Dussertita

Dussertita
Fórmula química	BaFe₃3+(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆
Epònim	Desiré Dussert (en)
Localitat tipus	Djebel Debar, Hammam Meskoutine, Guelma, Província de Constantina, Algèria
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BL.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BL.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.15
Dana	41.5.10.1
Heys	20.9.13
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,4244Å; c = 17,494Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	verd, groc-verd, verd blavós; verd groguenc en llum transmesa
Duresa (Mohs)	3,5
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,75 g/cm³ (mesurada); 4,09 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,870 nε = 1,845 n = 1,85
Birefringència	δ = 0,025
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 15° a 20°
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1999 s.p.
Any d'aprovació	1925
Símbol	Dst
Referències

La dussertita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la dussertita. Rep el nom en honor de Jean Baptiste Desiré Dussert (1872-1928), inspector general de mines i enginyer de mines francès que va treballar a Algèria.

Característiques

La dussertita és un arsenat de fórmula química BaFe₃³⁺(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dussertita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Djebel Debar, a la localitat de Guelma, dins la província de Constantina (Algèria). També ha estat descrita als Estats Units, França, Grècia, República Txeca, Alemanya, Grècia, Espanya, Turquia, Rússia, la República Popular de la Xina i Austràlia. Als territoris de parla catalana ha estat trobada únicament a la mina Linda Mariquita, a la localitat d'El Molar (Priorat, Tarragona).