Luci Cecili Metel (cònsol)

Luci Cecili Metel
Nom original	(la) L. Caecilius L.f.C.n. Metellus
Biografia
Naixement	Abans de 300 aC ; antiga Roma
Mort	221 aC ; valor desconegut
Senador romà
	valor desconegut – 221 aC
1r Cònsol romà
	251 aC – 251 aC ; Juntament amb: Gai Furi Pàcil
Pontífex
	250 aC – 243 aC
Procònsol
	250 aC – 250 aC
Mestre de cavalleria Aulus Atili Calatí
	249 aC – 249 aC
2n Cònsol romà
	247 aC – 247 aC ; Juntament amb: Numeri Fabi Buteó
Pontífex màxim
	243 aC – 221 aC
Decemvir agris dandis assignandis
	232 aC – 232 aC
Dictador romà
	224 aC – 224 aC
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, sacerdot de l'Antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit romà
Conflicte	Primera Guerra Púnica
Família
Família	Metel
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Quint Cecili Metel, Marc Cecili Metel, Luci Cecili Metel
Pares	Luci Cecili Dènter i valor desconegut
Parents	Gaius Caecilius, avi patern
Premis
	(250 aC) Triomf ;

Luci Cecili Metel (llatí: Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cecília, una antiga família romana d'origen plebeu.

Va ser cònsol l'any 251 aC junt amb Gai Furi Pacil i va ser enviat amb el seu col·lega a Sicília per oposar-se a Àsdrubal, el general cartaginès. Els soldats romans es van alarmar tant en veure els elefants cartaginesos que no es van aventurar a atacar l'enemic i Metel i el seu col·lega van restar inactius durant molt de temps. Finalment, quan Furi Pacil va retornar a Itàlia amb una part de les forces, Àsdrubal va aprofitar per atacar Panorm, però llavors va ser derrotat per Metel que va capturar tots els elefants i va fer nombroses baixes als cartaginesos. Els elefants capturats els va exhibir Metel en el seu triomf a Roma. Aquesta victòria va establir la supremacia romana a Sicília, i va tenir una influència decisiva sobre el curs de la guerra.

L'any 249 aC va ser magister equitum del dictador Aule Atili Calatí i el 247 aC cònsol per segona vegada amb Numeri Fabi Buteó, període en què no va passar res destacat. Quatre anys després, el 243 aC va ser escollit pontífex màxim, dignitat que va exercir durant 22 anys.

Devia morir poc abans de començar la Segona Guerra Púnica, el 221 aC. Els historiadors parlen d'una acció de Metel quan era pontífex màxim: l'any 241 aC va rescatar el Palladium quan el temple de Vesta es va cremar, però va resultar ferit i va perdre la vista. Se'l va recompensar amb una estàtua al Capitoli, i el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe. Va ser nomenat dictador l'any 224 aC, amb la finalitat de celebrar comicis.^[1] Plini^[2] enumera els seus mèrits i distincions en un extracte que va fer a partir de l'oració funerària del seu fill, Quint Cecili Metel.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1056.
↑ Plini. Naturalis Historia VII,43

[:0-1] 1,0 ^1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1056.

[2] Plini. Naturalis Historia VII,43

[1]

[2]