Dones del Txad
Les dones del Txad són dones nascudes, que viuen o provenen del Txad, un país sense costa de l'Àfrica central. Les txadianes són la part principal de la seva economia, principalment rural, i en nombre superen als homes (0,96 homes per dona (2006)).[1]
Les dones s'enfronten a una discriminació i violència generalitzades. La mutilació genital femenina, encara que és tècnicament il·legal, encara es practica àmpliament.[2] Les forces de seguretat cometen assassinats extrajudicials, cops, tortures, violacions i altres abusos amb una impunitat «gairebé total».[3][4][5] Amnistia Internacional ha informat que «La precarietat generalitzada a l'est del Txad té conseqüències especialment greus per a les dones, que pateixen greus abusos dels drets humans, inclosa la violació, durant els atacs a pobles» de la milícia Janjawid procedent del Sudan.[5]
Educació
[modifica]Malgrat els esforços del govern, els nivells educatius generals es van mantenir baixos al final de la primera dècada de la independència. El 1971, prop del 99% de les dones majors de quinze anys no sabien llegir, escriure ni parlar francès, que aleshores era l'única llengua oficial del país; l'alfabetització en àrab se situava en el 7,8%. El 1982, la taxa global d'alfabetització se situa al voltant del 15%.[6]
Els principals problemes del país han impedit el desenvolupament de l'educació txadiana des de la independència. El finançament per a l'educació ha estat molt limitat. Les instal·lacions i el personal limitats també han dificultat el sistema educatiu per proporcionar una instrucció adequada. La massificació d'aules és un problema important; algunes classes tenen més de 100 estudiants, molts dels quals són repetidors. Als primers anys després de la independència, molts professors de primària només tenien qualificacions marginals. A nivell secundari, la situació era encara pitjor.[6]
El 2004, el 39,6% dels nens de 5 a 14 anys assistien a l'escola. Les oportunitats educatives per a les nenes són limitades, principalment a causa de les tradicions culturals. Menys noies que nois es matriculen a l'escola secundària, principalment a causa del matrimoni precoç. El 1999, el 54,0% dels nens que van començar l'escola primària van arribar al cinquè grau.[7]
Drets de les dones
[modifica]Tràfic humà
[modifica]El Txad és un país d'origen i destinació dels nens sotmesos a tràfic de persones, concretament en condicions de treball forçat i prostitució forçada. El problema de tràfic del país és principalment intern, i sovint consisteix en el fet que els pares confien els fills a familiars o intermediaris a canvi de promeses d'educació, aprenentatge, béns o diners. La venda o el bescanvi de nens en una servitud domèstica involuntària o la criança s'utilitza com a mitjà de supervivència per les famílies que busquen reduir el nombre de boques per alimentar.[8]
Les nenes txadianes menors d'edat viatgen a ciutats més grans a la recerca de feina, on algunes són sotmeses a prostitució. Algunes noies es veuen obligades a casar-se en contra de la seva voluntat, només per ser obligades pels seus marits a una servitud domèstica o treball agrícola involuntari. Segons els últims informes (2010), els traficants transportaven nenes del Camerun i de la República Centreafricana a les regions productores de petroli del Txad per a l'explotació sexual comercial; no se sap si aquesta pràctica va continuar després del 2009.[8]
Mutilació genital femenina
[modifica]El 60% de les dones txadianes havien estat objecte de mutilació genital femenina el 1995. El procediment és un ritu tradicional de pas a l'adultesa, en que la noia es converteix en adulta i se segueix independentment de l'orientació religiosa. És igualment freqüent entre musulmans, cristians i animistes. Els que assoleixen l'edat adulta sense ser mutilades, generalment, ho eviten per a tota la vida.[9] Més del 80% de les nenes del Txad que han sofert la mutilació genital van ser mutilades entre els 5 i els 14 anys.[10]
Informe global de la bretxa de gènere
[modifica]El 2012, el Fòrum Econòmic Mundial va classificar el Txad entre les pitjors regions del seu Informe global de la bretxa de gènere (Gender Gap Report); el seu índex de bretxa de gènere era de 0,5594).[11]
-
Mapa de la bretxa de gènere global, 2017
-
Piràmide de població del Txad (2017)
Poligàmia
[modifica]La poligàmia és legal al Txad, i es calcula que més d'un terç de les dones viuen en matrimonis poligàmics.[12] La taxa de fertilitat de les txadianes és de 5,9 naixements per dona. L'edat mitjana de tenir el primer fill és de 17,9 anys.
Tractats internacionals
[modifica]El Txad ha signat i ratificat la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones, la Convenció contra la tortura i altres càstigs o tractes cruels, inhumans o degradants, la Convenció sobre els drets de l'infant i el Protocol opcional de la Convenció sobre el Drets del nen sobre la venda de nens, prostitució infantil i pornografia infantil.[13][14][15][16]
Txadianes destacades
[modifica]- Agnes Allafi (política)
- Opportune Aymadji (política)
- Christine Georges Diguibaye (política)
- Delphine Djiraibe (advocada)
- Rosalie Gangué (esportista)
- Bourkou Louise Kabo (política)
- Marie-Christine Koundja (diplomàtica)
- Hadjé Halimé (política)
- Hindou Oumarou Ibrahim (activista)
- Rose Lokissim (soldat)
- Elise Loum (política)
- Dadji Rahamata Ahmat Mahamat (activista)
- Jacqueline Moudeina (advocada)
- Kaltouma Nadjina (esportista)
- Hinikissia Albertine Ndikert (esportista)
- Carine Ngarlemdana (esportista)
- Bibiro Ali Taher (esportista)
Referències
[modifica]- ↑ «Rural Poverty in Chad». Rural poverty portal. International fund for agricultural development.
- ↑ «Chad (2007)» (en anglès). Freedom House. Arxivat de l'original el 2011-10-25. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Chad» (en anglès). Country Reports on Human Rights Practices 2006. United States Department of State.
- ↑ «Chad: Events of 2006» (en anglès). Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 2008-11-10. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Annual Report: Chad» (en anglès). Amnesty International. Arxivat de l'original el 2011-02-18. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 «Chad country study» (en anglès). LcWeb2.
- ↑ «Chad. Findings on the Worst Forms of Child Labor» ( PDF) (en anglès). Bureau of International Labor Affairs, U.S. Department of Labor, 2006. Arxivat de l'original el 2006-12-01. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ 8,0 8,1 «Chad. Trafficking in Persons Report 2010» (en anglès). U.S. Department of State, 14-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-17. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Female Genital Mutilation/Cutting: A statistical overview and exploration of the dynamics of change» (en anglès). UNICEF [Nova York], 2013, pàg. 47, 183.
- ↑ «Chad: Report on Female Genital Mutilation (FGM) or Female Genital Cutting (FGC)» ( PDF) (en anglès). US Department of State, 01-06-2001.
- ↑ «Women still face gender gap in jobs, wages: report» (en anglès). Daily Times.
- ↑ «Chad» (en anglès). Social Institutions and Gender Index. Arxivat de l'original el 2017-06-09. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8. Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women». Nacions Unides, 18-12-1979. Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 9. Convention against Torture and Other Cruel, Inhuman or Degrading Treatment or Punishment» (en anglès). Nacions Unides, 10-12-1984. Arxivat de l'original el 2010-11-08. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11. Convention on the Rights of the Child» (en anglès). Nacions Unides, 20-11-1989. Arxivat de l'original el 2014-02-11. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11c. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the sale of children, child prostitution and child pornography» (en anglès). Nacions Unides, 25-05-2000. Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 25 novembre 2019].