Kintoreïta
 Kintoreïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbFe₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆ |
| Epònim | Kintore opencut, Broken Hill South mine (en)  |
| Localitat tipus | Block 14 opencut, Broken Hill mine (en) i Kintore opencut, Broken Hill South mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Dana | 42.7.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,2963(5) Å; c = 16,8491(5) Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | crema a verd groguenc i groc marronós |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd groguenc clar |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,935 a 1,955 nε = 1,935 |
| Birefringència | δ = 0,000 a 0,020 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-045 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Kt |
| Referències | [1] |
La kintoreïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la plumbogummita. Rep el nom de l'aflorament Kintore opencut, a Austràlia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La kintoreïta és un fosfat de fórmula química PbFe₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992, i la primera publicació data del 1995. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És el fosfat anàleg de la segnitita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la corkita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kintoreïta pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir d'exemplars de dos indrets molt propers, localitazats a Broken Hill, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia): els afloraments Kintore i Block 14. També ha estat descrita en altres indrets del país, tant de Nova Gal·les del Sud com d'Austràlia Meridional, així com a Xile, els Estats Units, Àustria, Portugal, França, Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia, Hongria, Itàlia, Espanya, República Txeca, Anglaterra i el Japó. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Kintoreite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 25 gener 2024].