Vés al contingut

Estació de la Molina

(S'ha redirigit des de: Estació de ferrocarril de la Molina)
Aquest article tracta sobre l'estació ferroviària. Vegeu-ne altres significats a «La Molina (estació d'esquí)».
Infotaula estacióLa Molina
Informació general
AdreçaCarrer Estació
MunicipiAlp (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstació d'autobús
Propers trens77306 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Passatgers6.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Map
 42° 20′ 40″ N, 1° 57′ 22″ E / 42.34452°N,1.95598°E / 42.34452; 1.95598
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.420 m Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC7563 Modifica el valor a Wikidata

La Molina és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de la Molina al municipi d'Alp (Baixa Cerdanya). L'estació es troba a la línia Ripoll-Puigcerdà per on circulen trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, que tot i formar part de Rodalies no té tarifació com a tal.

Aquesta estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei l'any 1922 quan es va obrir el tram entre Ribes de Freser i la Molina, mesos després que s'havia obert la línia fins a Puigcerdà.[1] Des de l'arribada del tren a la Molina, aquesta és l'estació de la xarxa d'ample ibèric que es troba a més altura de la península Ibèrica, concretament a 1.420 metres d'altitud.[2]

Entre l'estació de ferrocarril i la Pista Llarga de l'estació d'esquí la Molina hi ha un bus urbà.[3] A més existeixen promocions de forfets d'esquí que inclouen el viatge amb tren i autobús.[4]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 6.000 passatgers.[5]

Edifici de l'estació

[modifica]

L'edifici de l'estació està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una edificació formada per dos cossos de diferent nivell. El carener de l'edifici més alt és perpendicular a la façana i l'altre n'és paral·lel. El pendís del teulat és bastant pronunciat, amb coberta a quatre aiguavessos, que respon a la necessitat de diversificar les parts del teulat sotmeses al fred, pluges i neu. Al cos més allargat, on es compren els bitllets, hi ha la sala d'espera, que té una acollidora llar de foc, uns bancs de pedra, el terrat empedrat amb lloses i la paret decorada amb troncs. Els murs són arrebossats i la coberta és de pissarra.[6]

Accés i edifici de l'estació.


Història

La primera estació que trobem després de travessar el túnel de Toses és La Molina, a 1420 metres d'altitud. L'edifici inicial de l'estació fou construït per Cubiertas y Tejados. Era un edifici a dues aigües amb dues plantes i golfes. Amb l'arribada del tren el 12 de juliol de 1922, s'apropà els esquiadors a la Molina.

Cap a finals dels anys quaranta un incendi el destruí. La nova estació, que en recorda un xalet suís four inaugurada l'any 1953.

Serveis ferroviaris

[modifica]
Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
L'Hospitalet de Llobregat Toses Urtx-Alp Puigcerdà
La Tor de Querol

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Conegueu la línia R3». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 26 de març 2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
  2. «La Molina». trenscat. [Consulta: 22 juliol 2010].
  3. «Com arribar-hi». La Molina. [Consulta: 22 juliol 2010].
  4. «Promocions». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
  5. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  6. «Estació de ferrocarril de la Molina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].

Vegeu també

[modifica]