En matemàtiques, en la teoria q-anàleg, la funció q-gamma, o funció gamma bàsica, és una generalització de la funció gamma ordinària, i està molt estretament relacionada amb la funció gamma doble. Aquesta va ser introduïda per Jackson (1905),
Es defineix com
quan , i
si . Aquest (·;·)∞ és el símbol q-Pochhammer infinit. Satisfà l'equació funcional
Per a enters no negatius n,
on [·]q ! és la funció q-factorial. Alternativament, això pot ser pres com una extensió de la funció q-factorial per al sistema de nombres reals.
La relació amb la funció gamma ordinària es fa explícita en el límit
A causa de I. Mező, existeix el q-anàleg de la fórmula Raabe, almenys si s'utilitza la funció de q-gamma quan . Amb aquesta restricció
El Bachraoui considera el cas i ha demostrat que
Són coneguts els següents valors especials:
Aquests són els anàlegs de la fórmula clàssica .
D'altra banda, els següents anàlegs de la identitat familiaritzada són certs:
Un q-anàleg de la fórmula de Stirling per a està donada per
Un q-anàleg de la fórmula de multiplicació per a està donada per
- Jackson, F. H. «The Basic Gamma-Function and the Elliptic Functions». Proceedings of the Royal Society of London. Series A, Containing Papers of a Mathematical and Physical Character. The Royal Society, 76, 508, 1905, p. 127–144. DOI: 10.1098/rspa.1905.0011. ISSN: 0950-1207.
- Gasper, George; Rahman, Mizan. Basic hypergeometric series. 96. 2a edició. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-83357-8.
- Mansour, M «An asymptotic expansion of the q-gamma function Γq(x)». Journal of Nonlinear Mathematical Physics, 13, 2006, p. 479–483. DOI: 10.2991/jnmp.2006.13.4.2.[1]
- Mező, István «A q-Raabe formula and an integral of the fourth Jacobi theta function». Journal of Number Theory, 133, 2, 2012, p. 692–704. DOI: 10.1016/j.jnt.2012.08.025.