Gai Escriboni Curió (cònsol)
| Nom original | (la) C. Scribonius C.f. Curio  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 124 aC antiga Roma |
| Mort | 53 aC (70/71 anys) Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 76 aC – 76 aC Juntament amb: Gneu Octavi | |
| Pretor | |
| Governador romà | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Família | Escriboni Curió |
| Cònjuge | Memmia |
| Fills | Gai Escriboni Curió |
| Pares | Gai Escriboni Curió i valor desconegut |
| Premis | |
Gai Escriboni Curió (en llatí: Gaius Scribonius Curio Burbulieus; ? - 53 aC) era fill del pretor Gai Escriboni Curió que l'any 100 aC, quan va ser assassinat el sediciós tribú Luci Apuleu Saturní, va donar suport als cònsols. Formava part de la gens Escribònia, d'origen plebeu, i de la família dels Curió.
Va ser un orador notable alabat per Ciceró, però no tenia grans coneixements ni memòria i això li va impedir ser considerat com un dels grans oradors. L'any 90 aC, en esclatar la Guerra màrsica, era tribú de la plebs. Després va servir a l'exèrcit de Sul·la durant la guerra a Grècia contra el general Arquelau, un dels generals de Mitridates VI Eupator, i després de la conquesta d'Atenes va assetjar al tirà Aristió a l'acròpoli.
L'any 82 aC va ser investit pretor i el 76 aC va ser elegit cònsol juntament amb Gneu Octavi. Al final del seu mandat va rebre la província de Macedònia i va fer una guerra que va durar tres anys contra el poble dels dàrdans i el poble dels mesis, al nord de la província, obtenint diverses victòries. Va ser el primer general romà que va arribar fins al Danubi en aquesta zona. En tornar a Roma (71 aC) va celebrar un triomf. Va participar en la vida política romana i es va oposar a Juli Cèsar. Era amic íntim de Ciceró al que va donar suport en les mesures contra els participants en la conspiració de Catilina (63 aC). En el judici de Publi Clodi per violació contra la Bona Dea, Curió va defensar Clodi, i Ciceró va atacar Curió i Clodi en els seus discursos dels quals es conserven considerables fragments, però no per això es va trencar la seva amistat, i Ciceró deia d'ell que era un dels pocs bons ciutadans romans. L'any 57 aC va ser nomenat pontífex màxim, i va morir quatre anys més tard, el 53 aC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 901-902.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: Gai Papiri 460 aC: Quint Furi 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Corneli Lèntul Caudí 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |