Černýita
 Černýita | |
|---|---|
.png)  | |
| Fórmula química | Cu₂(Cd,Zn,Fe)SnS₄ |
| Epònim | Petr Černý |
| Localitat tipus | mina Tanco |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.15a |
| Dana | 2.9.2.2 |
| Heys | 6.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,487Å; c = 10,828Å; |
| Grup puntual | 4 2m - escalenoedral |
| Grup espacial | grup espacial I-42m |
| Color | gris acer |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,76 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-057 |
| Símbol | Čný |
| Referències | [1] |
La černýita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'estannita. Rep el nom en honor del doctor Petr Černý (1934 - 7 d'abril de 2018), professor de geologia a la Universitat de Manitoba, al Canadà, i expert en la mineralogia de les pegmatites. Va descobrir el mineral a la Mina de Tanco (Canadà).
Característiques
[modifica]La černýita és una sulfosal de fórmula química Cu₂(Cd,Zn,Fe)SnS₄. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1978. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la černýita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita a partir de mostres obtingudes en dos indrets: la mina Tanco, situada al llac Bernic, a Manitoba (Canadà), i la mina Hugo, a la localitat de Keystone, dins el comtat de Pennington (Dakota del Sud, Estats Units). També ha estat descrita a Alemanya, Noruega, Polònia, Espanya i Suïssa.
Referències
[modifica]