Vés al contingut

Estatunidencs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estatunidenques)
Infotaula grup humàestatunidencs/nord-americans/americans
Tipuspoblació humana, nacionalitat i poble Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Estats Units d'Amèrica308.000.000[1]-329.000.000[2]
Mèxic738.100–1.000.000[3][4]
Canadà316.350–1.000.000[5][6]
Filipines220.000–600.000[7][8]
Alemanya324.000[9]
Israel200.000[10][11]
Regne Unit139.000–197.143[12][13]
Corea del Sud120.000–158.000[14]
Costa Rica130.000[15]
França100.000[16]
Xina71.493[17]
Brasil28.000–70.000[18][19]
Colòmbia60.000[20]
Hong Kong60.000[21]
Índia60.000[22]
Austràlia56.276[23]
Pakistan52.486[24]
Japó51.321[25]
Itàlia50.000[26]
Emirats Àrabs Units50.000[27]
Haití45.000[28]
Aràbia Saudí40.000[29]
Argentina37.000[30]
Noruega33.509[31]
Bahames30.000[32]
Rússia30.000[33]
Líban25.000[34]
Panamà25.000[35]
Espanya22.082[36]
Xile19.161[37]
El Salvador19.000[38]
Nova Zelanda17.751[39]
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica. Tot i que la majoria dels americans són alhora "nacionals" i "ciutadans", algunes persones amb doble nacionalitat, expatriats i estrangers amb permís de residència permanent també es poden considerar nacionals americans.[40] Els Estats Units són la pàtria de persones d'orígens ètnics molt diversos. Per tant, ni des de la perspectiva cultural, ni als ulls de la llei, no es considera que la nacionalitat estatunidenca es correspongui amb una raça o ètnia, sinó amb la ciutadania i la lleialtat permanent cap al país.[41][42][43]

Els parlants d'anglès, i sovint també els parlants d'altres llengües, solen anomenar "americans" la gent dels Estats Units. Això deriva de l'ús original d'aquest mot en anglès, és a dir els "anglesos de les Tretze Colònies americanes" per oposició als "anglesos d'Anglaterra".[44] Tanmateix, el mot "americans" també es pot referir als naturals de tot el continent americà.[45]

Formació de la "nació" estatunidenca

[modifica]
Bandera dels Estats Units

La majoria dels estatunidencs o els seus avantpassats han immigrat al territori que ara són els Estats Units d'Amèrica o bé son descendents dels esclaus portats des d'Àfrica. Les úniques excepcions són els esquimals, els nadius americans i les poblacions aborígens de Hawaii, Puerto Rico, Guam i Filipines,[46] que van esdevenir estatunidencs per l'expansió del país durant el segle xix,[47] i també dels nadius de la Samoa Nord-americana, de les Illes Verges Nord-americanes i de les Illes Mariannes Septentrionals, totes incorporades durant el segle xx.[48][49]

Malgrat aquesta composició multi-ètnica,[50][51] la cultura dels Estats Units, compartida per la majoria dels americans, és formada per una base de cultura occidental portada pels primers immigrants, arribats majoritàriament del Nord d'Europa i de l'Europa Occidental.[50] Això inclou també influències de la cultura africana.[52] L'expansió cap a l'oest integrà les minories criolla i cajun de l'estat de Louisiana, i els hispanos del Sud-oest, i comportà un estret contacte amb la cultura mexicana. La immigració a gran escala, al pas del segle xix i al segle xx, des de l'Europa del Sud i de l'Est, introduí diversitat d'elements humans nous. La immigració més recent des d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina també ha tingut un gran impacte. És a dir que la interculturalitat, no exempta de conflictes, domina tota la societat estatunidenca.[50]

A part dels Estats Units, podem trobar americans i els seus descendents arreu del món. Més de set milions d'estatunidencs s'estima que viuen a l'estranger, sense comptar militars ni diplomàtics.[53][54][55]

Grups racials i ètnics

[modifica]
Mapa de les ètnies majoritàries a cada comptat dels Estats Units.
És molt significatiu que a la major part del territori siguin majoritaris els alemanys; que a Nova Anglaterra hi dominin anglesos, irlandesos, francesos i italians; els hispans al llarg de la frontera del sud-oest o a Puerto Rico; i els negres i els anomenats "americans" al Sud. Puntualment, també destaquen els amerindis a Navajoland, a Oklahoma i al nord; els noruecs i finesos en zones del nord; els esquimals a Alaska; els francesos a Louisiana i els anglesos al Mig Oest; en canvi, no es reconeix cap majoria a Hawaii.

Els Estats Units d'Amèrica és un estat multinacional, i el Cens segueix criteris racials i culturals.[56] L'Oficina del Cens dels Estats Units ha reconegut oficialment tradicionalment sis races per als recomptes estadístics: blancs (72,4%), amerindis i nadius d'Alaska (0,9%), asiàtics (4,8%), afroamericans i altres negres (12,6%), nadius de Hawaii i d'altres illes del Pacífic (0,2%), i persones de dues o més races (2,9%). El Cens també admet definir-se com d'"altres races" (6,2%),[57][58][59][60] si bé la majoria dels ciutadans que diuen ser d'altres races, en realitat són mestissos originaris de Llatinoamèrica.[61]

L'Oficina del Cens dels Estats Units també classifica el conjunt dels americans com a "hispà o llatí" o com a "no hispà ni llatí", de manera que s'identifica els hispans o llatins com a persones pertanyents alhora a diverses races o ètnies, però que plegades constitueixen la minoria més gran del país (16,3% de la població total són hispans o llatins de qualsevol raça).[57][58][62]

Un altre detall distorsionador és la categoria "americà", introduïda al cens des del 1990, ja que s'hi apunten molts ciutadans generalment d'origen britànic, i són majoritaris a la franja nord dels estats del sud.[63][64][65][66][67][68]

Personificació de la nació

[modifica]
L'Oncle Sam i la Columbia, interpel·lant els ciutadans.

Una personificació nacional és la representació antropomòrfica d'un país. Es tracta d'una recreació pròpia del còmic i també de la propaganda nacionalista.

L'Oncle Sam és la principal i més coneguda personificació nacional dels Estats Units com a país i de vegades més concretament del seu govern que va aparèixer per primera vegada durant la Guerra anglo-americana de 1812-1815. Es representa com un home blanc molt prim i d'edat avançada amb el cabell blanc i una barbeta com de boc, i vestit de manera que recorda els colors i el disseny de la bandera dels Estats Units: barret de copa alta amb una banda blava amb estrelles blanques, i pantalons a ratlles blanques i vermelles.

D'altra banda, Columbia és un nom poètic per a Amèrica que s'ha donat a la personificació femenina dels Estats Units, inicialment de la mà de la poeta afroamericana Phillis Wheatley durant la Guerra de la Independència dels Estats Units el 1776. És una dona igualment blanca amb un vestit que té els colors de la bandera i amb una gorra frígia, representativa de la república. Ha inspirat el nom de moltes persones, llocs, objectes, institucions i empreses al continent americà i arreu, per exemple el Districte de Colúmbia, capital dels Estats Units.

Llengües

[modifica]
Llengües parlades a casa per més d'un milió de persones el 2010[69]
Llengua Percentatge de
població		 Nombre de
parlants
Anglès 80,38% 233.780.338
Suma de totes les altres llengües 19,62% 57.048.617
Castellà (exclosos Puerto Rico i les llengües criolles) 12,19% 35.437.985
Xinès (inclosos el cantonès i el mandarí) 0,9% 2.567.779
Tagàlog 0,53% 1.542.118
Vietnamita 0,44% 1.292.448
Francès 0,44% 1.288.833
Coreà 0,38% 1.108.408
Alemany 0,38% 1.107.869
Hindustànic (inclosos el Hindi i l'Urdu) 0,32% 942.794

L'anglès és, de facto, la llengua nacional dels Estats Units. Tot i no ser llengua oficial a nivell federal, hi ha algunes lleis —com ara la que regula l'adquisició de la nacionalitat estatunidenca— que estandarditzen l'anglès. El 2007, uns 226 milions de persones, el 80% de la població de més de cinc anys, només parlaven anglès a casa. El castellà, parlat en l'àmbit familiar pel 12% de la població, és el segon idioma més parlat al país i també el més estès com a segona llengua.[70][71] Existeix un moviment que demana que es declari l'anglès llengua oficial federal, i ja ho és en almenys trenta-vuit estats.[72]

A l'estat de Hawaii són cooficials l'anglès i el hawaià, d'acord amb la Constitució de l'estat.[73] Alaska reconeix trenta llengües indígenes junt amb l'anglès.[74] Els estats de Nou Mèxic i Louisiana tenen legislacions que obliguen a emprar el castellà o el francès, respectivament, junt amb l'anglès, en determinats casos, tot i que cap de les tres llengües té l'estatut de llengua oficial.[75] Altres estats, com ara Califòrnia, tenen establerta la obligatorietat de publicar en castellà determinats documents oficials, per exemple, els formularis judicials.[76] Diversos territoris insulars tenen garantit el reconeixement oficial de les llengües natives respectives junt amb l'anglès: el samoà a la Samoa Nord-americana, el chamorro a Guam, el carolinià i el chamorro a les Illes Mariannes Septentrionals, i el castellà a Puerto Rico.

Religions

[modifica]
La Llei de Tolerància garantia la llibertat religiosa a la colònia de Maryland, i en tenien de semblants a Rhode Island, Connecticut i Pennsylvania. Això contrastava, en canvi, amb el govern teocràtic purità de Massachusetts.

La religió té als Estats Units un grau d'implicació en la societat molt més gran que en altres països occidentals desenvolupats, i també hi ha una diversitat de confessions molt més àmplia. La Primera esmena a la Constitució impedeix que el Govern Federal pugui aprovar qualsevol llei per establir una religió, o per prohibir el lliure exercici de les religions. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha interpretat això en el sentit que el Govern no té cap autoritat sobre qüestions religioses. La majoria dels americans declaren que la religió té un paper "molt important" en les seves vides, una proporció inusual entre els països desenvolupats, tot i que similar als altres països del continent.[77] Moltes confessions religioses es mouen pel territori dels Estats Units, unes portades des de fora per les successives onades d'immigrants, i també moltes que han estat fundades dins el país. Unes i altres han fet dels Estats Units el país amb major diversitat religiosa de tot el món.[78]

La majoria dels americans, un 76%, són cristians, i la major part d'aquests són protestants o bé catòlics: concretament el 51% i el 25% de la població total, respectivament.[79] Les altres religions, molt minoritàries, són el Budisme, l'Hinduisme, l'islam i el judaisme, que totes plegades fan un 4% o 5% de la població adulta.[79][80][81] Un altre 15% de la població adulta declara que no creu o bé no s'identifica amb cap confessió religiosa.[79] Ara bé, la religiositat dels americans és molt variable arreu del país: el 59% dels habitants de l'Oest diu que creu en Déu, i, especialment als estats del Nord-oest, són majoritaris els que no van mai a missa (l'anomenat Unchurched Belt o "Cinturó sense esglésies"), mentre que al Sud (el Bible Belt o "Cinturó de la Bíblia") són el 86%.[79][82]

Algunes de les Tretze Colònies fundacionals foren establertes per colons que desitjaven practicar llur religió sense sentir-se discriminats: la Colònia de la Badia de Massachusetts fou establerta per puritans anglesos, Pennsilvània per quàquers irlandesos i anglesos, Maryland per catòlics anglesos i irlandesos, i Virgínia per anglicans anglesos. Tot i que alguns estats concrets van mantenir perfectament la seva confessió religiosa particular fins al segle xix, els Estats Units foren el primer país del món sense religió oficial.[83] Al redactar l'"Estatut de la llibertat religiosa" a Virgínia, els pares de la Constitució van rebutjar que es pugui preguntar a ningú sobre religió, i la Primera esmena prohibeix expressament al govern federal legislar sobre l'establiment d'una religió o sobre la prohibició del seu lliure exercici, de forma que es protegeix qualsevol organització, institució o denominació religioses de la intervenció del govern. Aquesta decisió es deu principalment a la influència dels ideals racionalistes i protestants europeus, però també es deu al pragmatisme de les minories religioses i dels petits estats que no volien quedar sota el poder o la influència d'una religió nacional que no els representava.[84]

Cultura

[modifica]
El pastís de poma i el beisbol són dues icones de la cultura americana.
El cowboy, el personatge més arquetípic del Far West, és un tòpic inevitable del poble estatunidenc.

La cultura estatunidenca és bàsicament una cultura occidental, tot i que influenciada per les cultures dels nadius americans, dels afroamericans, dels asiàtics, dels polinesis i sobre tot dels llatinoamericans. Té característiques pròpies que la fan diferent, com ara un dialecte anglès propi, la seva música, les arts visuals (especialment el cinema, i encara més especialment el western), els usos socials, la gastronomia i el folklore.[51]

Les bases europees originals d'aquesta cultura venien dels colons anglesos, escocesos, gal·lesos i irlandesos de les Tretze Colònies britàniques. La cultura britànica va arribar a Nord-amèrica en forma de llengua, d'un sistema legal i altres aspectes.[85] Altres influències importants van venir de la major part d'Europa, principalment d'Alemanya,[86] de França,[87] i d'Itàlia.[88]

Alguns elements originals també hi tenen un paper important. Per exemple, la democràcia jeffersoniana.[89] Les Notes sobre l'Estat de Virgínia, de Thomas Jefferson, fou potser la primera crítica cultural influent feta per un americà, i una obra reaccionària contra la idea generalitzada a Europa de què qualsevol originalitat que vingués d'Amèrica havia de ser degenerada.[89] Les idees i els ideals preexistents que evolucionen a Amèrica, com les festes nacionals, molt especialment els esports, la tradició militar,[90] i les innovacions en les arts i l'espectacle, tot plegat dona un fort sentit d'orgull nacional entre la població estatunidenca.[91]

La cultura americana inclou alhora elements conservadors i liberals, l'enfrontament entre ciència i religió, les estructures polítiques, l'atracció pel risc i per la llibertat d'expressió, el materialisme i la moral. Malgrat certs principis ideològics potents (per exemple, l'individualisme, l'igualitarisme, la fe en la llibertat i la democràcia), la cultura estatunidenca inclou una gran varietat d'expressions degut a la seva diversitat geogràfica i demogràfica.

Diàspora

[modifica]

Molts americans han emigrat a països d'arreu del món, tot i que mai per causes econòmiques. L'any 2016 es calcula que hi havia uns nou milions de ciutadans estatunidencs residint fora dels Estats Units d'Amèrica,[92] amb les concentracions més significatives a Mèxic i el Canadà, amb prop d'un milió cada un, Filipines, on passen de mig milió, Alemanya, amb més de tres-cents mil, Israel i el Regne Unit, uns dos-cents mil, Corea del Sud, Costa Rica i França, on se superen els cent mil residents.

Aspectes negatius

[modifica]

Els estatunidencs tenen una presència molt notòria al món, i això els comporta també algunes contrapartides de caràcter negatiu, de les quals no se'n poden escapar.

Malnoms

[modifica]
Manifestants anti-americans a Liverpool (Regne Unit).

En alguns contexts també s'anomena els estatunidencs "ianquis", que és un apelatiu en principi reservat als habitants de Nova Anglaterra, la regió del nord-est. El mot "ianqui" podria venir de què la majoria dels habitants d'aquella zona, inicialment, eren neerlandesos i molts es deien "Jan" o bé "Kee", i també tots dos noms junts, d'on vindria "Yankee". En general, són anomenats així tots els estatunidencs als diversos països del món anglosaxó, però també a molts altres països en sentit pejoratiu, per exemple en el lema "Yankee go home" ("Ianquis aneu-vos-en a casa").

A tot Llatinoamèrica, els estatunidencs són anomenats gringos, que ve a ser "estrangers que parlen estrany", que pot venir de griegos (grecs), i que és clarament despectiu.

Armamentisme

[modifica]

La Segona esmena de la Constitució dels Estats Units, aprovada el 15 de desembre de 1791, reconeix el dret dels ciutadans a posseir i portar armes, i és un dret inalienable perquè forma part de la Declaració de Drets.[93][94][95][96]

El 2008, el Tribunal Suprem sentencià per primer cop que el dret a les armes ho és tan sols per a la defensa pròpia a la llar,[97][98][99][100] i, per tant, no impedeix prohibir les armes a delinqüents i a malalts mentals, ni prohibir les armes de guerra en general.[101][102]

Ara bé, això fa que els Estats Units sigui el país amb més armes per capita, 120,5 armes de foc per cada 100 habitants (el segon és Iemen, amb 52,8),[103] i la facilitat per aconseguir armes es considera la primera causa que els Estats Units sigui el primer país en massacres fetes per assassins individuals,[104] havent estat inútils fins ara els intents de limitar la possessió d'armes o d'establir alguna altra mena de controls.

Racisme

[modifica]
"Volem propietaris blancs a la nostra comunitat blanca", deia aquest cartell a Detroit el 1942

Tot i la teoria de la barreja de races i cultures, als Estats Units hi ha un fort moviment racista, bàsicament dels blancs envers els negres, especialment als estats del Sud. És molt significativa l'existència d'una elit que es considera l'únic propietari del país, els anomenats WASPs (White Anglo-Saxon Protestants, o "blancs-anglosaxons-protestants"), que solen reaccionar contra els progressos que es fan cap a la igualtat i el respecte pels drets civils. Es pot considerar que l'elecció del president Trump per succeir Obama és la darrera manifestació massiva d'aquesta tendència.

L'esclavitud, la segregació racial, les reserves índies, els internats per a nens nadius, les lleis d'immigració i naturalització, i els camps de concentració (especialment, per als americans d'origen japonès durant la Segona Guerra Mundial) són els principals instruments legals dels que s'ha servit el racisme als Estats Units. La discriminació legal fou abolida formalment a mitjan segle xx, i començà a ser vista com a socialment i moralment inacceptable. La política racista, però, persisteix, i el racisme continua traduint-se en desigualtat social i econòmica.[105][106] L'estratificació racial segueix essent evident en àmbits com la feina, l'habitatge, l'educació, el crèdit i l'administració.

Democràcia sui generis

[modifica]

L'espectre polític modern americà i l'ús dels termes "esquerra"/"dreta", "liberalisme"/"conservadorisme" als Estats Units difereix força del que tenen a la resta del món. Tan sols al Canadà, i una mica al Regne Unit, es pot trobar un llenguatge polític i uns conceptes similars als que són usuals a la política nord-americana. Si la limitació del poder i el laissez faire en l'economia són les premisses bàsiques del liberalisme clàssic i del neoliberalisme,[107] a la política estatunidenca, en canvi, ambdues línies les segueixen els conservadors.[108]

En la política americana, el Partit Demòcrata representa el centreesquerra liberal, mentre el petit Partit Verd representa l'esquerra anticapitalista. A l'altra banda de l'espectre, el Partit Republicà és el típic gran partit de la dreta, amb el Partit Llibertari que agrupa aquells votants que són més liberals en temes socials però igualment conservadors en política econòmica.

Tot plegat fa que els nord-americans, en general, no siguin gaire comprensius amb la política europea, i que l'esquerra local sempre corri el perill de ser demonitzada, com de fet ha passat sovint.

Imperialisme

[modifica]

L'imperialisme que exerceixen els Estats Units a bona part del món ha motivat un fort corrent d'anti-americanisme,[109] un sentiment que aplega el desgrat i l'oposició al seu govern o a les seves polítiques, especialment pel que fa a la política exterior, o als nord-americans en general.[110] Cap altre país del món aplega tanta oposició i tant d'odi envers ell.

Referències

[modifica]
  1. ↑ United States Census Bureau (21/12/2010). "U.S. Census Bureau Announces 2010 Census Population Counts – Apportionment Counts Delivered to President". Nota de premsa. Consulta: 23/11/2012. Arxivat de l'original a data de 24/12/2010.
  2. ↑ «U.S. and World Population Clock». U.S. Census Bureau. [Consulta: 27 novembre 2018].
  3. ↑ «People live in Mexico, INEGI, 2010».
  4. ↑ «These are our Numbers: Civilian Americans Overseas and Voter Turnout». OVF Research Newsletter. Overseas Vote Foundation, 01-08-2010. Arxivat de l'original el 2013-10-24. [Consulta: 11 desembre 2012]. «Recerques prèvies indiquen que el nombre d'estatunidencs vivint a Mèxic és al voltant d'1 milió, uns 600.000 dels quals viuen a Ciudad de México.»
  5. ↑ «Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories - 20% sample data». Statistics Canada. Government of Canada, 10-06-2010. Arxivat de l'original el 2020-12-11. [Consulta: 17 febrer 2013]. «Un total de 316.350 respostes d'origen ètnic americà»
  6. ↑ Barrie McKenna «Tax amnesty offered to Americans in Canada». The Globe and Mail [Ottawa], 27-06-2012 [Consulta: 17 desembre 2012]. «Hi ha aproximadament un milió d'americans al Canadà, la majoria amb pocs o cap vincle amb els Estats Units.»
  7. ↑ Evan S. Medeiros; Keith Crane; Eric Heginbotham; Norman D. Levin; Julia F. Lowell Pacific Currents: The Responses of U.S. Allies and Security Partners in East Asia to Chinaâ€TMs Rise. Rand Corporation, 7/11/2008, p. 115. ISBN 978-0-8330-4708-3. «S'estima que 4 milions de filipino-americans, molts d'ells ciutadans estatunidencs o amb doble nacionalitat, viuen als Estats Units, i més de 250.000 ciutadans estatunidencs viuen a les Filipines.» 
    «New U.S. ambassador to PH aims to 'strengthen' ties». CNN Philippines [Metro Manila], 02-12-2016 [Consulta: 20 març 2017]. Arxivat 2017-03-21 a Wayback Machine.
    Lozada, Aaron «New U.S. envoy: Relationship with PH 'most important'». ABS-CBN News [Manila], 02-12-2016 [Consulta: 20 març 2017].
    International Business Publications, USA. Philippines Business Law Handbook: Strategic Information and Laws. Int'l Business Publications, 1/8/2013, p. 29. ISBN 978-1-4387-7078-9. «S'estima en 600.000 els americans que visiten Filipines cada any, mentre que uns 300.000 resideixen al país.» [Enllaç no actiu]
    Kapoor, Kanupriya; Dela Cruz, Enrico «Americans in Philippines jittery as Duterte rails against United States». Reuters [Olongapo], 17-10-2016 [Consulta: 20 abril 2018]. «Uns quatre milions de persones d'origen filipí viuen als Estats Units, on son una de les majors minories, i uns 220.000 americans, molts dels quals militars retirats, viuen a les Filipines. A més de 650.000 visitants anuals, segons les xifres del Departament d'Estat.»
    «FACT SHEET: United States-Philippines Bilateral Relations». United States Department of State, 28-04-2014. Arxivat de l'original el 2017-02-17. [Consulta: 20 abril 2018].
  8. ↑ Cooper, Matthew «Why the Philippines Is America's Forgotten Colony». National Journal, 15-11-2013 [Consulta: 28 gener 2015].
  9. ↑ «BiB - Bundesinstitut für Bevölkerungsforschung - Pressemitteilungen - Zuwanderung aus außereuropäischen Ländern fast verdoppelt». Arxivat de l'original el 2017-12-09. [Consulta: 2 març 2017].
  10. ↑ Daphna Berman «Need an appointment at the U.S. Embassy? Get on line!». Haaretz, 23-01-2008 [Consulta: 11 desembre 2012]. «Segons les estimacions, uns 200.000 ciutadans americans viuen a Israel i als territoris palestins.»
  11. ↑ Michele Chabin «In vitro babies denied U.S. citizenship». USA Today [Jerusalem], 19-03-2012 [Consulta: 11 desembre 2012]. «La major part dels 200.000 ciutadans estatunidencs a Israel tenen doble nacionalitat, i els tractaments de fertilitat son habituals perquè hi estan permesos.»
  12. ↑ «Population by Country of Birth and Nationality Report, agost de 2012». Office for National Statistics, 30-08-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  13. ↑ Simon Rogers «The UK's foreign-born population: see where people live and where they're from». The Guardian, 26-05-2011 [Consulta: 17 febrer 2013].
  14. ↑ «U.S. Citizen Services». Embassy of the United States Seoul, Korea. United States Department of State. Arxivat de l'original el 30/11/2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
    Agence France-Presse «North Korea propaganda video depicts invasion of South Korea, US hostage taking». Advertiser. Agence France-Presse, 22-03-2013 [Consulta: 23 març 2013]. Arxivat 2023-01-12 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Background Note: Costa Rica». Bureau of Western Hemisphere Affairs. United States Department of State, 09-04-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  16. ↑ «Americans in France». Embassy of the United States, Paris. United States Department of State. Arxivat de l'original el 18/4/2015. [Consulta: 26 abril 2015].
  17. ↑ «Major Figures on Residents from Hong Kong, Macao and Taiwan and Foreigners Covered by 2010 Population Census». National Bureau of Statistics of China, 29-04-2011. Arxivat de l'original el 14/5/2011. [Consulta: 29 abril 2011].
  18. ↑ «Immigrant and Emigrant Populations by Country of Origin and Destination», 2015. [Consulta: 27 abril 2017].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ «Brazil (11/30/11)». Previous Editions of Brazil Background Note. United States Department of State, 30-11-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  20. ↑ «Colombia (03/28/13)». United States Department of State. Arxivat de l'original el 20/4/2013. [Consulta: 27 febrer 2014].
  21. ↑ «Hong Kong (10/11/11)». Previous Editions of Hong Kong Background Note. United States Department of State, 11-10-2011. [Consulta: 11 desembre 2012].
  22. ↑ Barry Bearak; Seth Mydans «Many Americans, Unfazed, Go On Doing Business in India». The New York Times, 08-06-2002 [Consulta: 17 desembre 2012].
  23. ↑ «ibid, Ancestry (full classification list) by Sex – Australia». Arxivat de l'original el 2008-03-10. [Consulta: 19 octubre 2014].
  24. ↑ Gishkori, Zahid «Karachi has witnessed 43% decrease in target killing: Nisar». The Express Tribune, 30-07-2015 [Consulta: 3 agost 2017].
  25. ↑ «Table 10.1 Registered Foreigners by Nationality: 1950-2006». Ministry of Justice. Annual Report of Statistics on Legal Migrants. National Institute of Population and Social Security Research, 2008. [Consulta: 11 desembre 2012].
  26. ↑ Kelly Carter «High cost of living crush Americans' dreams of Italian living». USA Today [Positano, Itàlia], 17-05-2005 [Consulta: 17 desembre 2012].
  27. ↑ «UAE´s population – by nationality». BQ Magazine, 12-04-2015. Arxivat de l'original el 11/7/2015. [Consulta: 13 juny 2015].
  28. ↑ ; James C.«For 45,000 Americans in Haiti, the Quake Was 'a Nightmare That's Not Ending'». The New York Times, 17-01-2010. [Consulta: 27 febrer 2015].
  29. ↑ «SAUDI-U.S. TRADE». Commerce Office. Royal Embassy of Saudi Arabia in Washington D.C.. Arxivat de l'original el 2012-09-13. [Consulta: 14 febrer 2012].
  30. ↑ «Argentina (03/12/12)». Previous Editions of Argentina Background Note. United States Department of State, 12-03-2012. [Consulta: 24 desembre 2012].
  31. ↑ «Statistics Norway – Persons with immigrant background by immigration category and country background. January 1, 2010». [Consulta: 19 octubre 2014].
  32. ↑ «Bahamas, The (01/25/12)». Previous Editions of Panama Background Note. United States Department of State, 25-01-2012. [Consulta: 29 desembre 2012].
  33. ↑ Bertrand, Eva «US citizens moving to Russia». Voice of Russia [Russia], 20-12-2012 [Consulta: 7 maig 2017]. «There are about 6.32 million American citizens living abroad, of those about 30.000 chose Russia, according to the Association of Americans Resident Overseas.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-06. [Consulta: 5 març 2019].
  34. ↑ Kate King «U.S. family: Get us out of Lebanon». CNN, 18-07-2006 [Consulta: 14 febrer 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 5 març 2019].
  35. ↑ «Panama (03/09)». Previous Editions of Panama Background Note. United States Department of State, 01-03-2009. [Consulta: 17 desembre 2012].
  36. ↑ «Foreign population by sex, country of nationality and age (up to 85 and above).» (en castellà), 01-01-2007. [Consulta: 28 maig 2018].
  37. ↑ S. Vedoya; V. Rivera «Gobierno cifra en más de un millón el número de inmigrantes que están en Chile» (en castellà). Latercera, 04-04-2018 [Consulta: 20 abril 2018].
  38. ↑ «El Salvador (01/10)». United States Department of State. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 11 abril 2014].
  39. ↑ «North Americans: Facts and figures». A: Te Ara: The Encyclopedia of New Zealand. 
  40. ↑ Petersen, William; Novak, Michael; Gleason, Philip. Concepts of Ethnicity. Harvard University Press, 1982, p. 62. ISBN 9780674157262 [Consulta: 1r febrer 2013]. «"És molt dur per nosaltres creure... fins a quin punt eren conscients aquests primers americans de la seva tasca de desenvolupar el caràcter americà per damunt de les polaritats i contradiccions regionals i generacionals d'una nació d'immigrants". ... Per ser o esdevenir americà, una persona no ha de ser de cap nacionalitat, llengua, religió o ètnia concrets. Tot el que ha de fer és comprometre's amb una ideologia política centrada en els ideals abstractes de llibertat, igualtat i republicanisme. És a dir, que el caràcter ideològic universalista de la nacionalitat americana significa que és obert a qualsevol que vulgui esdevenir americà.» 
  41. ↑ "L'expressió "nacional dels Estats Units" significa: a) un ciutadà dels Estats Units, o b) una persona que, tot i no ser ciutadà dels Estats Units, li deu lleialtat permanent als Estats Units".
  42. ↑ «Permanent Allegiance Law and Legal Definition». definitions.uslegal.com.
  43. ↑ Christine Barbour; Gerald C Wright Keeping the Republic: Power and Citizenship in American Politics, 6th Edition The Essentials. CQ Press, 15/1/2013, p. 31–33. ISBN 978-1-4522-4003-9 [Consulta: 6 gener 2015]. «Qui és americà? Ciutadans de naixement i naturalitzats» 
    Shklar, Judith N. American Citizenship: The Quest for Inclusion. Harvard University Press, 1991, p. 3–4. ISBN 9780674022164 [Consulta: 17 desembre 2012]. 
    Slotkin, Richard «Unit Pride: Ethnic Platoons and the Myths of American Nationality». American Literary History. Oxford University Press, 13, 3, 2001, pàg. 469–498. DOI: 10.1093/alh/13.3.469 [Consulta: 17 desembre 2012]. «Però això també expressa un mite de la nacionalitat americana que roman viu a la nostra vida política i cultural: la imatge idealitzada d'una democràcia multiètnica i multiracial, hospitalària amb les diferències però unida per un sentit comú de pertinença nacional.»
    Eder, Klaus; Giesen, Bernhard. European Citizenship: Between National Legacies and Postnational Projects. Oxford University Press, 2001, p. 25–26. ISBN 9780199241200 [Consulta: 1r febrer 2013]. «En les relacions internacionals, el país presenta els seus membres com un cos polític monolític, malgrat els grups ètnics i nacionals existents al seu interior.» 
    Charles Hirschman; Philip Kasinitz; Josh Dewind The Handbook of International Migration: The American Experience. Russell Sage Foundation, 4/11/1999, p. 300. ISBN 978-1-61044-289-3. 
    David Halle. America's Working Man: Work, Home, and Politics Among Blue Collar Property Owners. University of Chicago Press, 15/7/1987, p. 233. ISBN 978-0-226-31366-5. «La primera -i central- via inclou la visió de que tots els americans són persones nascudes dins dels límits dels Estats Units o que el govern els ha concedit la ciutadania.» 
  44. ↑  De subscripció o mur de pagament «American». A: Oxford English Dictionary [Consulta: 27 novembre 2008]. [Enllaç no actiu]
  45. ↑ Merriam-Webster's Dictionary of English Usage, p. 87. Consulta 28/11/2008.
  46. ↑ Lifshey, Adam. Subversions of the American Century: Filipino Literature in Spanish and the Transpacific Transformation of the United States. University of Michigan Press, 2015, p. 119. ISBN 978-0-472-05293-6. «l'estatut dels filipins a les illes Filipines com a ciutadans americans fou vigent des del 1900 al 1946» 
    Rick Baldoz. The Third Asiatic Invasion: Empire and Migration in Filipino America, 1898-1946. NYU Press, 28/2/2011, p. 174. ISBN 978-0-8147-9109-7. «Les memòries dels primers debats sobre la naturalització dels filipins als Estats Units, indiquen que els tribunals dels Estats Units van reconèixer definitivament que els filipins eren "nacionals" americans i no "estrangers".» 
    «8 FAM 301.12 Special Citizenship Provisions Regarding the Philippines». United States Department of State, 27-06-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
  47. ↑ Fiorina, Morris P., i Paul E. Peterson, The New American Democracy, Longman, Londres, 2000, pàg. 97. ISBN 0-321-07058-5;
  48. ↑ U.S. Census Bureau. Foreign-Born Population Frequently asked Questions consultat en 19/1/2015. L'Oficina del Cens dels Estats Units empra els termes "nadiu" i "nascut nadiu" per referir-se a tots els nascuts a Puerto Rico, la Samoa Americana, Guam, el Commonwealth de les Illes Marianes Septentrionals o les Illes Verges Americanes.
  49. ↑ «U.S. nationals born in American Samoa sue for citizenship». Associated Press. NBC News, 28-03-2018 [Consulta: 1r octubre 2018]. Vegeu també Mendoza, Moises. «How a weird law gives one group American nationality but not citizenship». Public Radio International, 11-10-2014. [Consulta: 24 agost 2018].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Adams, J.Q., i Pearlie Strother-Adams, Dealing with Diversity, Kendall/Hunt, Chicago, 2001. ISBN 0-7872-8145-X
  51. ↑ 51,0 51,1 Thompson, William, i Joseph Hickey, Society in Focus, Pearson, Boston, 2005. ISBN 0-205-41365-X
  52. ↑ Holloway, Joseph E, Africanisms in American Culture, Indiana University Press, Bloomington, 2005 (2a ed.), pàg. 18–38. ISBN 0-253-34479-4. Johnson, Fern L., Speaking Culturally: Language Diversity in the United States, Sage, Thousand Oaks - Londres - Nova Delhi, 1999, pàg. 116. ISBN 0-8039-5912-5
  53. ↑ Jay Tolson «A Growing Trend of Leaving America». U.S. News & World Report, 28-07-2008 [Consulta: 17 desembre 2012].
  54. ↑ «6.32 million Americans (excluding military) live in 160-plus countries.». Association of Americans Resident Overseas. Arxivat de l'original el 2012-11-19. [Consulta: 17 desembre 2012].
  55. ↑ «The American Diaspora». Esquire. Hurst Communications, Inc. [Consulta: 17 desembre 2012].
  56. ↑ «Our Diverse Population: Race and Hispanic Origin, 2000» (PDF). United States Census Bureau. [Consulta: 24 abril 2008].
  57. ↑ 57,0 57,1 «Revisions to the Standards for the Classification of Federal Data on Race and Ethnicity». Office of Management and Budget. Arxivat de l'original el 15/3/2009. [Consulta: 5 maig 2008].
  58. ↑ 58,0 58,1 Grieco, Elizabeth M; Rachel C. Cassidy. «Overview of Race and Hispanic Origin: 2000» (PDF). United States Census Bureau. [Consulta: 2 gener 2015].
  59. ↑ «Detailed Tables - American FactFinder; T3-2008. Race [7]». 2008 Population Estimates. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 28 febrer 2010].
  60. ↑ «Hispanic or Latino by Type: 2010». United States Census Bureau, 2010. Arxivat de l'original el 2015-01-03. [Consulta: 2 gener 2015].
  61. ↑ «Overview of Race and Hispanic Origin: 2010».
  62. ↑ «Detailed Tables - American FactFinder; T4-2008. Hispanic or Latino By Race [15]». 2008 Population Estimates. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 2020-02-12. [Consulta: 28 febrer 2010].
  63. ↑ Ethnic Landscapes of America - By John A. Cross
  64. ↑ Census and you: monthly news from the U.S. Bureau... Volume 28, Issue 2 - By United States. Bureau of the Census
  65. ↑ Sharing the Dream: White Males in a Multicultural America By Dominic J. Pulera.
  66. ↑ Reynolds Farley, 'The New Census Question about Ancestry: What Did It Tell Us?', Demography, Vol. 28, núm. 3 (agost de 1991), pàg. 414, 421.
  67. ↑ Stanley Lieberson and Lawrence Santi, 'The Use of Nativity Data to Estimate Ethnic Characteristics and Patterns', Social Science Research, Vol. 14, núm. 1 (1985), pàg. 44-46.
  68. ↑ Stanley Lieberson and Mary C. Waters, 'Ethnic Groups in Flux: The Changing Ethnic Responses of American Whites', Annals of the American Academy of Political and Social Science, Vol. 487, núm. 79 (setembre de 1986), pàg. 82-86.
  69. ↑ «United States». Modern Language Association. Arxivat de l'original el 2007-12-01. [Consulta: 2 setembre 2013].
  70. ↑ «Table 53—Languages Spoken at Home by Language: 2007». Statistical Abstract of the United States 2010. U.S. Census Bureau. [Consulta: 21 setembre 2009].
  71. ↑ «Foreign Language Enrollments in United States Institutions of Higher Learning». MLA, tardor 2002. Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 16 octubre 2006].
  72. ↑ Feder, Jody. «English as the Official Language of the United States—Legal Background and Analysis of Legislation in the 110th Congress». Ilw.com (Congressional Research Service), 25-01-2007. [Consulta: 19 juny 2007].
  73. ↑ «The Constitution of the State of Hawaii, Article XV, Section 4». Hawaii Legislative Reference Bureau, 07-11-1978. Arxivat de l'original el 5/7/2007. [Consulta: 19 juny 2007].
  74. ↑ «Alaska OKs Bill Making Native Languages Official», 21-04-2014.
  75. ↑ Dicker, Susan J.. Languages in America: A Pluralist View. Clevedon, UK: Multilingual Matters, 2003, p. 216, 220–225. ISBN 1-85359-651-5. 
  76. ↑ «California Code of Civil Procedure, Section 412.20(6)». Legislative Counsel, State of California. Arxivat de l'original el 22/7/2010. [Consulta: 17 desembre 2007]. «California Judicial Council Forms». Judicial Council, State of California. [Consulta: 17 desembre 2007].
  77. ↑ «U.S. Stands Alone in its Embrace of Religion». Pew Global Attitudes Project. Arxivat de l'original el 8/2/2007. [Consulta: 1r gener 2007].
  78. ↑ Eck, Diana. A New Religious America: the World's Most Religiously Diverse Nation. HarperOne, 2002, p. 432. ISBN 978-0-06-062159-9. 
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 ; Keysar, Ariela«American Religious Identification Survey (ARIS) 2008: Summary Report» (PDF). Hartford, Connecticut, USA: Trinity College, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 7/4/2009. [Consulta: 1r abril 2009].
  80. ↑ «CIA Fact Book». CIA World Fact Book, 2002. Arxivat de l'original el 9/1/2008. [Consulta: 30 desembre 2007].
  81. ↑ «Religious Composition of the U.S.». U.S. Religious Landscape Survey. Pew Forum on Religion & Public Life, 2007. Arxivat de l'original el 6/5/2009. [Consulta: 9 maig 2009].
  82. ↑ Newport, Frank. «Belief in God Far Lower in Western U.S.». The Gallup Organization, 28-07-2008. Arxivat de l'original el 28/8/2010. [Consulta: 4 setembre 2010].
  83. ↑ Feldman, Noah, Divided by God, Farrar, Straus and Giroux, 2005, pàg. 10)
  84. ↑ Marsden, George M., Religion and American Culture, Harcourt Brace Jovanovich, Orlando, 1990, pàg.45–46.
  85. ↑ Carlos E. Cortés. Multicultural America: A Multimedia Encyclopedia. SAGE Publications, 3/9/2013, p. 220. ISBN 978-1-4522-7626-7. 
  86. ↑ Kirschbaum, Erik. The eradication of German culture in the United States, 1917-1918. H.-D. Heinz, 1986, p. 155. ISBN 3-88099-617-2. 
  87. ↑ Peter J. Parish. Reader's Guide to American History. Taylor & Francis, gener de 1997, p. 276. ISBN 978-1-884964-22-0. 
  88. ↑ Marilyn J. Coleman; Lawrence H. Ganong The Social History of the American Family: An Encyclopedia. SAGE Publications, 16/9/2014, p. 775. ISBN 978-1-4522-8615-0. 
  89. ↑ 89,0 89,1 "Mr. Jefferson and the giant moose: natural history in early America", Lee Alan Dugatkin. University of Chicago Press, 2009. ISBN 0-226-16914-6, ISBN 978-0-226-16914-9. University of Chicago Press, 2009. Chapter x.
  90. ↑ M. D. R. Evans; Jonathan Kelley Religion, Morality and Public Policy in International Perspective, 1984-2002. Federation Press, gener de 2004, p. 302. ISBN 978-1-86287-451-0. 
  91. ↑ Associated Press «America tops in national pride survey finds». NBC News. Associated Press, 27-06-2006 [Consulta: 22 octubre 2014].
    Elizabeth Theiss-Morse. Who Counts as an American?: The Boundaries of National Identity. Cambridge University Press, 27/7/2009, p. 133. ISBN 978-1-139-48891-4. 
  92. ↑ «CA by the Numbers». Arxivat de l'original el 2016-06-16.
  93. ↑ Constitutional Law. Casenotes. 
  94. ↑ Jilson, Cal. American Government: Political Development and Institutional Change. 
  95. ↑ Shaman, Jeffrey. «After Heller: What Now for the Second Amendment». Santa Clara Law Review. Arxivat de l'original el 28/4/2015. [Consulta: 30 gener 2014].
  96. ↑ «US Senate Annotated Constitution». Arxivat de l'original el 10/2/2014. [Consulta: 30 gener 2014].
  97. ↑ Greenhouse, Linda. «Justices, Ruling 5-4, Endorse Personal Right to Own Gun», 27-06-2008.
  98. ↑ Barnes, Robert. «Justices Reject D.C. Ban On Handgun Ownership», 27-06-2008.
  99. ↑ «WSJ.com».
  100. ↑ «Court: A constitutional right to a gun», 26-06-2008.
  101. ↑ «QUICK REFERENCE TO FEDERAL FIREARMS LAWS». [Consulta: 18 agost 2018].
  102. ↑ Epstein, Lee; Walk, Thomas G. Constitutional Law for a Changing America: Rights, Liberties and Justice. 8. CQ Press, 18/9/2012, p. 395–396. ISBN 978-1-4522-2674-3. 
  103. ↑ «Why the U.S. is No. 1 – in mass shootings». LA Times, 24-08-2015 [Consulta: 6 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  104. ↑ «Why the US has the most mass shootings», 05-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  105. ↑ CERD Task Force of the US Human Rights Network. «From Civil Rights to Human Rights: Implementing US Obligations Under the International Convention on the Elimination of All forms of Racial Discrimination (ICERD)». A: Universal Periodic Review Joint Reports: United States of America, agost de 2010, p. 44. 
  106. ↑ Henry, P. J., David O. Sears. Race and Politics: The Theory of Symbolic Racism. University of California, Los Angeles. 2002.
  107. ↑ Liberalism in America: A Note for Europeans, per Arthur Meier Schlesinger (1956), recollit a: The Politics of Hope, Riverside Press, Boston, 1962.
  108. ↑ Leo P. Ribuffo, "20 Suggestions for Studying the Right now that Studying the Right is Trendy", Historically Speaking, gener de 2011, v. 12#1, pàg. 2–6
  109. ↑ Denis Lacorne, "Anti-Americanism and Americanophobia: A French Perspectives", 2005.
  110. ↑ Chiozza, Giacomo. Anti-Americanism and the World Order. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press, 2009. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatunidencs&oldid=33945665»