Vés al contingut

Gasteropelècids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGasteropelècids
Gasteropelecidae Modifica el valor a Wikidata

Carnegiella marthae Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes
FamíliaGasteropelecidae Modifica el valor a Wikidata
Bleeker, 1859
Carnegiella strigata

Els gasteropelècids (Gasteropelecidae) són una família de peixos teleostis actinopterigis d'aigua dolça i de l'ordre dels caraciformes.

Etimologia

[modifica]

Dels mots grecs gaster (estómac) i pelekis (destral).[1]

Descripció

[modifica]

Cos i cap força comprimits. El cos, alt i aixafat, recorda la forma d'una destral. Dors gairebé recte i ventre amb forma de quilla. Musculatura pectoral molt desenvolupada. Línia lateral curta. 5 radis branquiòstegs. Os postemporal i supracleitrum fusionats en un sol os. Os frontal longitudinalment corrugat. 1 única aleta dorsal, de base curta i amb 8-17 radis. Aleta anal més allargada que la dorsal i amb 22-24 radis. Aletes pectorals allargades i pelvianes molt petites. Aleta caudal bifurcada. Aleta adiposa en les espècies més grosses, però absent en les més petites.[2][3][4]

Distribució geogràfica i hàbitat

[modifica]

Es troba a Panamà[5] (1 única espècie: Gasteropelecus maculatus)[6] i a tot Sud-amèrica (llevat de Xile) fins al delta del riu Paranà,[6][2][4][7] incloent-hi Colòmbia,[6][8][9] l'Equador,[10][11][10] el Perú,[12][13] Bolívia,[14][15] Veneçuela,[16][17][18][19] Guyana,[17][6][20] la Guaiana Francesa,[18][21][22] Surinam,[6][23][24] el Brasil,[17][25][26][27][28][29] Uruguai,[30][31][32][33] el Paraguai,[34][35] l'Argentina[36][37][38][39][40] i les conques dels rius Coppename,[23] Sinnamary,[41] Magdalena,[8][42] Negro,[6][43][44] Araguaia,[45] Orinoco,[6][46] Amazones,[17][47][48] Caquetá, Madeira,[17][49] Uruguai[6][50] i Paraguai.[51][17][52] Les espècies dels gèneres Gasteropelecus i Thoracocharax es troben a les aigües obertes de rius, rierols i llacs més grans, mentre que les del gènere Carnegiella són pròpies de petits rierols.[4]

Gèneres i espècies

[modifica]

Observacions

[modifica]

Formen part del comerç de peixos d'aquari,[4] són capaços d'efectuar salts d'alguns metres fora de l'aigua[4] i tenen un comportament gregari.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 108.
  3. ↑ Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp. Pàg. 281.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 FishBase (anglès)
  5. ↑ List of Freshwater Fishes for Panama - FishBase (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Weitzman, S. H. i L. Palmer, 2003. Gasteropelecidae (Freshwater hatchetfishes). P. 101-103. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (editors). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
  7. ↑ Species in Paraná River - FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Galvis, G., J. I. Mojica i M. Camargo, 1997. Peces del Catatumbo. Asociación Cravo Norte, Santafé de Bogotá, D.C., 188 p. Pàg. 38.
  9. ↑ List of Freshwater Fishes for Colombia - FishBase (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 List of Freshwater Fishes for Ecuador - FishBase (anglès)
  11. ↑ Barriga, R., 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, l'Equador, Politecnica, XVI(3):7-88. Pàg. 30.
  12. ↑ Ortega, H. i R. P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25. Pàg. 10.
  13. ↑ List of Freshwater Fishes for Peru - FishBase (anglès)
  14. ↑ Lasso, C. A., V. Castelló, T. Canales-Tilve i J. Cabot-Nieves, 2001. Contribución al conocimiento de la ictiofauna del Río Paraguá, cuenca del Río Itenzen o Guaporé, Amazonía Boliviana. Memoria de la Fundación La Salle de Ciencias Naturales, vol. 59 (núm. 152): 89-103.
  15. ↑ List of Freshwater Fishes for Bolivia - FishBase (anglès)
  16. ↑ Taphorn P., D. C., 1992. The characiform fishes of the Apure River drainage, Venezuela. Biollania Edición Especial - Núm. 4. Monografías Científicas del Museo de Ciencias Naturales, UNELLEZ -- Guanara, Estat Portuguesa, Veneçuela. 1-537.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Géry, J., 1977. Characoids of the world. Neptune City; Reigate : T.F.H. [etc.]; 672 p.: ill. (chiefly col.); 23 cm. Pàgs. 246, 247 i 250.
  18. ↑ 18,0 18,1 Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane. Vol. 1. Collection Patrimoines Naturels, 22: 429p. París: Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle. Pàgs. 88 i 186.
  19. ↑ List of Freshwater Fishes for Venezuela - FishBase (anglès)
  20. ↑ List of Freshwater Fishes for Guyana - FishBase (anglès)
  21. ↑ Boujard, T., M. Pascal, F. J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p. Pàg. 73.
  22. ↑ List of Freshwater Fishes for French Guiana - FishBase (anglès)
  23. ↑ 23,0 23,1 Alonso, L. E. i H. J. Berrenstein, 2006. A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117. Pàg. 115.
  24. ↑ List of Freshwater Fishes for Suriname - FishBase (anglès)
  25. ↑ Nomura, H., 1984. Nomes científicos dos peixes e seus correspondentes nomes vulgares. A: H. Nomura (ed.). Dicionário dos peixes do Brasil. Editerra, Brasília, el Brasil: 27-63.
  26. ↑ Santos, E., 1981. Peixes da Água doce (Vida e costumes dos peixes do Brasil). Belo Horizonte, el Brasil, Editora Itatiaia Limitada.267.
  27. ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, Sâo Paulo, el Brasil. 129 p. Pàg. 117.
  28. ↑ Begossi, A., R. A. M. Silvano, B. D. do Amaral i O. T. Oyakawa, 1999. Uses of fish and game by inhabitants of an extractive reserve (upper Juruá, Acre, Brazil). Environ., Dev. Sust. 1:73-93.
  29. ↑ List of Freshwater Fishes for Brazil - FishBase (anglès)
  30. ↑ List of Freshwater Fishes for Uruguay - FishBase (anglès)
  31. ↑ Casciotta, J. R., 1993. New record of the dermal lip protuberance in characiforms from Río de La Plata Basin in Uruguay. Ichthyol. Explor. Freshwat. 4(1):79-80.
  32. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 10.
  33. ↑ Vaz-Ferreira, R., 1969. Peces del Uruguay. Nuestra tierra, 23. 72 p. Editorial Nuestra Tierra, Montevideo, l'Uruguai. Pàg. 33.
  34. ↑ Géry, J., V. Mahnert i C. Dlouhy, 1987. Poissons characoïdes non Characidae du Paraguay (Pisces, Ostariophysi). Revue Suisse de Zoologie, vol. 94 (núm. 2): 357-464.
  35. ↑ List of Freshwater Fishes for Paraguay - FishBase (anglès)
  36. ↑ Menni, R. C., 2004. Peces y ambientes en la Argentina continental. Monografías del Museo Argentino de Ciencias Naturales, Buenos Aires. Núm. 5: 1-316.
  37. ↑ List of Freshwater Fishes for Argentina - FishBase (anglès)
  38. ↑ Lopez, H. L., R. C. Menni i A. M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biologia Acuatica. Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raul A. Ringuelet"). Pàgs. 15-16.
  39. ↑ López, H. L., A. M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14:311-354. Pàg. 315.
  40. ↑ López, H. L., A. M. Miquelarena i R. C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm. 5, 87 p. Pàg. 17.
  41. ↑ Mérigoux, S. i D. Ponton, 1998. Body shape, diet and ontogenetic diet shifts in young fish of the Sinnamary River, French Guiana, South America. J. Fish Biol. 52(3):556-569. Pàg. 559.
  42. ↑ Species in Magdalena River - FishBase (anglès)
  43. ↑ Porto, J. I. R., E. Feldberg, C. M. Nakayama i J. N. Falcao, 1992. A checklist of chromosome numbers and karyotypes of Amazonian freshwater fishes. Rev. Hydrobiol. Trop. 25(4):287-299.
  44. ↑ Species in Negro River - FishBase (anglès)
  45. ↑ Tejerina-Garro, F. L., R. Fortin i M. A. Rodriguez, 1998. Fish community structure in relation to environmental variation in floodplain lakes of the Araguaia River, Amazon Basin. Environ. Biol. Fish. 51(4):399-410. Pàg. 402.
  46. ↑ Species in Orinoco River - FishBase (anglès)
  47. ↑ Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p. Pàgs. 76 i 78-79.
  48. ↑ Species in Amazon River - FishBase (anglès)
  49. ↑ Species in Madeira River - FishBase (anglès)
  50. ↑ Species in Uruguay River - FishBase (anglès)
  51. ↑ Britski, H. A. i B. S. Lopes, 2007. Peixes do Pantanal: manual de identificaçâo, 2 ed. re. ampl. Brasília, DF: Embrapa Informaçâo Tecnológica, 227 p. Pàg. 89.
  52. ↑ Species in Paraguay River - FishBase (anglès)
  53. ↑ 53,0 53,1 Eigenmann C. H., 1909. Reports on the expedition to British Guiana of the Indiana University and the Carnegie Museum, 1908. Report núm. 1. Some new genera and species of fishes from British Guiana. Ann. Carnegie Mus. v. 6 (núm. 1). 4-54.
  54. ↑ Myers, G. S., 1927. Descriptions of new South American fresh-water fishes collected by Dr. Carl Ternetz. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, vol. 68 (núm. 3): 107-135.
  55. ↑ 55,0 55,1 Fernández-Yépez, A., 1950. A revision of the South American characid fishes of the genus Carnegiella. Stanford Ichthyol. Bull. v. 3 (núm. 4): 169-181.
  56. ↑ Günther, A., 1864. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Siluridae, Characinidae, Haplochitonidae, Sternoptychidae, Scopelidae, Stomiatidae in the collection of the British Museum. Catalogue of the fishes in the British Museum. Vol. 5: i-xxii + 1-455.
  57. ↑ Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat.. i-x + 1-506.
  58. ↑ Steindachner, F., 1879. Beiträge zur Kenntniss der Süsswasserfische Südamerikas. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien, vol. 16 (núm. 15): 149-152.
  59. ↑ Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  60. ↑ Fowler H. W., 1907. Further knowledge of some heterognathous fishes. Part II. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 58. 431-483.
  61. ↑ De Filippi, F., 1853. Nouvelles especes de poissons. Rev. Mag. Zool. (Ser. 2), vol. 5: 164-171.
  62. ↑ Kner, R., 1858. Zur Familie der Characinen. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, vol. 32 (núm. 22): 163-168.
  63. ↑ BioLib (anglès)
  64. ↑ AQUATAB.NET
  65. ↑ FishBase (anglès)
  66. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  67. ↑ Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
  68. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gasteropelècids&oldid=33480898»