Vés al contingut

Gerres oblongus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGerres oblongus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN68324675 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereGerres
EspècieGerres oblongus Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1830
Nomenclatura
Sinònims

Gerres oblongus és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Fa 30 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • Aleta caudal fosca.[3][4][5]

Reproducció

[modifica]

A Palau emigra a determinats indrets sorrencs (a prop de la vora exterior de l'escull) per a fresar al final de la tarda quan és lluna plena.[6]

Alimentació

[modifica]

Menja petits organismes bentònics que viuen en els fons sorrencs.[7][8]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima tropical (30°N-23°S) i associat als esculls.[3]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des del mar Roig i l'Àfrica oriental fins a Samoa, Tonga, les illes Ryukyu i Nova Caledònia.[3][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][8][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc.[43]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  5. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  6. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  7. ↑ Woodland, D.J., 1984. Gerreidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 2. FAO, Roma.
  8. ↑ 8,0 8,1 Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  9. ↑ Alcalá, A.C. i A.S. Cabanban, 1986. Fry and larvae of fishes and crustaceans in coastal marine waters of Negros Oriental, Negros Island, Philippines. Silliman J. 33(1-4):10-23.
  10. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  11. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  12. ↑ De la Paz, R. i N. Aragones, 1985. Mangrove fishes of Pagbilao (Quezon Province, Luzon Island), with notes on their abundance and seasonality. Natural and Applied Sci. Bull. 37(2):171-190.
  13. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  14. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  15. ↑ Goo, F.C.C. i A.H. Banner, 1963. A preliminary compilation of animal and plant names of the Mariana Islands. Hawaii Marine Laboratory, University of Hawaii, Honolulu. 30 p.
  16. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  17. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  18. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  19. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  20. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  21. ↑ Jeyaseelan, M.J.P., 1998. Manual of fish eggs and larvae from Asian mangrove waters. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. París. 193 p.
  22. ↑ Johannes, R. E., 1981. Words of the lagoon: fishing and marine lore in the Palau district of Micronesia. University of California Press, Berkeley. 245 p.
  23. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  24. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  25. ↑ Kuo, S.-R., H.-J. Lin i K.-T. Shao, 1999. Fish assemblages in the mangrove creeks of northern and southern Taiwan. Estuaries 22(4):1004-1015.
  26. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  27. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  28. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  29. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  30. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  31. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  32. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  33. ↑ Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
  34. ↑ Schuster, W.H. i R. Djajadiredja, 1952. Local common names of Indonesian fishes. W.V. Hoeve, Bandung, Indonèsia. 276 p.
  35. ↑ Shao, K.-T., C.-P. Lin, L.-T. Ho i P.-L. Lin, 1990. Study on the fish communities from northern and southern waters of Taiwan by analyzing the impingement data. J. Fish. Soc. Taiwan 17(2):73-90.
  36. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  37. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  38. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  39. ↑ Talwar, P.K. i R.K. Kacker, 1984. Commercial sea fishes of India. Zoological Survey of India, Calcuta. 997 p.
  40. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Tesi doctoral, Université d' Aix-Marseille II, França.
  41. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  42. ↑ Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  43. ↑ Woodland, D., 2001. Gerreidae. Silver-biddies. P. 2946-2960. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Iwatsuki, Y., S. Kimura i T. Yoshino, 2001. Redescription of Gerres longirostris (Lacépède, 1801) and Gerres oblongus Cuvier in Cuvier and Valenciennes, 1830, included in the Gerres longirostris complex (Perciformes: Gerreidae). Copeia (4):954-965.
  • Rishi, K. K., 1973. A preliminary report on the karyotypes of eighteen marine fishes. Res. Bull. Punjab Univ. 24:161-162.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerres oblongus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerres_oblongus&oldid=33868443»