Vés al contingut

Estació d'Arc de Triomf

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióArc de Triomf
L'estació de rodalia i regionals
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaPlaça d'André Malraux
MunicipiBarcelona i Fort Pienc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor
Propers trens78804 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies2 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1931 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.743.000 (Rodalies)
4.673.700 (Metro)
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Metro
Enllaços
Intercanvis
Arc de Triomf Modifica el valor a Wikidata
Bus TMBH16 19 39 40 42 51 54 55 120
InterurbansB25
NitbúsN4 N11
Altres transports bicing
Map
 41° 23′ 33″ N, 2° 10′ 50″ E / 41.39244°N,2.18061°E / 41.39244; 2.18061
EpònimArc de Triomf de Barcelona i Estació del Nord Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
L'estació de metro L1

Arc de Triomf (anomenada antigament Triumfo-Norte, L1, o Vilanova, Renfe) és un intercanviador multimodal situat al districte de l'Eixample de Barcelona. L'intecanviador es troba al costat de l'Estació del Nord, antiga estació ferroviària terminal de Ferrocarrils del Nord, que és ara capçalera de gran part de les línies d'autobús de mitjà i llarg recorregut que arriben a Barcelona. És un punt d'enllaç de la L1 del Metro de Barcelona, tres línies de Rodalies de Catalunya (R1, R3 i R4).

L'estació de la L1 es va inaugurar el 1932 amb el nom de Triunfo-Norte com a part de la prolongació del Ferrocarril Metropolità Transversal després d'obrir-se un túnel amb quatre vies entre l'Estació del Nord i la Plaça Catalunya, que es va construir conjuntament amb la companyia ferroviària Ferrocarrils del Nord, cosa que permetia obrir un gran intercanviador a l'estació de Plaça de Catalunya.

Posteriorment, el 1982, amb la reorganització dels números de línies i canvis de nom d'estacions, l'estació de metro va adoptar el nom actual.

L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 2.743.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 4.673.700.[1][2]

Serveis

[modifica]

Metro i ferrocarril

[modifica]
Metro de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Hospital de Bellvitge Urquinaona Marina Fondo
Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat		 Plaça de Catalunya El Clot Aragó Mataró
Arenys de Mar
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
L'Hospitalet de Llobregat La Sagrera - Meridiana Granollers-Canovelles
La Garriga
Vic
Ripoll / Ribes de Freser / La Tor de Querol¹
Sant Vicenç de Calders
Vilafranca del Penedès
Martorell		 Terrassa
Manresa


Rodalia de Girona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
L'Hospitalet de Llobregat Plaça de Catalunya El Clot Aragó Figueres
Portbou
1. Regionals cadenciats amb parada a algunes estacions de la R3

autobus de Llarg Recorregut

[modifica]

Són moltes les destinacions dels autobusos que surten de l'estació de Barcelona-Nord ubicada en aquest intercanviador. Hi surten línies que recorren el corredor mediterrani amb destinacions com València, Alacant o Múrcia, la línia Madrid-Saragossa-Barcelona de ALSA, autobusos amb destinació Andalusia, Extremadura, Galícia, Castella i Lleó, País Basc i gran nombre de línies internacionals operades per Alsa Internacional i Eurolines principalment.

Accessos

[modifica]
  • Carrer Nàpols (Estació d'autobusos)
  • Passeig de Sant Joan

Intervencions arqueològiques

[modifica]

El 2011 es dugué a terme una intervenció arqueològica motivada per la construcció d'un nou vestíbul en l'intercanviador de l'Arc de Triomf de la línia 1 de l'FMB i RENFE, TM-04335. La intervenció es limità a l'excavació d'un sondeig amb unes mides de 5’70 per 6’50 m. a sobre de la volta del túnel del ferrocarril i proporcionà resultats positius. Arran de l'actuació es localitzaren una sèrie de retalls de planta irregular i retalls en forma de cubeta que, atès el seu grau d'arrasament, es fa difícil fer una interpretació acurada però, tenint en compte els materials, es pot situar la seva amortització en època altmedieval. A banda es documentà, ja d'època contemporània, un fonament a encofrat perdut relacionat de forma clara amb la urbanització d'aquest sector de la ciutat durant la segona meitat del segle xix. La construcció d'aquesta fonamentació retallava un seguit de nivells força homogenis, possiblement de caràcter agrícola, que descansaven directament sobre el terreny geològic, fent palesa en aquest punt la manca d'una seqüència estratigràfica més complexa. Mereix un esment la presència d'un gran retall documentat en bona part del sondeig i que possiblement caldria relacionar amb la construcció o reparació del túnel del ferrocarril construït a començaments dels anys trenta del segle xx.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació d'Arc de Triomf
  1. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ «Metrónomo - Oferta metro - Tráfico por estaciones». JCDecaux. Arxivat de l'original el 2021-07-25. [Consulta: 5 setembre 2018].
  3. ↑ «Estació d'Arc de Triomf». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_d%27Arc_de_Triomf&oldid=34361439»