Pattersonita
 Pattersonita | |
|---|---|
 Agregat de cristalls grocs de pattersonita en matriu de goethita procedent de la localitat tipus. La zona compresa per la imatge té una amplada de 3 mm. | |
| Fórmula química | PbFe₃3+(PO₄)₂(OH)₅·H₂O |
| Epònim | Arthur Lindo Patterson  |
| Localitat tipus | Mina Vereinigung, Eisenbach, Bad Camberg, Taunus, Hesse, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,309(1) Å; b = 7,211(1) Å; c = 7,349Å; α = 87,74(3)°; β = 86,38(3)°; γ = 71,40(3)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groc fosc |
| Exfoliació | pobre/indistingible - una exfoliació pobra de direcció desconeguda |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | groc molt clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 4,04 g/cm³ (mesurada); 4,17 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,860(1) nβ = 1,917 nγ = 1,930(1) |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 50° (5) |
| Dispersió òptica | molt forta (r > v) |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2005-049 |
| Símbol | Patt |
| Referències | [1] |
La pattersonita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada per Arthur Lindo Patterson, cristal·lògraf que va desenvolupar el mètode Patterson emprat en la determinació de l'estructura dels cristalls. És un mineral dimorf amb la kintoreïta.[2]
Característiques
[modifica]La pattersonita és un fosfat de fórmula química PbFe₃3+(PO₄)₂(OH)₅·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. El mineral tipus presenta cristalls d'hàbit tabular (pinacoidal), de fins a 0,5 mm, que tendeixen a formar agregats de tipus roseta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pattersonita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i beudantita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral secundari damunt de goethita en vetes meteoritzades de sulfurs. S'ha descrit associada amb kintoreïta, goethita i piromorfita i només ha estat trobada a la seva localitat tipus (Mina Vereinigung, Alemanya).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Pattersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Pattersonite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 26 juny 2019].
- ↑ «Pattersonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 26 juny 2019].