Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC)

Publi Licini Cras Dives
Biografia
Naixement	c. 235 aC ; antiga Roma
Mort	183 aC (51/52 anys); valor desconegut
Senador romà
	valor desconegut – valor desconegut
Pontífex màxim
	212 aC – 183 aC
Edil curul
	212 aC – 212 aC
Censor romà
	210 aC – 210 aC ; Juntament amb: Luci Veturi Filó
Mestre de cavalleria
	210 aC – 210 aC
Pretor peregrí
	208 aC – 208 aC
Cònsol romà
	205 aC – 205 aC ; Juntament amb: Publi Corneli Escipió Africà
Procònsol Bruttium (en)
	204 aC – 204 aC
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Família
Família	Licini Cras
Pares	Publius Licinius Crassus i valor desconegut
Parents	Publius Licinius Varus, cosí

El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Licini» i el cognomen és «Cras Dives».

Publi Licini Cras Dives (en llatí: Publius Licinius P. f. P. n. Crassus Dives) va ser un magistrat romà del segle ii aC que va assolir el consolat l'any 205 aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Família

Formava part de la gens Licínia, d'ascendència plebea, i pertanyia a la branca dels Licini Cras. Va ser el primer de la família a portar el cognom Dives.^[1]

Era fill de Publi Licini Cras, personatge altrament desconegut, que era germà de Gai Licini Var, cònsol el 236 aC. Publi Licini Cras Dives tenia un germà, Gai Licini Cras, personatge també desconegut, que va ser el pare de Publi Licini Cras, cònsol el 171 aC, i de Gai Licini Cras, cònsol el 168 aC.^[1]

Biografia

L'any 212 aC, encara molt jove i sense haver exercit cap magistratura curul, es va enfrontar a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat, pel càrrec de pontífex màxim, i sorprenentment va guanyar l'elecció. L'any 211 aC va ser edil curul i va celebrar uns esplèndids jocs on per primera vegada van aparèixer les corones de fulles de plata i or.^[1]

El 210 aC va ser mestre de la cavalleria del dictador Quint Fulvi Flac, i el mateix any va obtenir el càrrec de censor, però va haver de renunciar després que morís el seu col·lega, Luci Veturi Filó, tal com manava el costum. El 208 aC va ser pretor.^[1]

El 205 aC va ser cònsol, juntament amb Escipió l'Africà, i va dirigir la tasca de fer fora Hanníbal del Brútium. En aquesta regió va aconseguir reconquerir algunes ciutats, però no va poder continuar per mor d'una epidèmia que es va estendre entre les seves tropes. L'any 204 aC va unir les seves forces a les del cònsol Publi Semproni Tudità per enfrontar-se a Hanníbal a la rodalia de Crotona com a procònsol, però els romans van ser derrotats.^[1]

Va tornar a Roma, on va residir en endavant fins que va morir a una edat avançada, el 183 aC. El seu funeral es va celebrar amb jocs i festes que van durar tres dies, inclosa una lluita de cent vint gladiadors.^[1]

Qualitats personals

Titus Livi (XXX 1) diu que va ser afavorit per la fortuna perquè ell mateix havia treballat per ser-hi. Era de família noble i molt ric, de cos ben format i de gran fortalesa, i, a més de les seves victòries militars, era extremadament eloqüent, tant per dirigir-se al senat com per arengar al poble. Va ser un gran expert en dret civil i pontifici. Valeri Màxim (I 1.6) diu que tenia un concepte molt estricte de la religió, i que va fer condemnar una verge vestal a morir cremada perwquè una nit havia descuidat el seu deure de mantenir la flama encesa.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 873.

[Smith-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 873.

[1]