Vés al contingut

Dones a l'Argentina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dones argentines

La situació de les dones a l'Argentina ha canviat significativament després del retorn de la democràcia el 1983, i han assolit un nivell relativament alt d'igualtat. En l'informe global sobre la diferència de gènere preparat pel Fòrum econòmic mundial de 2009, les dones argentines van ocupar el lloc 24 entre 134 països estudiats en termes d'accés als recursos i oportunitats en relació amb els homes.[1] Gaudeixen d'uns nivells d'educació comparables, i una mica més alts que els seus homòlegs masculins. Són integrades en la vida cultural i intel·lectual de la nació,[2] encara que menys en l'economia nacional. La seva influència econòmica en relació amb els homes és més alta que en la majoria dels països d'Amèrica Llatina,[3] però, moltes dones argentines ocupen càrrecs importants en el món corporatiu argentí.;[4] Entre les més conegudes hi ha Cris Morena, propietària de la companyia de producció de televisió amb el mateix nom, María Amalia Lacroze de Fortafat, exdirectora i majoritària de Loma Negra, el principal fabricant de ciment de la nació, i Ernestina Herrera de Noble, directora del Grupo Clarín.

No obstant això, les dones argentines continuen enfrontant-se a nombrosos reptes sistèmics comuns als d'altres nacions. Entre les desigualitats més importants hi ha els problemes de violència domèstica, obstacles a la persecució de la violació, assetjament sexual freqüent i la persistent bretxa salarial.[5]

Context històric

[modifica]
Vegeu també: Història de l'Argentina

Segle xix

[modifica]

A principis del segle xix, la Corona de Castella va governar la regió que ara abasta els països de l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai, a través del Virregnat del Riu de la Plata, amb capital a Buenos Aires. Amb la invasió napoleònica d'Espanya el 1808, les zones del virregnat es van rebel·lar.

Un dels participants en les guerres per la independència va ser Juana Azurduy, que ara és honrada tant a Bolívia com a l'Argentina per la seva contribució a la independència de l'Argentina. El 2009, la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner va ascendir Azurduy del rang de tinent coronel a general de l'exèrcit argentí. L'exèrcit argentí va nomenar un regiment d'infanteria amb seu a la regió nord de Salta amb el nom de «Generala Juana Azurduy». El juny de 2014, es va llançar un bitllet argentí de 10 pesos amb la imatge d'Azurduy.[6]

L'Argentina a principis del segle xix tenia poques ciutats, però el port de Buenos Aires ja era un port important a final del segle xviii. Les zones rurals de l'Argentina estaven escassament poblades pels indígenes maputxes i gautxos (homes mestisos que caçaven bestiar salvatge per les seves pells i per fer carn seca). Havien poques dones no-indígenes a les grans pampes argentines, i eren representades en l'art com a vulnerables al segrest per indis «bàrbars».

Segle xx

[modifica]

Durant la dècada del 1930, Fanny Edelman, líder comunista, membre de les Brigades Internacionals en defensa de la Segona República Espanyola, es va convertir en una figura internacional que representava el comunisme i el feminisme. Va participar en la creació de la Unió de Dones de l'Argentina el 1937, i el 1972 va esdevenir cap de la Federació Democràtica Internacional de Dones. Va ser presidenta honorària del Partit Comunista de l'Argentina fins a la seva mort el 2011.[7][8]

Després de la promulgació per part del president Juan Perón del sufragi femení el 1949, la primera dama Eva Perón va dirigir el Partit de la Dona Peronista fins a la seva mort el 1952. Va ajudar a millorar el paper de les dones en la societat argentina.

Les dones van tenir un paper important tant com a seguidores com a detractores del Procés de Reorganització Nacional, l'última dictadura argentina, a la dècada del 1970, i l'establiment de les Mares de la Plaça de Mayo (un grup de defensa liderat per mares dels desapareguts), va ser fet per Azucena Villaflor de Vicenti i, sobretot, altres dones, sobre la base que serien menys propenses a ser els objectius de repressió (Villaflor de Vicenti i les seves companyes fundadores de 1977).[9]

Els drets de la dona a l'Argentina van progressar de manera significativa després del retorn de la democràcia el 1983. El president Raúl Alfonsín va signar lleis el 1987 que limitaven Patria potestates (l'autoritat donada a un pare per tractar als membres de la llar, en particular als nens), va legalitzar el divorci el que va resoldre l'estatus legal de tres milions d'adults que vivien en separació legal.[10]

La llei argentina de paritat de gènere signada pel president Carlos Menem el 1991 estableix que un terç dels membres de les dues cambres del congrés han de ser dones, un objectiu assolit a través de llistes electorals equilibrades.[11] El 2006, hi havia 29 dones al Senat de 72 escons, 86 dones a la Cambra de Diputats argentina de 257 escons, dues dones del Tribunal Suprem i tres dones al gabinet presidencial.[11] La presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va ser elegida el 2007.

La vida familiar

[modifica]

Pel que fa a l'organització de la vida familiar, l'Argentina té una història de conservadorisme social, i la influència del catolicisme a l'Argentina ha estat molt forta al llarg del segle xx.

El divorci no HI va ser legalitzat fins al 1987, i va ser el resultat d'una lluita entre diferents governs i grups conservadors, majoritàriament connectats a l'Església Catòlica, que va durar tot un segle. El 1987, el president Raúl Alfonsín va aprovar la llei del divorci, després d'una sentència del Tribunal Suprem. La nova llei també preveia la igualtat entre l'esposa i l'espós.[12] EDesprés, només quedaven tres països llatinoamericans que prohibien el divorci (Paraguai i Colòmbia, que el van legalitzar el 1991, i Xile que el va legalitzar el 2004).[13]

L'adulteri va ser despenalitzat el 1995.[14] A més, un nou Codi Civil i Comercial,[15] que modernitzava el dret de família, va entrar en vigor a l'agost de 2015.

La violència domèstica

[modifica]
Article principal: Violència domèstica

La violència contra les dones hi és un greu problema. Amnistia Internacional va informar el febrer de 2012 que hi moria una dona cada dos dies com a resultat de la violència domèstica. L'organització de la societat civil La Casa del Encuentro va informar que entre gener i setembre de 2013, 209 dones van morir com a resultat de la violència domèstica o de gènere.[5]

El 2009, Argentina va promulgar Ley de Protección integral para prevenir, sanar y erradicar la viola contra las mujeres en los ámbitos en que desarrollen sus relacion es interpersonales (Llei 26.485).[16]

Al novembre de 2012, el Congrés va aprovar una llei anti-feminicida que imposa sancions més estrictes als autors que maten les seves cònjuges, parelles o filles com a conseqüència de la violència de gènere.[5]

D'acord amb l'informe del món de 2018 de la Human Rights Watch, hi va haver 254 feminicidis el 2016, però només se'n van condemnar 22 assassinats.[17]

Assetjament sexual i violació

[modifica]

L'assetjament sexual al sector públic està subjecte a mesures disciplinàries o correctives. En algunes jurisdiccions, com la Ciutat de Buenos Aires, pot conduir a l'acomiadament de l'abusador, però en unes altres, com a la província de Santa Fe, la pena màxima és de cinc dies de presó.[5]

La llei prohibeix la violació, inclosa la violació conjugal. La necessitat de proves, ja sigui en forma de lesions físiques clares o el declaracions d'un testimoni, en dificulten la persecució. Els defensors dels drets de les dones han acusat la policia, els hospitals i els tribunals d'actituds hostils vers les víctimes de violència sexual.[5]

La llei de 2009 sobre la violència contra les dones (Llei 26.485) té disposicions exhaustives contra la violència sexual, inclosa la violència sexual dins del matrimoni (en particular l'apartat 3 de l'article 5):

« ARTICLE 5è Tipus (...) 3.- sexual: Qualsevol acció que impliqui la vulneració en totes les seves formes, amb o sense accés genital, del dret de la dona de decidir voluntàriament sobre la seva vida sexual o reproductiva a través d'amenaces, coerció, ús de la força o intimidació, incloent la violació dins el matrimoni o d'altres relacions vinculars o de parentiu, hi hagi o no convivència, així com la prostitució forçada, explotació, esclavitud, assetjament, abús sexual i tràfic de dones. »

Abans d'un canvi de llei el 1999, les ofenses sexuals van ser classificades com a «Delictes contra l'honestedat», i el concepte de «dona més honrada» va aparèixer en certs delictes sexuals. La Llei 25.087 de 1999 va reformar la legislació, i va canviar el seu nom a «Delictes contra la integritat sexual».[18]

El tràfic humà a l'Argentina

[modifica]

Mentre que la prostitució individual és legal a l'Argentina, la promoció, la facilitació o la imposició de persones a la prostitució és il·legal. Argentina és una font, trànsit i país de destinació per al tràfic sexual de dones. Les víctimes del tràfic sexual sovint provenen del Paraguai i de la República Dominicana.[19]

La bretxa salarial de gènere

[modifica]

Tot i que de la promulgació del Codi Civil Argentí de 1869, tots els ciutadans són considerats iguals, i la Constitució de l'Argentina també estableix a la Secció 16 que:

« La Nació Argentina no admet ni sang ni prerrogatives de naixement: no hi ha privilegis personals ni articles de noblesa. Tots els seus habitants són iguals davant la llei i són admissibles per a l'ocupació sense cap altre requisit que la seva capacitat. La igualtat és la base de la fiscalitat i les càrregues públiques. »

les dones sovint troben discriminació salarial i tenen un nombre de llocs de treball de baixa remuneració de manera desproporcionada.

  • Dones treballadores en una fàbrica de sabatilles esportives a Las Flores, província de Buenos Aires, Argentina.
    Dones treballadores en una fàbrica de sabatilles esportives a Las Flores, província de Buenos Aires, Argentina.
  • Policíes argentines
    Policíes argentines
  • La cantant i baixita argentina Nerina Nicotra
    La cantant i baixita argentina Nerina Nicotra

Aproximadament el 70% de les dones ocupades fora de la llar ho han en treballs no qualificats, encara que més dones que homes tenen títols universitaris.[11] Segons un estudi de 2007 de la Fundació per a la Recerca Econòmica Llatinoamericana (FIEL), els homes guanyaven un 5% més que les dones per un treball equivalent a temps complet a l'àrea de la Gran Buenos Aires, i van obtenir un 21% més que les dones per un treball equivalent a temps parcial, un desequilibri explícitament prohibit per la llei: per la discriminació basada en el gènere es pot condemnar fins a tres anys de presó.[11]

Restriccions a l'avortament

[modifica]

L'avortament a l'Argentina continua estant prohibit, i només és legal en casos de violació, o on la vida de la mare està en perill.[20] A més, el Codi Penal argentí va ser modificat el 2008 per a imposar sancions més estrictes contra les dones que busquen un avortament, així com contra qualsevol personal mèdic implicat en l'acte.[21]

Malgrat aquestes limitacions, s'estima que es realitzen anualment 500.000 avortaments a l'Argentina (en comparació amb al voltant de 700.000 nascuts vius), el que resulta en almenys 10.000 hospitalitzacions a causa de complicacions[22] (les estimacions varien àmpliament),[23] i al voltant de 100 mortes (un terç de tota la mortalitat materna).[24][25]

Drets reproductius i anticonceptius

[modifica]

Tradicionalment, l'accés als anticonceptius ha estat limitat durant molt de temps per una successió de governs argentins,[26] que en lloc d'això van recompensar a les grans famílies amb subvencions que augmentaven de manera desproporcionada amb el setè fill.[27]

Tot i que les dones argentines han tingut durant molt de temps entre les taxes de natalitat més baixes d'Amèrica Llatina (amb 2,3 naixements per dona en els últims anys), la política ha tendit a fomentar taxes de natalitat més altes en els estrats més baixos de la societat (incloent les dones menys capaces de sostenir grans famílies).[27]

Els anticonceptius són àmpliament utilitzats per dones argentines sexualment actives, els condons que són utilitzats per homes argentins i una varietat de productes de control de natalitat es poden obtenir lliurement en farmàcies;[28] el govern argentí va començar la seva distribució lliure el 2003.[26] En general, les parelles i els individus tenen dret a decidir lliurement el nombre dels fills i quan els volen tenir, i tenen accés a la informació i els serveis de salut reproductiva. La llei requereix que el govern proporcioni anticonceptius gratuïts.[5]

Les dones en la política

[modifica]

Tradicionalment, la política era vista com un domini masculí. Els rols legals i socials de les dones a l'Argentina van ser dictats principalment per la Llei Espanyola (que es basava en el dret romà) i per l'Església Catòlica. Com a tal, les dones eren subordinades primer als seus pares i després als seus marits.[29] No obstant això, avui les dones tenen una presència notable en la política argentina, i constitueixen més d'un terç del parlament.[30] Argentina ha tingut dues presidentes: Isabel Martínez de Perón i Cristina Fernández de Kirchner.

Advocacia i dret internacional

[modifica]

El Consell Nacional de Dones duu a terme programes per promoure la igualtat d'oportunitats socials, polítiques i econòmiques per a les dones. El Consell treballa amb el representant especial per a temes internacionals de dones, el Ministeri de Treball i organitzacions sindicals i empresarials per formar el Comitè Tripartit d'Igualtat d'Oportunitats per a Homes i Dones en el Treball, que busca fomentar la igualtat de tracte i oportunitats per a homes i dones en el mercat laboral.[31]

El 1985, l'Argentina va ratificar la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). El 1994, la Convenció Constituent Nacional va incorporar la ratificació de la CEDAW al text de la nova constitució. Durant la dècada del 1990, algunes lleis van començar a fer front a la violència domèstica, potenciant les agències policials i les autoritats judicials provincials per establir mesures preventives. Encara que el Govern de l'Argentina va ratificar la Convenció Interamericana per a la Prevenció, la Sanció i l'Erradicació de la Violència contra la Dona el 1996 (presentada en la Convenció de Belem do Pará de 1994), no totes les províncies argentines han promulgat reglaments per a la seva aplicació. Malgrat la creació el 1985 del Departament de Dones sota els auspicis de l'Oficina del President, encara no s'han establert delegacions provincials o seccions de dones a tot el país.[32]

Argentines destacades

[modifica]

Activistes

[modifica]

Actrius

[modifica]

Advocades

[modifica]

Artistes

[modifica]

Ballarines

[modifica]

Cantants

[modifica]

Científiques

[modifica]

Comediants

[modifica]

Diplomàtiques

[modifica]

Directores de cinema

[modifica]

Empresàries

[modifica]

Escriptores

[modifica]

Esportistes

[modifica]

Físiques

[modifica]

Historiadores

[modifica]

Jutgesses

[modifica]

Matemàtiques

[modifica]

Metgesses

[modifica]

Models

[modifica]

Periodistes

[modifica]

Pianistes

[modifica]

Poetes

[modifica]

Polítiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mujeres siguen siendo discriminadas» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 9 gener 2021]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  2. ↑ «La mujer y sus derechos» (en castellà). EID : Webcreatividad. Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 9 gener 2021].
  3. ↑ «iEco: Brecha salarial» (en castellà). Clarín.
  4. ↑ «Las mujeres que manejan los millones» (en castellà). Clarín.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Country Reports on Human Rights Practices for 2016» (en anglès).
  6. ↑ «Cristina presentó el nuevo billete de 10 pesos con Manuel Belgrano y Juana Azurduy» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2017-12-31 [Consulta: 9 gener 2021].
  7. ↑ «A los 100 años murió Fanny Edelman» (en castellà). Página/12, 01-11-2011.
  8. ↑ «Iconic Communist Leader Dies at the Age of 100» (en castellà). The Argentina Independent, 03-11-2011. Arxivat de l'original el 2016-12-20 [Consulta: 9 gener 2021]. Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine.
  9. ↑ Fleitlowitz, 2002.
  10. ↑ «Culture of Argentina - history, people, traditions, women, beliefs, food, customs, family, social» (en anglès). Every Culture.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Report on Human Rights Practices 2006: Argentina» (en anglès). Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor, 06-03-2007.
  12. ↑ Htun, 2003, p. 102.
  13. ↑ «Chile introduces right to divorce» (en anglès). BBC News, 18-11-2004.
  14. ↑ «Current Legal Framework: Adultery in Argentina» (en anglès). Impowr. Arxivat de l'original el 2015-03-07. [Consulta: 9 gener 2021].
  15. ↑ «Ministerio de Economía y Finanzas Públicas (Argentina)». Infoleg.
  16. ↑ «Ley de proteccion integral para prevenir, sancionar y erradicar la violencia contra las mujeres en los ámbitos en que desarrollen sus relaciones interpersonales» ( PDF) (en castellà).
  17. ↑ «Argentina Events of 2017» (en anglès). Human Rights Watch.
  18. ↑ «Infoleg» (en castellà).
  19. ↑ «Trafficking in Persons Report 2013 : Office to monitor and combat trafficking in persons» ( PDF) (en anglès). Photos. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 9 gener 2021].
  20. ↑ «Hojas Informativas/09. Bergallo Michel» ( PDF) (en castellà). Despenalización. Arxivat de l'original el 2012-04-17. [Consulta: 9 gener 2021].
  21. ↑ «Harvard Law Review: Abortion rights in Argentina» (en castellà). Annual Review. Arxivat de l'original el 2008-05-10. [Consulta: 9 gener 2021].
  22. ↑ «Las cifras para abrir el debate» (en castellà). Página/12.
  23. ↑ «How many abortions in Mexico?» (en anglès). Latimesblogs, 19-11-2007.
  24. ↑ «Decisions Denied: Women’s Access to Contraceptives and Abortion in Argentina» (en anglès). HRW, 15-06-2005. Arxivat de l'original el 2015-02-18. [Consulta: 9 gener 2021].
  25. ↑ «Planned Parenthood: Abortion in Argentina» (en anglès). Planned parenthood. Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 9 gener 2021].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Argentina: Limits on Birth Control Threaten Human Rights» (en anglès). HRW, 15-06-2005.
  27. ↑ 27,0 27,1 «La fábrica de hijos: conciben en serie y obtienen una mejor pensión del Estado» (en castellà). Clarín. Arxivat de l'original el 2009-04-08 [Consulta: 9 gener 2021].
  28. ↑ «The International Encyclopedia of Sexuality: Argentina» (en anglès). Humboldt-Universität zu Berlin, 1997. Arxivat de l'original el 2006-08-31. [Consulta: 9 gener 2021].
  29. ↑ «Feminism in Argentina» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-01-16. [Consulta: 9 gener 2021].
  30. ↑ «Women in Parliaments: World Classification» (en anglès). IPU.
  31. ↑ «Report on Human Rights Practices 2008: Argentina» (en anglès). Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor, 06-03-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-26. [Consulta: 9 gener 2021].
  32. ↑ Ocampo, Irene. «Women's human rights in Argentina: advances, setbacks and the tasks ahead. (National Contexts)» (en anglès). Women's Health Collection, 01-01-2003.

Bibliografia

[modifica]
  • Deutsch, Sandra McGee. «The Catholic Church, Work, and Womanhood in Argentina, 1890-1930». A: Gender and History (en anglès). 3(3), 1991. 
  • Fleitlowitz, Marguerite. A Lexicon of Terror: Argentina and the Legacies of Torture (en anglès). Oxford University Press, 2002. 
  • Guy, Donna. «Prostitution and Female Criminality in Buenos Aires, 1875-1937». A: The Problem of Order in Changing Societies: Essays in Crime and Policing in Argentina and Uruguay, 1750-1940 (en anglès). Albuquerque: University of New Mexico Press, 1990. 
  • Guy, Donna. Sex and Danger in Buenos Aires: Prostitution, Family, and Nation in Argentina (en anglès). Lincoln: University of Nebraska Press, 1991. 
  • Guy, Donna. «White Slavery, Citizenship, and Nationality in Argentina». A: Nationalisms and Sexualities (en anglès). Nova York: Routledge, 1992, p. 201-217. 
  • Htun, Mala. Sex and the State: Abortion, Divorce, and the Family under Latin American Dictatorships and Democracies (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2003. 
  • Lavrin, Asunción «Women, Labor, and the Left: Argentina and Chile, 1890-1925» (en anglès). Journal of Women's History, 1, 1989, pàg. 88-116.
  • Lavrin, Asunción. Women, Feminism, and Social Change in Argentina, Chile, and Uruguay, 1890-1940 (en anglès). Lincoln: University of Nebraska Press, 1995. 
  • Masiello, Francine. Between Civilization and Barbarism: Women, Nation, and Literary Culture in Modern Argentina (en anglès). Lincoln: University of Nebraska Press, 1992. 
  • Mead, Karen «Gendering the Obstacles to Progress in Positivist Argentina, 1880-1920» (en anglès). Hispanic American Historical Review, 77(4), 11-1997, pàg. 645-675.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_a_l%27Argentina&oldid=33935273»