Vés al contingut

Gerónimo Giménez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGerónimo Giménez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSalvador Viniegra y Lasso de la Vega, Jean-Delphi Alard i Ambroise Thomas Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0f4eb46a-e2f8-4145-980a-1f3e05dc91d0 Discogs: 1638144 IMSLP: Category:Giménez,_Gerónimo Modifica el valor a Wikidata

Gerónimo Giménez y Bellido (Sevilla, 10 d'octubre de 1854 – Madrid, 19 de febrer de 1923) va ser un compositor i director d'orquestra espanyol. Es va dedicar fonamentalment a la composició de sarsueles, deixant títols destacats en el repertori com La tempranica o La boda de Luis Alonso. Durant tota la seua vida va estar obsedit en escriure el seu nom i cognom amb "G".

Biografia

[modifica]

Va iniciar-se amb son pare en els estudis musicals, que després va continuar amb Salvador Viniegra a Cadis. Va ser un infant prodigi, que als 12 anys va ingressar com a primer violí del Teatro Principal de Cadis. Als 17 anys ja era director d'una companyia d'òpera i sarsuela, debutant com a director a Gibraltar amb l'òpera Saffo de Pacini.

Va traslladar-se a París en haver obtingut una beca, estudiant violí amb Delphin Alard i composició amb Ambroise Thomas i obtenint el primer premi d'harmonia i contrapunt. Després d'un viatge per Itàlia va instal·lar-se a Madrid. L'any 1885 va ser nomenat director del Teatro Apolo de Madrid i poc després director del Teatro de la Zarzuela. Ruperto Chapí li va encarregar l'estrena de la seua sarsuela El Milagro de la Virgen, i també va estrenar La bruja. Immediatament va ser nomenat director de la Sociedad de Conciertos, càrrec que va ocupar durant 12 anys. Des d'aquesta responsabilitat va fer una important tasca de difusió de la música simfònica contemporània i va contribuir a incrementar l'afició filharmònica madrilenya. Segons Carlos Gómez Amat «Els qui el van veure dirigir ens han transmès el record d'unes execucions amb gran força i entusiasme. [...] Amb una mímica imperceptible aconseguia allò que volia de l'orquestra.»[1]

Va compondre molt, sovint amb precipitació per les presses i sobre llibrets de qualitat si més no dubtosa. Però també va col·laborar amb els millors autors de sainet de l'època: Ricardo de la Vega, Carlos Arniches, Serafín i Joaquín Álvarez Quintero i Javier de Burgos. Va compondre algunes obres en col·laboració amb Amadeu Vives, qui va qualificar Giménez de «músico del garbo», pel seu sentit rítmic i el seu fàcil melodisme.

El 1896 va compondre El mundo comedia es, o El baile de Luis Alonso sobre text ja estrenat sense música de Javier de Burgos. Arran de l'èxit va posar música a un altre sainet del mateix autor amb els mateixos personatges, que esdevindria una de les seues obres més cèlebres: La boda de Luis Alonso o La noche del encierro (1897). Aquesta segona part, que com a excepció va obtenir més èxit que la primera, no és una continuació del seu argument, sinó que tracta una situació anterior en el temps. De totes dues han perdurat els popularíssims intermezzos.

Potser és La tempranica l'obra més ambiciosa i més aconseguida de l'autor. Va ser estrenada al Teatro de la Zarzuela el 19 de setembre de 1900, composta sobre text de Julián Romea. Giménez aconsegueix combinar hàbilment moments d'un intens lirisme amb altres en què esclata l'element popular, i que en paraules de Gómez Amat «és una sarsuela amb totes les virtuts del gènere i cap dels seus defectes».[1] Sovint s'ha posat de manifest la influència de Giménez en el simfonisme de Manuel de Falla, Joaquín Turina i d'altres compositors espanyols posteriors. La connexió estilística entre certs moments de La tempranica i la posterior òpera de Manuel de Falla, La vida breve, resulta evident per a qualsevol melòman. Federico Moreno Torroba la va transformar en òpera, musicant les parts parlades. Joaquín Rodrigo va compondre l'any 1939 una obra en homenatge a aquesta sarsuela: Homenaje a «La Tempranica», amb part solista de castanyoles.

Al final de la seua vida es va trobar en una precària situació econòmica, agreujada en haver estat rebutjada la seua petició d'accés a una càtedra del Conservatori de Madrid. Va morir a Madrid, el 19 de febrer de 1923.

Obres

[modifica]

Sarsuela

[modifica]

Música de cambra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 A [1]

Bibliografia

[modifica]
  • [1] Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 (castellà)
  • [2] Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerónimo_Giménez&oldid=32801888»