Sidney Poitier
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 febrer 1927 Miami (Florida) |
Mort | 6 gener 2022 (94 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Ambaixador de les Bahames UNESCO | |
2002 – 2007 | |
Ambaixador de les Bahames | |
1997 – 2007 | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Afroamericans |
Religió | Deisme |
Alçada | 1,89 m |
Activitat | |
Lloc de treball | Bahames |
Ocupació | actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió, actor, director de teatre, productor de televisió, autor, productor de cinema, director de cinema, escriptor, diplomàtic, autobiògraf, realitzador |
Activitat | 1943 - 2001 |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Família | |
Cònjuge | Joanna Shimkus (1976–) Juanita Hardy (1950–1965), divorci |
Parella | Diahann Carroll (1959–1968) |
Fills | Sydney Tamiia Poitier () Joanna Shimkus |
Premis | |
| |
|
Sidney Poitier (Miami, 20 de febrer de 1927 - Los Angeles, 6 de gener de 2022)[a] fou un actor, escriptor, director de cinema i diplomàtic bahamianoestatunidenc, guanyador de dos premis Oscar. Va aparèixer com a estrella en pel·lícules americanes i obres on, desafiant conscientment l'estereotip racial, donava una nova credibilitat dramàtica als actors negres.
El 1963, Poitier va ser el primer negre que va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats.[b] La importància d'aquesta fita es va reforçar el 1967 quan va fer de protagonista en tres pel·lícules d'èxit: Rebel·lió a les aules, En la calor de la nit i Endevina qui ve a sopar, amb la qual va aconseguir el rècord de taquilla d'aquell any.[3]
Poitier va dirigir un cert nombre de pel·lícules populars com Uptown Saturday Night, i Dos tramposos amb sort (amb el seu amic Bill Cosby), i Bojos rematats amb Richard Pryor i Gene Wilder. El 2002, 38 anys després de rebre l'Oscar, Poitier va ser triat per l'Acadèmia per rebre el premi honorífic, que atorgava a "Sidney Poitier en reconeixement de les seves contribucions notables com a artista i com a ésser humà".[4] Va ser ambaixador de les Bahames al Japó entre 1997 i 2007.[5]
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Segons explicà el mateix Poitier, va néixer a Miami, Florida, però va passar la seva infantesa a les Bahames i més tard es va traslladar als Estats Units.[6] Segons altres fonts, va néixer en el mar, camí de Miami, on els seus pares (de les Bahames), Evelyn Outten i Reginald James Poitier,[7] van anar a vendre tomates i altres productes de la seva petita granja de Cat Island. Poitier va néixer prematurament i inicialment no s'esperava que sobrevisqués al viatge en vaixell; el seu naixement es va registrar a Miami (tot i que podria no haver nascut allà). Va passar els seus primers anys a la remota Cat Island, que tenia una població de 4.000 habitants i no disposava d'electricitat.
Als 10 anys, Poitier va anar a Nassau, Bahames, amb la seva família, que tenia cura de les esglésies anglicana i catòlica, i Poitier també estava implicat en la tradició local del vudú.[8] A mesura que es feia més gran, mostrava una tendència creixent cap a delinqüència juvenil. Als 15, els seus pares l'enviaven a Miami per viure amb el seu germà més gran. Als 17 anys, Poitier va a anar a la Ciutat de Nova York i va tenir una sèrie de feines domèstiques. Durant aquest temps, se'l va arrestar per vagància després que el fessin fora del seu allotjament per no pagar el lloguer, i va decidir apuntar-se a l'exèrcit.
Com a actor
[modifica]
Poitier va provar sort al Teatre Negre americà, on va ser rebutjat per les audiències. Decidit a refinar les seves habilitats i a treure's el seu evident accent de les Bahames, va passar els sis mesos següents dedicant-se a aconseguir l'èxit teatral. Així, després el trobem en el paper principal a la producció Lysistrata de Broadway, de la qual va aconseguir ressenyes excel·lents. Al final de 1949, va haver de triar entre papers principals al teatre i una oferta de treballar per a Darryl F. Zanuck a la pel·lícula No Way Out (1950). La seva actuació a No Way Out com un metge que tractava un blanc beat, el va portar a més papers, cadascun més interessant i millor del que aconseguien molts actors negres d'aleshores, lluny però del que aconseguien els actors blancs.
El paper trencador de Poitier va ser com a membre d'una classe d'institut incorregible a la pel·lícula de 1955 La jungla de les pissarres. Als vint-i-set anys, com la majoria dels actors de la pel·lícula, no era un adolescent. Poitier va ser el primer actor negre en ser proposat per a un Premi de l'Acadèmia (per Fugitius, 1958), i també el primer a guanyar l'Oscar al millor actor (per a Els lliris dels prats el 1963). (James Baskett va ser el primer a rebre un Oscar, un Premi Honorífic de l'Acadèmia per a la seva actuació com Oncle Remus en la producció de Walt Disney Song of the South el 1948, mentre Hattie McDaniel es va avançar a ells dos, amb l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper el 1939 a Allò que el vent s'endugué).
Va actuar en la primera producció de A raisin in the Sun a Broadway el 1959, i més tard va protagonitzar la versió cinematogràfica el 1961. També va tenir actuacions memorables a Estat d'alarma (1965), A Patch of Blue (1965) coprotagonitzant amb Elizabeth Hartman i Shelley Winters; Endevina qui ve a sopar 1967; i Rebel·lió a les aules (1967). Poitier feia de Virgil Tibbs, un detectiu de Filadèlfia a la pel·lícula de 1967 En la calor de la nit i les seves dues continuacions: Ara em diuen senyor Tibbs (1970) i The Organization (1971).
Com a director
[modifica]Poitier va dirigir unes quantes pel·lícules, la més reeixida va ser la comèdia de Richard Pryor i Gene Wilder Bojos rematats, que durant anys va ser la pel·lícula amb més recaptació dirigida per una persona de color. El seu debut com a director va ser el western Buck and the Preacher que Poitier també va protagonitzar al costat de Harry Belafonte i on Poitier va reemplaçar Joseph Sargent. El trio de Poitier, Cosby, i Belafonte es va reunir una altra vegada (sota la direcció de Poitier) a Uptown Saturday Night. Poitier també va dirigir Cosby a Let's Do It Again, A Piece of the Action, i Ghost Dad.
Vida personal
[modifica]Poitier es va casar primer amb Juanita Hardy el 1950 i se'n va divorciar el 1965. Després es va casar, el 23 de gener de 1976, amb Joanna Shimkus, una actriu canadenca d'origen lituà amb qui hauria iniciat la relació el 1969 en ser parella protagonista de la pel·lícula The Lost Man. Va tenir quatre filles del seu primer matrimoni i dues del segon.[9] La seva quarta filla, Gina, va morir el 2018 i la més petita de totes és l'actriu Sydney Tamiia Poitier.[10] Durant el primer matrimoni va ser molt sonada la seva llarga relació amorosa amb l'actriu Diahann Carroll, amb qui va coincidir el 1959 quan ell protagonitzava la pel·lícula Porgy and Bess d'Otto Preminger.[11]
Va escriure tres llibres autobiogràfics, This Life (1980), The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography (2000)[3] i Life Beyond Measure - letters to my Great-Granddaughter (2008).[12]
L'abril de 1997, Poitier va ser nomenat ambaixador de les Bahames al Japó.[5] També va ser l'ambaixador de les Bahames a la UNESCO entre 2002 i 2007[13] i fou membre del consell d'administració de The Walt Disney Company de 1994 a 2003.[1]
Reconeixement
[modifica]- Orde de l'Imperi Britànic, atorgat el 1974 amb caràcter honorífic.[14] Per aquesta condició d'honorífic i no pas substantiu[15] no li corresponia anteposar el "Sir" al seu nom,[16] tot i que amb certa freqüència ha aparegut així.
Filmografia
[modifica]
Actor (cine)
[modifica]Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
---|---|---|---|
1947 | Sepia Cinderella | Extra | no surt als crèdits |
1949 | From Whence Cometh My Help | Ell mateix | documental |
1950 | No Way Out | Dr. Luther Brooks | |
1951 | Plora, terra estimada (Cry, The Beloved Country) | Reverend Msimangu | |
1952 | Red Ball Express | Cpl. Andrew Robertson | |
1954 | Go, Man, Go! | Inman Jackson | |
1955 | La jungla de les pissarres (Blackboard Jungle) | Gregory W. Miller | |
1956 | Good-bye, My Lady | Gates | |
1957 | Edge of the City | Tommy Tyler | Nominat - BAFTA |
Something of Value | Kimani Wa Karanja | ||
L'esclava lliure (Band of Angels) | Rau-Ru | ||
The Mark of the Hawk | Obam | ||
1958 | Virgin Island | Marcus | |
Fugitius (The Defiant Ones) | Noah Cullen | BAFTA al millor actor Nominat - Oscar al millor actor Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic | |
1959 | Porgy and Bess | Porgy | Nominat - Globus d'Or al millor actor musical o còmic |
1960 | Tots els homes joves (All the Young Men) | Sergent Eddie Towler | |
1961 | A Raisin in the Sun | Walter Lee Younger | Nominat – BAFTA al millor actor Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic |
Paris Blues | Eddie Cook | ||
1962 | Punt de pressió (Pressure Point) | Doctor | |
1963 | Els invasors (The Long Ships) | Aly Mansuh | |
Els lliris dels prats (Lilies of the Field) | Homer Smith | Oscar al millor actor Globus d'Or al millor actor dramàtic Nominat – BAFTA al millor actor. | |
1965 | Estat d'alarma (The Bedford Incident) | Ben Munceford | |
The Greatest Story Ever Told | Simon of Cyrene | ||
A Patch of Blue | Gordon Ralfe | Nominat – BAFTA al millor actor Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic | |
The Slender Thread | Alan Newell | ||
1966 | Duel a Diablo (Duel at Diablo) | Toller | |
1967 | Rebel·lió a les aules (To Sir, with Love) | Mark Thackeray | |
En la calor de la nit (In the Heat of the Night) | Virgil Tibbs | Nominat – BAFTA al millor actor Nominat - Globus d'Or al millor actor dramàtic | |
Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner) | Dr. John Wade Prentice | ||
1968 | For Love of Ivy | Jack Parks | |
1969 | The Lost Man | Jason Higgs | |
1970 | King: A Filmed Record... Montgomery to Memphis | Narrador | documental |
Ara em diuen senyor Tibbs | Virgil Tibbs | ||
1971 | Germà John (Brother John) | John Kane | |
Not Me Boss!! | |||
The Organization | Detectiu Virgil Tibbs | ||
1972 | Buck i el predicador (Buck and the Preacher) | Buck | |
1973 | Un desembre càlid (A Warm December) | Matt Younger | |
1974 | Uptown Saturday Night | Steve Jackson | |
1975 | La conspiració Wilby (The Wilby Conspiracy) | Shack Twala | |
Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again) | Clyde Williams | ||
1977 | A Piece of the Action | Manny Durrell | |
1979 | Paul Robeson: Tribute to an Artist | Narrador | |
1988 | Shoot to Kill | Warren Stantin | |
Espies sense identitat (Little Nikita) | Roy Parmenter | ||
1992 | Sneakers | Donald Crease | |
1994 | A Century of Cinema | ell mateix | documental |
1996 | Wild Bill: Hollywood Maverick | ell mateix | documental |
1997 | The Jackal | Director de l'FBI Carter Preston | |
2001 | Ralph Bunche: An American Odyssey | Narrador | documental |
2004 | Tell Them Who You Are | ell mateix | documental |
Director
[modifica]Any | Pel·lícula |
---|---|
1972 | Buck i el predicador (Buck and the Preacher) |
1973 | Un desembre càlid (A Warm December) |
1974 | Uptown Saturday Night |
1975 | Dos tramposos amb sort (Let's Do It Again) |
1977 | A Piece of the Action |
1980 | Bojos rematats (Stir Crazy) |
1982 | Hanky Panky |
1985 | Fast Forward |
1990 | Ghost Dad |
Actor (televisió)
[modifica]Any | Títol | Paper | Notes |
---|---|---|---|
1991 | Separate but Equal | Thurgood Marshall | Nominat - Emmy Nominat - Premi Globus d'Or |
1995 | Children of the Dust | Gypsy Smith | |
1996 | Rebel·lió a les aules 2 | Mark Thackeray | |
1997 | Mandela and De Klerk | Nelson Mandela | Nominat - Emmy |
1998 | David and Lisa | Dr. Jack Miller | |
1999 | The Simple Life of Noah Dearborn | Noah Dearborn | |
Free of Eden | Will Cleamons | ||
2001 | The Last Bricklayer in America | Henry Cobb |
Notes
[modifica]- ↑ Les primeres notícies de la seva mort provenien del Ministeri d'Afers Exteriors de les Bahames[1] i van provocar que, fins i tot una agència com AP, diguessin que havia mort allà, si bé posteriors comunicacions de l'oficina del Primer Ministre de les Bahames van aclarir que havia mort a la seva casa de Los Angeles. En alguns mitjans va quedar rastre de la rectificació.[2]
- ↑ Abans, l'actriu negra Hattie McDaniel havia guanyat l'Oscar a la millor actriu secundària per Allò que el vent s'endugué.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Muere Sidney Poitier, el primer actor negro en ganar un Oscar, a los 94 años» (en castellà). RTVE, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Oscar winner and groundbreaking star Sidney Poitier dies» (en anglès). Miami Herald, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022]. «REMOVES REFERENCE TO THE BAHAMAS (al peu de foto)»
- ↑ 3,0 3,1 «Sidney Poitier» (en anglès). Encarta. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2007. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Sidney Poitier, premi Oscar. Awards database - Oscars.org
- ↑ 5,0 5,1 «Mor Sidney Poitier, primer actor negre a guanyar un Oscar com a protagonista». El Punt Avui, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Tavis Smiley entrevista Sidney Poitier
- ↑ Sidney Poitier, Biografia (1927-)
- ↑ «La religió de Sidney Poitier, actor». Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 7 gener 2009].
- ↑ Olphin, Olivia. «Who is Joanna Shimkus Poitier? Meet Sidney Poitier’s wife of 46 years» (en anglès), 07-01-2022. Arxivat de l'original el 7 de gener 2022. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Bjornson, Greta «What to Know About Sidney Poitier's Late Daughter, Gina, Who Died at 57» (en anglès). People, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Court, Andrew «Inside Sidney Poitier’s steamy, tumultuous affair with Diahann Carroll» (en anglès). New York Post, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Life Beyond Measure: Letters to My Great-Granddaughter» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «New play about Sidney Poitier in development for Broadway run» (en anglès). Broadway News, 07-12-2021 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Award of Honorary Knight Commander of the British Empire (KBE) to Sidney Poitier, actor...» (en anglès). Arxius Nacionals del Regne Unit. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Sidney Poitier: The actor who broke down Hollywood's racial barriers» (en anglès). BBC News, 07-01-2022 [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «American citizens with honorary British knighthoods and damehoods» (en anglès). The London Gazette. [Consulta: 8 gener 2022]. «Should someone receive an honorary knighthood or damehood [...] they are not entitled to style themselves ‘Sir’ or ‘Dame’.»
Enllaços externs
[modifica]- Biografia de Sidney Poitier Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. a HarperCollins (anglès)
- Poitier guanya l'Oscar (BBC, 13 d'abril de 1964) (anglès)
- The Purpose Prize: Sidney Poitier Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine. (anglès)
- Actors afroamericans estatunidencs
- Actors de Miami
- Actors de cinema de Florida
- Alumnes d'Actors Studio
- Cavallers Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Directors de cinema de Florida
- Guanyadors de l'Oscar honorífic
- Guanyadors del BAFTA al millor actor
- Guanyadors del premi Cecil B. DeMille
- Guanyadors del Globus d'Or al millor actor dramàtic
- Guanyadors del premi Grammy
- Guanyadors del premi Oscar al millor actor
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Honorats pel Centre Kennedy
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Premis de la Berlinale
- Morts a Los Angeles
- Doctors honoris causa per la Universitat de Miami
- Bahamians
- Naixements del 1927
- Actors estatunidencs del segle XX