Committee a 'sign of hope': UN envoy tells Security Council» (en anglès). UN News, 12-11-2019.
  23. ↑ «Names of the members of the Small Body of the Constitutional Committee» (en anglès). UN Geneva.
  24. ↑ «Labor force, female (% of total labor force) | Data» (en anglès). Banc Mundial.
  25. ↑ Sly, Liz; Ramadan, Ahmed «The all-female militias of Syria» (en anglès). The Washington Post, 25-01-2013. ISSN: 0190-8286.
  26. ↑ «How Syrian Women Are Fueling the Resistance» (en anglès). Foreign Affairs, 07-03-2013.
  27. ↑ Sinjab, Lina «Honour crime fear of Syria women» (en anglès). BBC News, 12-10-2007.
  28. ↑ «Number of Syrian child brides triples since start of conflict» (en anglès). ABC News, 14-10-2015.
  29. ↑ «Early/Child Marriage in Syrian Refugee Communities» (en anglès). No Lost Generation, 01-07-2014. Arxivat de l'original el 2021-05-09. [Consulta: 23 març 2021].
  30. ↑ Maziak, Wasim; Asfar, Taghrid «Physical Abuse in Low-Income Women in Aleppo, Syria» (en anglès). Health Care for Women International, 24(4), 4-2003, pàg. 313–326. DOI: 10.1080/07399330390191689. ISSN: 0739-9332. PMID: 12746003.
  31. ↑ «Female Kurdish fighters battling ISIS win Israeli hearts» (en anglès). Rudaw.
  32. ↑ «The Fight Against ISIS in Syria And Iraq December 2014 by Itai Anghel» (en anglès). The Israeli Network (via YouTube), 22-12-2014.
  33. ↑ «Fact 2015 (Uvda) – Israel's leading investigative show», 22-12-2014. Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 23 març 2021].
  34. ↑ «Kurdish female fighters named 'most inspiring women' of 2014» (en anglès). Rudaw.
  35. ↑ Gol, Jiyar «Kurdish 'Angelina Jolie' devalued by media hype» (en anglès). BBC News, 12-09-2016.
  36. ↑ 36,0 36,1 «Syrian Kurds tackle conscription, underage marriages and polygamy» (en anglès). ARA News, 15-11-2016. Arxivat de l'original el 2016-11-16 [Consulta: 23 març 2021].
  37. ↑ «Syria Kurds challenging traditions, promote civil marriage» (en anglès). ARA News, 20-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-22 [Consulta: 23 març 2021].
  38. ↑ «Syrian Kurds give women equal rights, snubbing jihadists» (en anglès). Yahoo News.
  39. ↑ Owen, Margaret «Gender and justice in an emerging nation: My impressions of Rojava, Syrian Kurdistan» (en anglès). Caese Fire Magazine, 11-02-2014.
  40. ↑ «The Rojava Model» (en anglès). Foreign Affairs, 14-10-2016.
  41. ↑ «Syrian women liberated from Isis are joining the police to protect their city» (en anglès). The Independent, 13-10-2016.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dones a Síria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_a_Síria&oldid=34250791»