George Marshall

Aquest article tracta sobre el militar i polític estatunidenc. Si cerqueu el director de cinema estatunidenc, vegeu «George Marshall (director)».

George Marshall

Nom original	(en) George Catlett Marshall, Jr.
Biografia
Naixement	(en) George Catlett Marshall 31 desembre 1880 Uniontown (Pennsilvània) (en)
Mort	16 octubre 1959 (78 anys) Washington DC
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington, Section 7, grave 8198 38° 52′ 37″ N, 77° 04′ 13″ O
Secretari de Defensa dels Estats Units
21 setembre 1950 – 12 setembre 1951 ← Louis A. Johnson – Robert A. Lovett →
50è Secretari d'Estat dels Estats Units
21 gener 1947 – 20 gener 1949 ← James F. Byrnes – Dean Acheson →
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units
1r setembre 1939 – 18 novembre 1945
United States Ambassador to the Republic of China (1912-1949) (en)
Dades personals
Residència	Dodona Manor (en) (1941–1959)
Religió	Església episcopal als Estats Units
Formació	Institut Militar de Virgínia United States Army Command and General Staff College
Activitat
Camp de treball	Política, domini militar i diplomàcia
Ocupació	polític, oficial de l'exèrcit, diplomàtic, jugador de futbol americà
Activitat	1902 - setembre 1951
Partit	cap valor
Carrera militar
Lleialtat	Estats Units d'Amèrica
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	General de l'Exèrcit general
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Guerra filipino-estatunidenca front occidental de la Primera Guerra Mundial Ofensiva de Meuse-Argonne
Esport	futbol americà
Trajectòria   Equip – VMI Keydets football
Família
Cònjuge	Elizabeth Carter Coles Marshall Katherine Boyce Tupper Brown Marshall
Pare	George Catlett Marshall, Sr.
Premis
(4 maig 1959)  Premi Internacional Carlemany../... 28+
Signatura

George Marshall (anglès: George Catlett Marshall, Jr.) (Uniontown, 31 de desembre de 1880 - Washington DC, 16 d'octubre de 1959), fou un militar i polític estatunidenc, cap de l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial i Secretari d'Estat dels Estats Units. El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau gràcies al desenvolupament del Pla Marshall, un pla d'ajuda econòmica per a setze països europeus devastats per la Segona Guerra Mundial.

Joventut i estudis

George Marshall va néixer en una família de classe mitjana; fou educat a l'Institut Militar de Virgínia, i després de graduar-se s'allistà a l'exèrcit dels Estats Units.

Carrera militar

Durant la Primera Guerra Mundial serví com a planificador dels entrenaments i de les operacions. El 1917 fou traslladat a França, on s'ocupà de la planificació de les operacions de la Primera Divisió d'Infanteria. El 1918 fou traslladat al quarter general de l'exèrcit nord-americà des d'on planificà, i coordinà, una de les operacions més importants de la Guerra i que permetrien la derrota de l'exèrcit alemany al front occidental, l'ofensiva d'Argonne.

A partir de 1920, sent ajudant del cap de personal de l'exèrcit John J. Pershing, Marshall fou encomanat de reordenar els entrenaments de l'exèrcit així com l'ensenyament de noves i modernes tècniques militars. El 1934 fou nomenat coronel, per esdevenir general el 1936. El 1939 Franklin Delano Roosevelt el va nomenar cap de personal, un càrrec que va desenvolupar fins al 1945.

Durant la Segona Guerra Mundial Marshall reordenà l'estructura de l'exèrcit de terra i de l'aire, dotant-lo d'una visió més moderna, i preparant-lo per entrar en combat. Va dissenyar l'estratègia central de totes les operacions aliades a Europa, va seleccionar Dwight Eisenhower com el comandant suprem de l'exèrcit aliat a Europa, i va dissenyar l'Operació Overlord, que va servir per a la invasió de Normandia. Winston Churchill l'anomenà l'organitzador de la victòria aliada, sent nomenat el 1944 home de l'any per la Revista Time. Marshall, després de la victòria dels aliats, es retirà de l'exèrcit el 1945.

Carrera política

Primera pàgina del pla Marshall

Després de la Segona Guerra Mundial fou enviat a la Xina per a negociar una treva i construir un govern de coalició entre els nacionalistes i els comunistes que lluitaven en una guerra civil. La seva mediació no tingué efecte i el 1947 abandonà la Xina per retornar als Estats Units.

Aquell mateix any fou ordenat Secretari d'Estat, preparant des del primer moment un pla per la recuperació econòmica europea, una economia que havia quedat devastada a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Aquest pla de recuperació europea, conegut com a Pla Marshall, va ajudar econòmicament setze països europeus, tots ells aliats, i aconseguí que la Revista Time el tornés a nomenar Home de l'any el 1948. Com a Secretari d'Estats s'oposà al reconeixment de l'Estat d'Israel, en contra de l'opinió del President Harry S. Truman. Aquest enfrontament provocà la seva dimissió el 1949, i fou nomenat el 1950 Secretari de Defensa, càrrec al qual renuncià el 1951 després de tenir diverses disputes amb el senador Joseph McCarthy. Posteriorment fou nomenat president de la secció nord-americana de la Creu Roja.

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ajuda a la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall. L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per la unitat i l'estabilitat europea.

Carrera militar

• Tinent de 2a – 2/2/1902 (al 1902 no existia encara la insígnia)
• Tinent – 7/3/1907
• Capità – 1/7/1916
• Major – 1/7/1920
• Tinent Coronel – 21/8/1923
• Coronel – 1/9/1933
• Brigadier – 1/10/1936
• Major General – 1/7/1939
• Tinent General – 1/8/1939
• General – 1/9/1939
• General de l'Exèrcit – 16/12/1944 (rang permanent) – 11/4/1946

Condecoracions

• Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit amb una fulla de roure
• Estrella de Plata
• Medalla del Servei a la Frontera de Mèxic
• Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial amb 4 estrelles de campanyes
• Medalla del Servei de Defensa Americana amb la insígnia "Servei a l'estranger"
• Medalla de la Campanya Americana
• Medalla de la Campanya Asiàtica-Pacífica
• Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà amb 2 estrelles de bronze
• Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
• Medalla de l'Exèrcit del Servei d'Ocupació d'Alemanya
• Medalla del Servei a la Defensa Nacional
• Orde del Bany (Regne Unit)
• Legió d'Honor (França)
• Creu de Guerra (França)
• Orde de Suvorov (URSS)
• Gran cordó de l'orde d'Ouissam Alauita (Marroc)
• Medalla de la Campanya de les Filipines
• Orde del Mèrit Militar de 1a Clase (Cuba)
• Medalla Centenal (Libèria)
• Gran Creu de l'Orde de Jordi I amb Espases (Grècia)
• Orde de la Corona d'Itàlia
• Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (Italia)
• Gran Creu amb Espases de l'Orde d'Orange-Nassau (Holanda)
• Medalla de Plata al Valor (Montenegro)
• Medalla de la Solidaritat de 2a classe (Panamà)
• Gran Oficial del Sol del Perú
• Orde del Mèrit Militar (Brasil)
• Orde del Mèrit (Xile)
• Estrella d'Abdón Calderón de 1a Classe (Ecuador)
• Gran Creu de l'Orde de Boyaco Cherifien (Columbia)

Vegeu també

• Pla Marshall

Referències

• «George C. Marshall - Biographical» (en anglès). Novelprize.org. [Consulta: 23 abril 2014].

Enllaços externs

• Fundació George Marshall (anglès)
• Premi Internacional Carlemany (anglès)

Precedit per: James F. Byrnes	50è Secretari d'Estat 21 de gener de 1947 – 20 de gener de 1949	Succeït per: Dean Acheson
Precedit per: Louis A. Johnson	3r Secretari de Defensa 21 de setembre de 1950 – 12 de setembre de 1951	Succeït per: Robert A. Lovett
Precedit per: Malin Craig	15è Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit 1 de setembre de 1939 – 18 de novembre de 1945	Succeït per: Dwight D. Eisenhower
Precedit per: Ióssif Stalin James F. Byrnes	Persona de l'Any de la Revista Time 1943 1947	Succeït per: Dwight D. Eisenhower Harry S. Truman