Felip Bertran i d'Amat
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1835  Barcelona | ||
| Mort | 26 juny 1911 (75 anys) Barcelona | ||
| President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | |||
| 1907 – 1911 ← Manuel Duran i Bas – Josep Pella i Forgas → | |||
 Senador del Regne | |||
| 21 setembre 1902 – 1905 | |||
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |||
| 1890 – 1892 ← Joan Coll i Pujol – Manuel Duran i Bas → | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1877 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, historiador, advocat, polític | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Josep Bertran i Musitu | ||
| Pare | Josep Bertran i Ros | ||
Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 3 de desembre de 1835 - Barcelona, 26 de juny de 1911)[1] fou un jurisconsult, historiador i polític barceloní.
Biografia
[modifica]Era fill de Josep Bertran i Ros i de Teresa d'Amat i Amat. El 4 de desembre de 1868 es casà amb Elisa Musitu i García-Navarro (1843-1891)[2][3] i fou pare de Josep Bertran i Musitu.[4]
Es llicencià en dret i fou un destacat jurista. De 1870 a 1871 i en 1892 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des d'on defensà el dret català.[5] El 1882 i el 1907-1911 fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres i el 1902-1903 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Aquesta entitat aconseguí que el nomenessin Senador de 1902 a 1905, amb suport conjunt de la Lliga de Catalunya i de Francisco Silvela.[6][7] També fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Barcelona i soci de l'Ateneu Barcelonès.[8]
Políticament va donar suport la restauració borbònica i col·laborà amb Manuel Duran i Bas i Joan Mañé i Flaquer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 pel Partit Conservador.[9]
Obres
[modifica]- Teoría de la expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1899)
- Del origen y doctrinas de la escuela romántica (1891)
- Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893)
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de Felipe Bertrán y de Amat». La Vanguardia, 27-06-1911, pàg. 1.
- ↑ «Registre del casament de Felip Bertran i Elisa Musitu» (en castellà). FamilySearch, 09-12-1868. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Salvador-J. Rovira i Gómez. Els nobles de Tortosa (segle xix). Cossetània Edicions, 2008, p.57.
- ↑ «Felip Bertran i d'Amat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Isidre Molas Els Senadors Conservadors, editat per l'UAB
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Frederic Ribas Massana. Retrat d'una elit catalanista. Deixebles i hereus de Cambó: Vint Personatges. Editorial Sunya, 2008, p.51.
- ↑ [Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.119. ISBN 978-84-9850-461-3. ]
Enllaços externs
[modifica]- Retrat de Felip Bertran d'Amat Arxivat 2015-01-09 a Wayback Machine. al web de la RACBA
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVII 1881-1911 |
Succeït per: Josep Pin i Soler |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Joan Coll i Pujol |
President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVII 1890-1892 |
Succeït per: Manuel Duran i Bas
|
- Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Presidents de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
- Advocats barcelonins contemporanis
- Polítics barcelonins contemporanis
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1835
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona