Vés al contingut

Marc Corneli Ceteg (cònsol 204 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marc Corneli Cetege (cònsol 204 aC))
Plantilla:Infotaula personaMarc Corneli Ceteg
Nom original(la) M. Cornelius M.f.M.n. Cethegus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 250 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort196 aC Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
204 aC – 204 aC
Juntament amb: Publi Semproni Tudità
Edil
Pretor
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelii Cethegi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Marc Corneli Ceteg (llatí: Marcus Cornelius M. f. M. n. Cethegus) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la família dels Cetegs, una branca patrícia molt antiga de la gens Cornèlia.

Va ser elegit edil curul l'any 213 aC, sembla que per influència del seu amic Escipió Africà que va ser el seu col·lega en el mandat, tot i que Escipió no tenia encara edat per ser elegit. El mateix any va ser pontífex màxim per la mort de Luci Lèntul.

L'any 211 aC va obtenir el càrrec de pretor i el govern de la Pulla, i després va ser enviat a Sicília, on va mostrar uns grans dots d'administrador. L'any 209 aC va ser censor amb Publi Semproni Tudità, i el 204 aC cònsol amb el mateix Tudità.

L'any 203 aC va ser nomenat procònsol de la Gàl·lia Cisalpina on, juntament amb el pretor Quintili Var, va derrotar a Magó Barca, el germà d'Hanníbal, al que va obligar a abandonar Itàlia. Va morir l'any 196 aC.[1] La seva eloqüència va ser elogiada per Enni, que li va donar el nom de Suadae medulla (essència de la persuasió), i Horaci es va referir a ell dient que era una gran autoritat en l'ús de les paraules llatines.[2]

Referències

[modifica]
  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXV,2,41; XXVII,11; XXX,18
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 675.