Vés al contingut

Ebe Trèves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEbe Trèves
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1849 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1916 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Activitat
Camp de treballÒpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRaffaele D'Agostino (1879–)
Edoardo Giovanni Scalatelli (1872–) Modifica el valor a Wikidata
ParesDavide Treves Modifica el valor a Wikidata  i Giuseppina Sogliani Modifica el valor a Wikidata
GermansMoise Lazarro Luigi Treves
Giacomo Beniamino Treves
Emma Enrichetta Treves
Rosa Arpalice Treves Modifica el valor a Wikidata

Ebe Trèves (Venècia, 6 de març de 1849 - c. 1916) Anna Giustina Ebe Trèves fou una cantant d'òpera italiana, dotada d'una veu particularment rica en harmònics baixos, potser heretada del seu pare David Trèves, un apassionat amant del cant que va tenir l'honor d'interpretar[1] un duet amb Giuditta Pasta el 1834.[2]

Biografia

[modifica]
Requiem aeternam i Kyrie de la Messa per Rossini.

Ebe Trèves va debutar al Teatro Sociale de Treviso el novembre de 1870[3] en el paper de Nidia[4] de l'òpera Jone ovvero L'ultimo giorno di Pompei d'Errico Petrella. L'any següent va actuar per primera vegada a la seva ciutat natal, al Teatre La Fenice,[5] amb motiu de la representació del Rèquiem aeternam i Kyrie compostos per Antonio Buzzolla per commemorar el primer aniversari de la mort de Gioacchino Rossini.

Es va casar el 1872 amb Edoardo Giovanni Scalatelli,[6] un dels voluntaris que van participar en l'Expedició dels Mil.[7] Els primers compromisos van començar a arribar molt d'hora, tant a Itàlia com a l'estranger, primer a Niça,[8] després, l'any següent, a Espanya i més tard a Portugal. Ebe va tenir tres fills amb Edoardo. La gran, Maria Adele,[9] morí a Venècia el 1875 amb només venti-nou mesos, mentre la seva mare cantava a Palerm.[9]

Deprés d'enviudar amb vint-i-vuit anys el 1877, el 1879 es va casar amb un siracusà resident a Nàpols, Raffaele d'Agostino, que s'havia unit a l'exèrcit borbònic. Capità d'artilleria de l'exèrcit de les Dues Sicílies,[10] Raffaele havia participat en el setge de Gaeta el 1860, quan els borbònics van ser derrotats pels piemontesos.

Es desconeixen la data i el lloc de la mort d'Ebe Trèves.[11]

Els fills

[modifica]

Els seus dos fills, Ada i Gino, decidiren seguir els passos de la seva mare, aprofitant la fama d'ella, per donar-se a conèixer en cercles d’òpera amb el cognom Trèves en lloc del cognom del seu pare, Scalatelli. Ada (1874[12] -?)[13] va debutar com a soprano en el paper de Micaëla de Carmen al Teatre São Carlos de Lisboa el 1898[14] i després va actuar principalment als teatres provincials italians. A Gino (1876-1943)[15] se li oferia sovint papers secundaris i treballava com a tenor d’òpera lleugera o tenor còmic en diversos teatres d’Itàlia i de l'estranger. Havia debutat a Hérodiade de Jules Massenet al Gran Teatre La Fenice el 1910.[16] També va ser un prolífic aquarel·lista de paisatges, signats amb el nom de Gino Scalatelli.

Repertori

[modifica]
Cleopatra de Lauro Rossi (Torí, 1876). Ebe Trèves fa el paper d'Ottavia[17] .

Va alternar els papers de contralt (Maddalena[18] de Rigoletto[19][20] de Verdi; Casilda[21][22] de Ruy Blas de Marchetti; Ulrica[23] de Un ballo in maschera de Verdi; Rosina[24] d'Il barbiere di Siviglia de Rossini; Azucena[25] d'Il trovatore de Verdi) i els de mezzosoprano (Amneris[26] d'Aida de Verdi; Octavia[27][28] de Cleopatra [29] de Bonamici; Cleopatra[30] de Rossi; Léonor de Guzmán[31] de La Favorite de Donizetti; La Signora di Monza[32] de I Promessi Sposi [33] de Ponchielli; Climene[34] de Saffo de Pacini; Carmen[35] de Carmen de Bizet).

En algunes ocasions va interpretar dos papers alhora: Marta i Pantalis[36] de Mefistofele[37] de Boito; i la Cieca i Laura Adorno[38] de La Gioconda de Ponchielli. La seva veu càlida i profunda li permetia interpretar també diversos papers de travestis: Frédérick[39][40][41] de Mignon d'Ambroise Thomas; el patge Urbain[42] de Les Huguenots de Meyerbeer; Maffio Orsini[43] deLucrezia Borgia[44] i Pierotto[45] de Linda di Chamounix de Donizetti; Siébel[46] de Faust de Gounod; Khaled[47] de Le Roi de Lahore[48] de Jules Massenet; Romeo[49] de Giulietta e Romeo de Nicola Vaccai; i Tremacoldo[50] de Marco Visconti d'Errico Petrella.

El seu repertori va incloure també els següents papers: Doristella[51] de Griselda o la Marchesa di Saluzzo d'Oronzo Mario Scarano;[52] Lakmé[53] de Léo Delibes; Poliuto de Donizetti;[54] Roméo et Juliette[55] de Gounod; La forza del destino[56] de Verdi; Lucia de Lammermoor[54] de Donizetti; La sonnambula[57] de Vincenzo Bellini; Dinorah o Le Pardon de Ploërmel[58] de Meyerbeer i Semiramide[59] de Rossini.

Contemporània de Verdi, Massenet i Puccini, Ebe va conèixer Felipe Pedrell, que li va dedicar una peça[60] de la seva òpera en quatre actes L'ultimo abenzerraggio.[61]

Es va mostrar sempre disposada a interpretar papers que no eren del seu repertori habitual, fos substituint[62] companys indisposats, de vegades sense tenir l'oportunitat d'assajar, o per treballar en operetes, opéra bouffe o opéra-comique (com ara el paper de Serpolette[63] de Les Cloches de Corneville de Robert Planquette; Menegilda[64] de La Gran Vía de Federico Chueca i Joaquín Valverde; Fatinitza[65] de Franz von Suppé; Le Jour et la Nuit[66] de Lecocq; Fra Diavolo[67] de Auber; Martha de Friedrich von Flotow.[68]

Després de retirar-se dels escenaris, Ebe Trèves va dedicar-se a l'ensenyament del cant.

Recepció

[modifica]
Ebe Trèves disfressada del patge Urbain, a Les Huguenots (1873).[69]

Les representacions d'Ebe Trèves van ser objecte de crítiques especialment favorables:

« Torí — Théâtre Regio — Aida, l’admirable obra del mestre Verdi és cada vegada més favorable. L’obra és magnífica, per la qual cosa és aplaudida frenèticament i també pels intèrprets

[…] Mlle Trèves Ebe, Frederick, fa el paper d’una amant incompresa amb gran naturalitat i franquesa, i tot i que aquest paper és secundari, sap fer-se notar. En resum, Mignon està molt ben executat: les nostres felicitacions al director, Sr. Daniele Barioli.[70]

»
« Mlle Trèves vocalitza admirablement; l'espectador no perd ni una paraula, res no queda a l’ombra. Arriba així al màxim grau de simpatia del públic que estima aquesta atenció als detalls. Aquesta és l’única manera de prendre's un paper seriosament. Els aplaudiments no li van mancar, va mantenir els oients sota l'encanteri durant tota la nit. La seva veu és pura, ben temporitzada i dirigida amb un gust i un art perfectes.[71] »
« […] Mme Trèves té una veu fresca i potent que s'esdevé, en les notes baixes, d'una amplitud extraordinària [...] Mme Trèves posseeix aquestes qualitats que no es poden adquirir, són congènites, i que conformen grans artistes.[72] »
« Gènova. – Politeama. L'estrena del Trovatore no ha estat gens exitosa. El tenor fou completament incapaç de cantar un paper d'aquesta importància. Mme Ebe-Trèves, Azucena , va ser aclamada i va rebre aplaudiments per les peces més destacades de la partitura. Mlle Trèves no només és una cantant amb talent, sinó també una actriu experimentada que dona als seus personatges el caràcter que l’autor somiava.

La tercera representació d'aquesta òpera ens va fer sentir un nou tenor Mr. Karrner (d'origen polonès) dotat d'una veu esplèndida ... Fontani[73].

»

Llocs d'activitat

[modifica]

Itàlia

[modifica]

França

[modifica]
  • Teatre Italià de Niça
  • Teatre Municipal de Niça

Espanya

[modifica]

A més, a Santiago de Compostel·la, Valladolid i Gibraltar.

Portugal

[modifica]
  • Coliseu dos Recreios, Real Coliseu i Teatro da Avenida de Lisboa
  • Teatro Nacional São João de Porto

Referències

[modifica]
  1. ↑ Il Teatro La Fenice - Cronologia degli Spettacoli 1792-1936 per M. Girardi i F. Rossi; Gazzetta Privilegiata di Venezia, 27 de març de 1834
  2. ↑ Treves, 2016, p. 188-190.
  3. ↑ Cristina Treves, 2016, p. 230–231.
  4. ↑ Treves, 2016, p. 232–234.
  5. ↑ Arxius del Teatro La Fenice, Temporada de Carnaval - Quaresma de 1871
  6. ↑ Arxius municipals de Venècia, Actes de matrimonis de 1872, número 399.
  7. ↑ «Alla ricerca dei garibaldini scomparsi» (en italià). Archivio di Stato di Torino.
  8. ↑ Le Grand Théâtre de Nice, depuis sa fondation jusqu'à nos jours (1787-1904) per Charles Vieil
  9. ↑ 9,0 9,1 Treves, 2016, p. 243.
  10. ↑ «Eroi borbonici delle Due Sicilie» (en italià). Associazione culturale Neoborbonica.
  11. ↑ Treves, 2016, p. 300.
  12. ↑ «Naissance de la fille». Rivista Teatrale Melodrammatica, 08-10-1874.
  13. ↑ Treves, 2016, p. 293–297.
  14. ↑ «Carmen» (en italià). La Voce Antica.
  15. ↑ Treves, 2016, p. 297–300.
  16. ↑ «Erodiade» (en italià). Arxius La Fenice. Arxivat de l'original el 2021-10-01. [Consulta: 1r octubre 2021].
  17. ↑ «Cleopatra» (en italià). corago.unibo.it. Université de Bologne.
  18. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre de 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 de desembre de 1873); Chieti, Teatro Marrucino, abril 1876 (M. Zuccarini, Il teatro di Chieti dalle origini ai giorni nostri, p.128); Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878 (Saggio di cronologia delle prime rappresentazioni di Rigoletto in Bollettino dell'Istituto di Studi Verdiani, vol. III, n. 9, Parma 1982, p.1899); Tarragona, Teatro Fortuny de Reus, novembre 1882 (La Época, 18 novembre 1882); Madrid, Teatro Alhambra, octubre 1884 i setembre 1886 (El Globo, 3 octubre 1884 i La Época, 10 setembre 1886); Madrid, Teatro de la Princesa, maig 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1886); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 desembre 1886); Sevilla, Teatro de San Fernando, maig 1889 i abril 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1889 i La Correspondencia de España, 5 mai 1890); Còrdova, Gran Teatro, juny 1889 (Diario de Córdoba, 5 juin 1889); Lisboa, Teatro da Avenida, agost 1889 (A comedia portugueza, 3 agost 1889)
  19. ↑ «Cronologia liceista, Liceu Opera : Rigoletto» (pdf). Arxivat de l'original el 2021-10-01. [Consulta: 1r octubre 2021].
  20. ↑ A Comédia Portuguesa sur cm-lisboa.pt
  21. ↑ Le Grand Théâtre de Nice, depuis sa fondation jusqu'à nos jours (1787-1904), par Charles Vieil
  22. ↑ Niça, Théâtre Italien, novembre 1872 (L’Europe artiste, 17 novembre 1872); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 desembre 1873); Venècia, Gran Teatro La Fenice, gener 1879 (Gazzetta dei teatri, 16 gener 1879); Florència, Teatro Pagliano, setembre 1882 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 setembre 1882)
  23. ↑ Barcelona, Gran Teatro del Liceu, desembre 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 gener 1874); Milà, Teatro Castelli, novembre 1874 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1874); Venècia, Teatro Goldoni, novembre 1875 (Il Mondo Artistico, 4 novembre 1875); Nàpols, Teatro San Carlo, març 1877 (Napoli musicale, 6 març 1877) ; Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878; Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1886 (El Globo, 21 setembre 1884 i El Día, 18 setembre 1886); València, Teatro Principal, novembre 1884 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1884); Milà, Teatro Dal Verme, febrer 1888 (Asmodeo 10 febrer 1888) ; Lisboa, Real Coliseu, setembre 1889 (A comedia portugueza, 7 setembre 1889)
  24. ↑ Nàpols, Teatro San Carlo, febrer 1877 (Napoli musicale, 3 febrer 1877); Nàpols, Teatro Nuovo, desembre 1877 (Napoli musicale, 13 octubre 1877) ; Modène, Teatro Aliprandi, novembre 1879 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 novembre 1879)
  25. ↑ Niça, Théâtre Italien, desembre 1872 (Le Journal de Nice, 9 desembre 1872); Palerm, Real Teatro Bellini, gener 1875 (Il Mondo Artistico, 30 gener 1875); Venècia, Teatro Goldoni, novembre 1875 i juliol 1877 (Il Mondo Artistico, 24 novembre 1875 i Asmodeo, 20 juliol 1877); Trieste, Politeama Rossetti, abril-maig 1878 (Asmodeo, 1 juny 1878); La Corunya, Teatro Principal, octubre-novembre 1880 (El Domingo, 14 novembre 1880); Saragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1881); Bilbao, Nuevo Teatro Arriaga, juny 1881 (El Noticiero Bilbaíno, 16 juny 1881); Barcelona, Teatro Principal, abril 1884 (La Vanguardia, 18 abril 1882); Madrid, Teatro Circo Price, març 1883 (El Liberal, 31 març 1883); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1890 (La Época, 13 setembre 1884 i El Liberal, 1 setembre 1890); Niça, Théâtre Municipal, gener-febrer 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 febrer 1886); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (El Liberal - Diario democrático de Menorca, 29 desembre 1886); Madrid, Teatro del Princípe Alfonso, juny 1887 (La Unión, 15 juny 1887); Milà, Teatro Dal Verme, febrer 1888 (Asmodeo, 23 febrer 1888); Gènova, Teatro Margherita, març 1888 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 març 1888); Badajoz, Teatro López de Ayala, agost 1891 (El Orden, 23 agost 1891)
  26. ↑ Saragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 maig 1881); Bilbao, Nuevo Teatro Arriaga, juny 1881 (El Noticiero Bilbaíno, 8 juny 1881); Sant Sebastià, Teatro Circo, juliol 1881 (El Urumea, 26 juliol 1881); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, novembre 1883 (La Vanguardia, 25 novembre 1883); València, Teatro Principal, març 1884 i gener 1885 (La Dinastía, 13 març 1884 i Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 gener 1885); Palma, Teatro Principal, febrer 1887 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 febrer 1887)
  27. ↑ Venècia, Gran Teatro La Fenice, febrer-març 1879 (Gazzetta di Venezia, 9 febrer 1879)
  28. ↑ Torí, Teatro Regio, març 1876 (La Stampa, 13 març 1876)
  29. ↑ Cléopâtre : opera-ballo in quattro atti (1879) sur loc.gov
  30. ↑ «Cleopatra». Arxivat de l'original el 2021-10-01. [Consulta: 1r octubre 2021].
  31. ↑ Lucca, Salone del Real Collegio, estiu 1873 (Concerto vocale e strumentale, ed. Fratelli Cheli, Lucca, 1873); Mòdena, Teatro Aliprandi, novembre 1879 (Gazzetta musicale di Milano, 30 novembre 1879); La Corunya, Teatro Principal, octubre-novembre 1880 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 febrer 1881); Saragossa, Teatro Principal, maig 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 maig 1881); Girona, Teatro Principal, gener 1882 (El Eco de la Provincia de Gerona, 3 gener 1882); Tarragona, Teatro Fortuny de Reus, novembre 1882 (La Vanguardia, 19 novembre 1882); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, febrer 1884 (La Dinastía, 12 febrer 1884); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 i setembre 1886 (El Imparcial, 9 setembre 1884 i El Día, 16 setembre 1886); Madrid, Teatro de la Princesa, maig 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1886); Granada, Teatro Principal, octubre 1888 (La Correspondencia de España, 20 octubre 1888); Sevilla, Teatro de San Fernando, novembre 1888 (La Palma de Cádiz, 21 novembre 1888); Lisboa, Teatro da Avenida, agost 1889 (El Liberal, 14 agost 1889); Lisboa, Real Coliseum, octubre 1889 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 octubre 1889); Madrid, Jardines del Buen Retiro, agost 1890 (El Liberal, 11 agost 1890); Badajoz, Teatro López de Ayala (La Crónica, 28 febrer 1891)
  32. ↑ Palerm, Real Teatro Bellini, març 1875 (Il Mondo Artistico, 9 març 1875)
  33. ↑ «Correspondance Ponchielli-Ricordi (1873-1877), tesi de Roberto Maietta (a.u. 2016-17)» (pdf), 2017.
  34. ↑ San Remo, Teatro Principe Amedeo, gener 1880 (Il Mondo Artistico, 21 gener 1880); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1884 (El Liberal, 30 setembre 1884)
  35. ↑ Màlaga, Teatro Cervantes, maig 1890 (El Guadalete, 10 maig 1890) ; Grenade, Teatro Principal, juny 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 juny 1890)
  36. ↑ Venècia, Gran Teatro La Fenice, març 1879 (La Gazzetta dei teatri, 3 abril 1879); València, Teatro Principal, febrer 1885 (L'Europe artiste, 22 maig 1885); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, abril 1887 (La Dinastía, 19 abril 1887)
  37. ↑ «Mefistofele».
  38. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, febrer 1883 i abril 1884 (La Vanguardia, 25 febrer 1883 i La Esquella de la Torratxa, 16 abril 1884); Forlì, Teatro Comunale, agost-setembre 1883 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 setembre 1883); Alexandria, Teatro Comunale, octubre 1883 (La Stampa, 2 octubre 1883); Florència, Teatro Pagliano, novembre 1887 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1887); Sevilla, Teatro de San Fernando, juny 1889 i març 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1889 i 23 març 1890); Novare, Teatro Coccia, gener 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 17 gener 1890); Madrid, Teatro Real, novembre 1890 (El Liberal, 12 novembre 1890)
  39. ↑ Sabin «[disponible a Gallica Turin – Théâtre Regio]» (en francès). Le Monde artiste, 19-02-1876, pàg. 5.
  40. ↑ Le Ménestrel, 11 febrer 1872, p. 85 disponible a Gallica
  41. ↑ Venècia, Gran Teatro La Fenice, febrer 1872 (Le Ménestrel, 11 febrer 1872); Torí, Teatro Regio, gener-febrer 1876 (Le monde artiste, 19 febrer 1876); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1883 i abril 1884 (La Dinastía, 5 desembre 1883 i La Vanguardia, 17 abril 1884); València, Teatro Principal, novembre 1884 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1884)
  42. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, novembre 1873 i novembre 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 novembre 1873 i La Illustració Catalana, 30 novembre 1881); València, Teatro Principal, novembre 1884 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 novembre 1884); Madrid, Teatro de la Princesa, juny 1886 (La República, 18 juny 1886); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1886 i setembre 1890 (La Época, 6 setembre 1886 i La Iberia, 17 setembre 1890); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 desembre 1886); Madrid, Teatro del Princípe Alfonso, juny 1887 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 juny 1887); Lisboa, Real Coliseum, octubre 1889 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 octubre 1889); Sevilla, Teatro de San Fernando, setembre 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 abril 1890); Madrid, Jardines del Buen Retiro, agost 1890 (El Liberal, 12 agost 1890); Porto, Teatro Nacional São João, gener 1891
  43. ↑ Saragossa, Teatro Principal, juny 1881 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1881); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, novembre 1881 (La Esquella de la Torratxa, 5 novembre 1881); Madrid, Teatro de la Princesa, juny 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 juny 1886); Madrid, Teatro Alhambra, agost 1886 i setembre 1890 (La República, 27 agost 1886 i El Liberal, 19 setembre 1890); Madrid, Teatro del Princípe Alfonso, juny 1887 (La Correspondencia de España, 14 juny 1887); Granada, Teatro Principal, octubre 1888 (La Correspondencia de España, 18 octubre 1888); Sevilla, Teatro de San Fernando, novembre 1888 i abril 1890 (La Correspondencia de España, 21 novembre 1888 i Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 abril 1890); Lisboa, Teatro da Avenida, agost 1889 (El Liberal, 7 agost 1889); Granada, Teatro Principal, juny 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 juny 1890); Badajoz, Teatro López de Ayala, agost 1891 (El Orden, 23 agost 1891)
  44. ↑ «Lucrezia Borgia». La Vanguardia.
  45. ↑ Nàpols, Teatro Nuovo, setembre 1877 (Napoli musicale, 4 octubre 1877); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1883 (La Dinastía, 29 desembre 1883)
  46. ↑ Niça, Théâtre Italien, gener 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 febrer 1873); Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1873 i octubre 1883 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 desembre 1873 i La Dinastía, 1 novembre 1883); Chieti, Teatro Marrucino, maig 1876 (Corriere abruzzese, 10 maig 1876); Caltanissetta, Teatro Regina Margherita, setembre 1879 (Il mondo artistico, 23 setembre 1879); Bilbao, Nuevo Teatro Arriaga, juny 1881; Tarragona, Teatro Fortuny de Reus, novembre 1882 (La Vanguardia, 19 novembre 1882); Forlì, Teatro Comunale, agost-setembre 1883 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 setembre 1883); València, Teatro Principal, novembre 1884 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 desembre 1884); Madrid, Teatro del Princípe Alfonso, juny 1887 (La Iberia, 9 juny 1887); Madrid, Teatro Real, març 1889 (El Liberal, 1 abril 1889); Sevilla, Teatro de San Fernando, maig 1889 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 maig 1889); Còdova, Gran Teatro, juny 1889 (Diario de Córdoba, 8 juny 1889); Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1890 (El Liberal, 26 setembre 1890); Badajoz, Teatro López de Ayala, març 1891 (La Crónica, 4 març 1891)
  47. ↑ Venècia, Gran Teatro La Fenice, desembre 1878 (Asmodeo, 31 desembre 1878)
  48. ↑ «Le Roi de Lahore» (en italià). diazilla.com.
  49. ↑ Gènova, Teatro Margherita, març 1888 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 8 març 1888)
  50. ↑ Milà, Teatro Castelli, octubre 1874 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 novembre 1874)
  51. ↑ Nàpols, Teatro Nuovo, gener 1878 (Napoli musicale, 19 gener 1878)
  52. ↑ Félix Clément. [disponible a Gallica Dictionnaire des opéras] (en francès), 1881, p. 915. 
  53. ↑ Granada, Teatro Principal, juny 1890 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 juny 1890); Còrdova, Gran Teatro, juny 1890 (Diario de Córdoba, 17 juny 1890); Écija, Teatro Municipal, juny 1890 (La Correspondencia de España, 24 juny 1890)
  54. ↑ 54,0 54,1 Treves i 2016, 2016, p. 259.
  55. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, maig 1884 (La Dinastia, 28 maig 1884)
  56. ↑ Niça, Théâtre Italien, març 1873 (Le Phare du Littoral, 9 març 1873); Forlì, Teatro Comunale, maig 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 maig 1873); Lucca, Teatro del Giglio, agost 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 setembre 1873)
  57. ↑ Niça, Théâtre Italien, 1872 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 desembre 1872)
  58. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, novembre 1881 (La Vanguardia, 11 novembre 1881); Barcelona, Teatro Principal, abril 1882 (La Vanguardia, 22 abril 1882); València, Teatro Principal, gener 1885 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 gener 1885); Palma, Teatro Principal, desembre 1886 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 desembre 1886); Sevilla, Teatro de San Fernando, maig 1889 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 15 maig 1889)
  59. ↑ Madrid, Teatro Circo Price, abril 1883 (El Liberal, 5 abril 1883)
  60. ↑ La peça Arioso per a contralt del 3è acte, publicada per separat i dedicada «a Mme. Ebe Treves»
  61. ↑ «Biblioteca Digital Hispánica». Biblioteca Digital Hispánica. [Consulta: 3 maig 2020].
  62. ↑ Treves, 2016, p. 262, 278, 280, 291 i 292.
  63. ↑ Barcelona, Teatro Español, juliol de 1888 (La Dinastía, 17 de juliol de 1888)
  64. ↑ Madrid, Teatro Alhambra, setembre 1886 (El Liberal, 15 setembre 1886)
  65. ↑ Nàpols, Teatro Nuovo, desembre 1877 (Napoli musicale, 17 desembre 1877)
  66. ↑ Barcelona, Teatro Español, agost 1888 (El Tradicionalista, 17 agost 1888)
  67. ↑ Palma, Teatro Principal, gener 1887 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 1 febrer 1887)
  68. ↑ Barcelona, Gran Teatre del Liceu, desembre 1873 (Rivista Teatrale Melodrammatica, 23 desembre 1873)
  69. ↑ Ebe Trèves déguisée[Enllaç no actiu] sur Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) Institut del Teatre.
  70. ↑ Le Monde artiste : théâtre, musique, beaux-arts, littérature. Éditeur : (París). Data : 19 de febrer de 1876. Gourdon de Genouillac, Henri (1826-1898) disponible a Gallica
  71. ↑ Le Journal de Nice, 9 de febrer de 1872
  72. ↑ Le Phare du Littoral, 9 de desembre de 1872
  73. ↑ Desolme, Charles (1817-1877). Director de publicacció contribuent: Eugène Chavet. «L'Europe artiste: beaux-arts, peinture, sculpture, gravure, théâtre, chorégraphie, musique, expositions, musées, librairie artistique, bulletin des ventes…», 08-01-1888.
  74. ↑ «La Ilustracion Musical», 1883. Arxivat de l'original el 2021-10-01. [Consulta: 1r octubre 2021].
  75. ↑ «La Correspondencia musical», 20-04-1881.
  76. ↑ «Teatro Fortuny».
  77. ↑ «Anexo Temporada 1888-1889 del Teatro Real de Madrid».[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Treves, Cristina. L’oblio e il ricordo: l’identità ritrovata. Storia di una famiglia ebraica tra tradizione e assimilazione (en italià). Giuntina, 2016. ISBN 978-88-8057-644-0. OCLC 959867212. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ebe_Trèves&oldid=34358019»