Funció de Struve
En matemàtiques, les funcions de Struve, denotat com Hα(x), són solucions y(x) de l'equació diferencial no homogènia de Bessel:
presentat per Hermann Struve (1882). El nombre complex α és l'ordre de la funció Struve i és sovint un enter. Les funcions de Struve modificades, denotades com Lα(x), són iguals a −ie−iαπ / 2Hα(ix).
Definició
[modifica]Atès que es tracta d'una equació no homogènia, les solucions es poden construir a partir d'una única solució particular afegint les solucions del problema homogeni. En aquest cas, les solucions homogènies són les funcions de Bessel, i la solució particular es pot triar com la funció Struve corresponent.
Desenvolupament en sèries de potències
[modifica]Les funcions de Struve, denotades com Hα(z), tenen la forma en sèrie de potències
on Γ(z) és la funció gamma.
Les funcions de Struve modificades, denotades com Lν(z), tenen la següent forma en de sèrie de potències
Forma integral
[modifica]Una altra definició de la funció Struve, per als valors de α satisfent Re(α) > − 12, és possible utilitzant una representació integral:
Altres formes
[modifica]Per a x petit, el desenvolupament en sèries de potències es dona en l'apartat anterior.
Per a x grans, s'obté:
on Yα(x) és la funció de Neumann.
Propietats
[modifica]Les funcions de Struve satisfan les següents relacions de recurrència:
Relació amb altres funcions
[modifica]Les funcions de Struve de l'ordre enter es poden expressar en funció de les funcions de Weber En i viceversa; si n és un enter no-negatiu llavors
Funcions de Struve d'ordre n + 12, on n és un enter, es pot expressar en termes de funcions elementals. En particular, si n és un enter no-negatiu, llavors
on el costat dret és una funció esfèrica de Bessel.
Les funcions de Struve (de qualsevol ordre) es poden expressar en termes de la funció hipergeomètrica generalitzada 1F₂ (que no és la funció hipergeomètrica de Gauss ₂F1):
Referències
[modifica]- Aarts, R. M.; Janssen, Augustus J. E. M. «Approximation of the Struve function H1 occurring in impedance calculations» (en anglès). J. Acoust. Soc. Am., 113, 5, 2003, pàg. 2635–2637. Bibcode: 2003ASAJ..113.2635A. DOI: 10.1121/1.1564019. PMID: 12765381.
- Aarts, R. M.; Janssen, Augustus J. E. M. «Efficient approximation of the Struve functions Hn occurring in the calculation of sound radiation quantities» (en anglès). J. Acoust. Soc. Am., 6, 2016, pàg. 4154–4160. Bibcode: 2016ASAJ..140.4154A. DOI: 10.1121/1.4968792. PMID: 28040027.
- Abramowitz, Milton; Stegun, Irene Ann, eds. (1983) [juny 1964]. Chapter 12. Handbook of Mathematical Functions with Formulas, Graphs, and Mathematical Tables. Applied Mathematics Series. 55 (Ninth reprint with additional corrections of tenth original printing with corrections (desembre 1972); 1a ed.). Washington D.C.; New York: United States Department of Commerce, National Bureau of Standards; Dover Publications. p. 496. ISBN 978-0-486-61272-0. LCCN 64-60036. MR 0167642. LCCN 65-12253.
- Ivanov, A. B. (2001) [1994], S/s090700, en Hazewinkel, Michiel, Encyclopedia of Mathematics, Springer Science+Business Media B.V. / Kluwer Academic Publishers, ISBN 978-1-55608-010-4
- Paris, R. B. (2010), Struve function, en Olver, Frank W. J.; Lozier, Daniel M.; Boisvert, Ronald F.; Clark, Charles W., NIST Handbook of Mathematical Functions, Cambridge University Press, ISBN 978-0521192255, MR 2723248
- Struve, H. «Beitrag zur Theorie der Diffraction an Fernröhren» (en alemany). Annalen der Physik und Chemie, 17.13, 1882, pàg. 1008–1016. Bibcode: 1882AnP...253.1008S. DOI: 10.1002/andp.18822531319.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Struve functions a the Wolfram functions site (anglès).