Vés al contingut

Els gossos de palla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls gossos de palla
Straw Dogs
Fitxa
DireccióSam Peckinpah
Protagonistes
ProduccióDaniel Melnick
GuióSam Peckinpah
David Zelag Goodman
a partir de l'obra de Gordon Williams
MúsicaJerry Fielding
FotografiaJohn Coquillon
MuntatgePaul Davies
ProductoraABC Pictures, Amerbroco i Talent Associates
DistribuïdorCinerama Releasing
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Regne Unit
Estrena25 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada118 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSt Buryan Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3,2 milions de dòlars
Descripció
Basat enThe Siege of Trencher's Farm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama, thriller
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCornualla Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0067800 FilmAffinity: 731920 Allocine: 151 Rottentomatoes: m/straw_dogs Letterboxd: straw-dogs Allmovie: v47254 TCM: 91675 Metacritic: movie/straw-dogs-1971 TV.com: movies/straw-dogs AFI: 54353 TMDB.org: 994 Modifica el valor a Wikidata

Els gossos de palla (títol original en anglès Straw Dogs), és una pel·lícula britànica-estatunidenca dirigida per Sam Peckinpah, estrenada el 1971 i doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

David, un jove matemàtic estatunidenc, va a viure amb la seva dona a Cornualla per concentrar-se en les seves recerques. David contracta joves obrers del poble per reparar la granja que acaben turmentant la parella partidària de la noviolència. El setge s'intensifica quan ataquen la granja després que David ha assumit la defensa de Harry Niles, l'idiota del poble, acusat d'homicidi. L'arquitectura moral d'un home preocupat per la calma i pel benestar esclata sobtadament i esdevé un llop entre els llops, la bestialitat latent dels quals frisa per exterioritzar-se. David aplica la intel·ligència al servei de la seva supervivència i elabora trampes que el fan resistir als seus atacants. Les seves conviccions pacífiques són destruïdes, la seva repugnància a matar és dissipada per sempre pels actes que cometrà. David, tot defensant-se contra aquesta maror de crueltat, descobreix les seves capacitats i destil·la al seu torn l'equivalent moral del que rep.

La pel·lícula

[modifica]

Guió

[modifica]

El 1970, Sam Peckinpah és proposat per dirigir Deliverance (1972), però no la farà per dissensions amb Warner Bros. Finalment és John Boorman qui realitzarà la pel·lícula.

El productor Daniel Melnick el proposa per adaptar la novel·la The Siege of Trencher's Farm de la qual ha obtingut els drets. Els guionistes la adapten i es prenen llibertats amb l'obra de l'autor escocès, afegint una escena de violació i no guardant del text original més que l'agressió de la parella a la seva granja. El títol Straw Dogs (Els gossos de palla) és tret d'una traducció del Daodejing:[2]

« Rudes són el cel i la terra que tracten el poble com gossos de palla. Rude és el savi que tracta el poble com gos de palla. »
Lao Tse, verset V del Daodejing

.

En la redacció del guió, Peckinpah s'assabentà dels escrits de l'antropòleg Robert Ardrey, African Genesis i The Territorial Imperative, la tesi principal dels quals és que els comportaments humans són moguts per instints animals. Aquest postulat servirà de base en el relat del film.[3] No es tracta d'una pel·lícula sobre l'autodefensa, sinó d'una pel·lícula sobre una reacció instintiva als atacs dels vilatans per part d'un home que per principi es nega a recórrer a la violència. Així, doncs, la violació de la dona del professor no és el motiu del desencadenament de violència d'aquest.

Repartiment

[modifica]

Peckinpah pensà per al paper del professor amb Jack Nicholson, Beau Bridges, Stacy Keach, Sidney Poitier o Donald Sutherland, i pel de la seva esposa amb Judy Geeson, Jacqueline Bisset, Diana Rigg, Helen Mirren, Carol White, o Charlotte Rampling, però és Dustin Hoffman qui, interessat per la història, obté el paper, i la seva esposa és encarnada per una jove actriu anglesa, Susan George, contra la voluntat de Dustin Hoffman que trobava l'actriu massa jove per al personatge. La resta del repartiment és per actors britànics, entre altres David Warner (no surt als crèdits), actor present a dues pel·lícules més de Peckinpah: La balada de Cable Hogue i La creu de ferro. Dustin Hoffman, deixeble del mètode de l'Actors Studio, va escollir ell mateix el vestuari i l'aspecte introvertit que corresponia a la idea que es feia del personatge.[4]

Rodatge

[modifica]

L'equip roda a Cornualla a l'extrem sud-oest del Regne Unit. Els exteriors són filmats al poble de Pluwveryan.[5] Al començament del rodatge el director de fotografia Brian Probyn fou reemplaçat per John Coquillon.[6] Les condicions del rodatge i la pneumònia de Peckinpah, que continuà dirigint tot cuidant-se amb alcohol, faran difícil l'atmosfera de la pel·lícula. Es crearan tensions entre els actors i el realitzador i Peckinpah es negà a utilitzar una doble per a l'escena de la violació de Susan George.[7]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El pel·lícula va donar el seu nom a un grup de pop-rock francès The Straw Dogs, així com a diversos grups rock anglesos, alemanys i americans.
  • El grup de rap francès Chiens de Paille va agafar igualment el seu nom de la pel·lícula de Sam Peckinpah.

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Gossos de palla». ésAdir. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. Olivier Pare, Els Gossos de palla, pàg. 4
  3. Jean-Baptiste Thoret, El cinema americà dels anys 70, pàg. 75
  4. François Causse Sam Peckinpah, la violence du crépuscule p.105
  5. David Weddle The Life and Times of Sam Peckinpah p.411
  6. Olivier Père, Les Chiens de paille, p. 5 , pàg. 5
  7. Olivera Pare Ibid pàg. 5
  8. «The 44th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Stephen Price, Sam Peckinpah and the rise of ultraviolent movies, University of Texas Press 1998. ISBN 0292765827 (anglès)
  • David Weddle, If They Move... Kill 'Em!: The Life and Times of Sam Peckinpah, Grove Press 2001. ISBN 0802137768 (anglès)
  • Gérard Camy, Sam Peckinpah, un réalisateur dans le système hollywoodien des années soixante i soixante-dix, edicions de L'Harmattan (Paris) 1997 (francès)
  • François Causse, Sam Peckinpah, La violence du crépuscule, éditions Dreamland (Paris) 2001 ISBN 2-910027-72-4
  • Jean-Baptiste Thoret, Le Cinéma américain des années 1970, éditions Les Cahiers du Cinéma (Paris) 2006 ISBN 2-86642-404-2

Enllaços externs

[modifica]