Vés al contingut

Dimoni xicotet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Epigonus denticulatus)
Infotaula d'ésser viuDimoni xicotet
Epigonus denticulatus Modifica el valor a Wikidata

Exemplar del golf de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198652 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePempheriformes
FamíliaEpigonidae
GènereEpigonus
EspècieEpigonus denticulatus Modifica el valor a Wikidata
(Dieuzeide, 1950)[1][2][3]

El dimoni xicotet o dimoni petit (Epigonus denticulatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[4]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
  • De color marronós a groguenc, més fosc al dors.
  • 7 espines i 10 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8-9 radis tous a l'anal.
  • Manca d'espines operculars.
  • Peduncle caudal allargat.
  • Presenta melanòfors.[5][6][7]

Reproducció

[modifica]

És ovípar.[8]

Alimentació

[modifica]

Menja peixets i invertebrats bentònics.[9]

Depredadors

[modifica]

A Austràlia és depredat per Macruronus novaezelandiae.[10][11]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i batidemersal que viu entre 130 i 830 m de fondària (normalment, entre 300 i 600). Els adults són bentònics sobre el talús continental i els joves pelàgics (entre 130-145 i 350-425 m de fondària).[12][5][9][13][14]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental (el golf de Mèxic i el mar Carib), l'Atlàntic oriental (al llarg de la costa occidental d'Àfrica fins a Sud-àfrica),[15][16][17] la Mediterrània (des de la zona occidental fins al sud del mar Adriàtic),[18][19][20][21][22][23][24][25] l'Índic (Reunió),[26][27][28] el Pacífic occidental (el sud-oest del Japó,[29] el sud d'Austràlia[30] i l'est de Nova Zelanda[31][32]) i el Pacífic central.[5][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42] [43][44]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil. . 1-70.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Dieuzeide, R., 1950. Sur un Epigonus nouveau de la Méditerranée (Epigonus denticulatus nov. sp.). Bull. Trav. Publ. Sta. Aquic. Peche Castiglione (N. S.) v. 2: 87-105.
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. ↑ Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  7. ↑ Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
  8. ↑ Tortonese, E., 1986. Apogonidae. P. 803-809. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  9. ↑ 9,0 9,1 Tortonese, E., 1986. Apogonidae. P. 803-809.
  10. ↑ Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  13. ↑ Abràmov, A.A., 1992.
  14. ↑ Maugé, L.A. i G.F. Mayer, 1990. Apogonidae. P. 714-718. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  15. ↑ Smith, J.L.B., 1961. The sea fishes of southern Africa. 4a edició. Central News Agency, Ltd., Johannesburg. 580 p.
  16. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  17. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  18. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  19. ↑ Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.
  20. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  21. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  22. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  23. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig.
  24. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  25. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  26. ↑ Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.
  27. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  28. ↑ Fricke, R., 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.
  29. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  30. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  31. ↑ Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  32. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  33. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  34. ↑ Blaber, S.J.M. i C.M. Bulman, 1987. Diets of fishes of the upper continental slope of eastern Tasmania: content, calorific values, dietary overlap and trophic relationships. Mar. Biol. 95:345-356.
  35. ↑ Borets, L.A., 1986. Ichthyofauna of the northwestern and Hawaiian submarine ranges. J. Ichthyol. 26(3):1-13.
  36. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  37. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  38. ↑ Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  39. ↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  40. ↑ Meyer, M. i M.J. Smale, 1991. Predation patterns of demersal teleosts from the Cape south and west coasts of South Africa.1. Pelagic predators. S. Afr. J. mar. Sci. 11:173-191.
  41. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  42. ↑ Parin, N.V., Y.N. Shcherbachev i N.P. Pakhorukov, 1995. Bottom and near-bottom fishes of the Rio Grande Rise (Southwest Atlantic Ocean). J. Ichthyol. 35(9):205-219.
  43. ↑ Tortonese, E., 1979. Apogonidae. P. 365-367. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  44. ↑ Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimoni xicotet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dimoni_xicotet&oldid=33850342»