Juan Bautista Aznar-Cabañas
  | |
| Nom original | (es) Juan Bautista Aznar Cabañas |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 setembre 1860 la Corunya (Espanya) |
| Mort | 19 febrer 1933 (72 anys) carrer Serrano (Comunitat de Madrid) |
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| 18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Dámaso Berenguer y Fusté – Niceto Alcalá-Zamora → | |
.svg){kind=small} President del Govern d'Espanya | |
| 1931 – 1931 ← Dámaso Berenguer y Fusté – Niceto Alcalá-Zamora → | |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small} Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 11 desembre 1928 – 15 febrer 1930 | |
| Ministre de Marina | |
| 16 febrer 1923 – 15 setembre 1923 ← Luis Silvela y Casado – Gabriel Antón Iboleón → | |
| Dades personals | |
| Residència | carrer Serrano |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Religió | Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Militar |
| Partit | Unión Patriótica |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Armada Espanyola |
| Rang militar | Capità General de l'Armada Espanyola |
| Família | |
| Parents | José Mediavilla Sánchez, sogre |
| Premis | |
Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol. Va ser l'últim president del Consell de Ministres de la monarquia d'Alfons XIII, previ a la instauració de la Segona República.
Carrera militar
[modifica]Després d'una brillant carrera militar, en la qual va destacar la seva participació en la batalla naval de Santiago de Cuba com a tercer comandant de l'Infanta María Teresa, vaixell almirall de l'almirall Cervera i el seu paper al comandament de l'esquadra espanyola en les campanyes desenvolupades al Marroc[1] especialment en el suport amb artilleria naval durant la reconquesta de Axdir, va entrar en política pocs mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera, sent ministre de marina el 1923 amb el govern de Manuel García Prieto.[2]
Després d'aconseguir el grau d'almirall, el 1931 va ser cridat per substituir el general Dámaso Berenguer y Fusté com a cap del que seria l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya.
President del Govern
[modifica]En el gabinet de l'almirall Aznar hi havia dues corrents monàrquiques contraposades: la corrent «dura» representada per Juan de la Cierva y Peñafiel (alta burgesia), i la corrent "transigent", disposada a pactar amb els republicans representada pel Comte de Romanones, en aquell moment a la presó Model de Madrid. En el punt mitjà, i a càrrec del Ministeri de Governació, es trobava José María de Hoyos y Vinent de la Torre O'Neill, Marqués de Hoyos. Com a Ministre de la Guerra hi havia el general Dámaso Berenguer (que havia estat l'anterior president del Govern), el comte de Bugallal Araujo en el grup "la Cierva" i com a Director General de la Guàrdia Civil el general Sanjurjo. La resta del gabinet el formaven el Duc de Maura, l'almirall José Rivera i els empresaris Ventosa y Gascón y Marín. La Cierva i Bugallal mantenien la postura que la monarquia havia de resistir-se a la República per qualsevol mitjà, fins i tot utilitzant la Guàrdia Civil, a la qual cosa es va oposar Sanjurjo en comprovar després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que els republicans eren majoria a les ciutats importants, cosa que significava el grup més important de "republicans il·lustrats antimonàrquics".
El comte de Romanones, després d'intentar inútilment arribar a una transacció amb els republicans de crear un govern de transició, era partidari que el rei abandonés Espanya, decisió que va prendre el rei.
Referències
[modifica]- ↑ (Peña González 2006, p. 314)
- ↑ (Merino 2004, p. 154)
Bibliografia
[modifica]- González de Canales, Fernando. Catálogo de Pinturas del Museo Naval. Tomo II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2000. ISBN 84-7823-843-3.
- González de Canales, Fernando «Galería de capitanes generales de la Armada». Revista General de Marina, mayo, pàg. 712 y 713. ISSN: 0034-9569.
- Merino, Ignacio. Serrano Suñer: Conciencia y poder. Madrid: Algaba, 2004. ISBN 84-96107-22-1.
- Peña González, José. Historia política del constitucionalismo español. Madrid: Dykinson, 2006. ISBN 84-9772-906-4.
- Carr, Raymond. España 1808-1975. Barcelona: Ariel, 1982.
- Lomas Salmonte, Francisco Javier. Historia de Cádiz. Madrid: Silex, 2005. ISBN 84-7737-154-7.
- Guzmán Vega, Francisco. La Última Carta. Estados Unidos: Palibrio, 2011. ISBN 978-1-4633-0140-8.
- Vetterlin, Mary-Ann; Kienzle, Beverly; Méndez-Faith, Teresa. Panoramas Literarios: España. Bostón (MA)): Heinle, 1998. ISBN 1-111-83914-X.
- Queralt, María Pilar. Atlas Ilustrado de la Historia de España. Madrid: Susaeta, 2004. ISBN 84-305-5833-0.[Enllaç no actiu]
- González Calleja, Eduardo. El Máuser y el sufragio: orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931). Madrid: Tecnos, 1999. ISBN 9788400078379.
- Historial militar del almirante don Juan Bautista Aznar y Cabanas. Archivo General de la Marina Española "Álvaro de Bazán", en Viso del Marqués (Ciudad Real). Expediente, 620/101.
- Reiriz Rey, Jesús María. La Coruña: hechos y figuras. Internós, 1999.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Luis Silvela y Casado |
 Ministre de Marina 1923 |
Succeït per: Gabriel Antón Iboleón |
| Precedit per: Dámaso Berenguer y Fusté |
President del Govern Espanyol 1931 |
Succeït per: Niceto Alcalá-Zamora |
