Sakuraiïta
 Sakuraiïta | |
|---|---|
 Sakuraiïta de la localitat tipus, la mina Ikuno | |
| Fórmula química | (Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄ |
| Epònim | Kin-ichi Sakurai (en)   |
| Localitat tipus | mina Ikuno, Ikuno-cho-ono, Asagó, Prefectura de Hyōgo, Kansai, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.05b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.05b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03a |
| Dana | 2.9.2.5 |
| Heys | 6.1.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4563(24) Å; |
| Color | verd acer o verd gris |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | verd gris amb tons verd oliva |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Ag |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-017 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Sak |
| Referències | [1] |
La sakuraiïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Va ser descoberta l'any 1965 en una mina de la Prefectura de Hyōgo (Japó). Rep el seu nom en honor de Kin-ichi Sakurai (1912 – 1993), mineralogista aficionat de Tòquio, el qual va descriure i proporcionar material de sis espècies minerals diferents. La kinichilita també és anomenada en honor seu.[1]
Característiques
[modifica]La sakuraiïta és un sulfur de fórmula química (Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de plata. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sakuraiïta pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, stibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en filons bandats.[2] A més de l'indret on va ser descoberta, la sakuraiïta també ha estat trobada a la mina Toyoha, a Sapporo (Hokkaido, Japó); al dipòsit San Roque, a Valcheta (Río Negro) i la mina Oploca a Jujuy, aquestes dues últimes localitats estan situades a l'Argentina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: estannita, esfalerita, calcopirita, cassiterita, matildita, arsenopirita cobàltica, quars i calcita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sakuraiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Sakuraiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 febrer 2017].