Gheorghe Vrănceanu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juny 1900  Valea Hogei (Romania) | ||
| Mort | 27 abril 1979 (78 anys) Bucarest (Romania) | ||
| Sepultura | Cementiri Bellu 44° 24′ 14″ N, 26° 06′ 00″ E / 44.4039°N,26.1°E | ||
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1923–1924) Universitat de Göttingen (1922–1923) Universitat de Iași (1919–1922) Liceu Mihail Kogălniceanu (1912–1919) | ||
| Tesi acadèmica | Sopra una teorema di Weierstrass e le sue applicazioni alla stabilita (1924 ) | ||
| Director de tesi | Tullio Levi-Civita | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geometria diferencial de superfícies, topologia i geometria diferencial | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, Chartered Building Surveyor (en)  | ||
| Ocupador | Universitat de Bucarest (1939–1970) Universitat de Txernivtsí (1929–1939) Universitat de Iași (1926–1927) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Henri Moscovici, Kostake Teleman, Ghislain Roy, Stere Ianus, Adriana Turtoi, Michael Dediu, Cornel Simionescu, Nicolae N. Mihăileanu, Marian Țarină, Richard Blum i Liviu Nicolescu | ||
 | |||
Gheorghe Vrănceanu (Valea Hogei, 30 de juny de 1900 - Bucarest, 27 d'abril de 1979) va ser un matemàtic romanès.
Vida i Obra
[modifica]Vranceanu va nàixer en un petit poble de l'actual Moldàvia romanesa (aleshores sota sobirania zarista), fill d'uns pagesos pobres. Va fer els estudis primaris a la seva vila natal i, gràcies al seu mestre, va fer els estudis secundaris al Liceu de Vaslui.[1] El 1919 va ingressar a la facultat de matemàtiques de la universitat de Iași, en la qual es va graduar el 1922. Els cursos següents va estudiar a les universitats de Göttingen i de Roma, obtenint el doctorat el 1924 en aquesta última amb una tesi dirigida per Tullio Levi-Civita.[2] Després de ser professor de la universitat de Iași, el curs 1927-1928 va obtenir una beca per ampliar estudis als Estats Units, on va establir una amistat duradora amb George Birkhoff i Oswald Veblen.[3]
Des de 1929 fins a 1939 va ser professor de la universitat de Cernăuți, actual Txernivtsí (Ucraïna) i el 1939 va ser nomenat professor de la universitat de Bucarest,[4] substituint al difunt catedràtic de geometria Gheorghe Țițeica i on va romandre fins a la seva jubilació el 1970.[5]
Entre 1936 i 1947 va tenir certa activitat política, publicant articles en diversos diaris i revistes, defensant la llibertat de premsa o reflexionant sobre problemes com l'organització de les universitats o l'estat de les carreteres.[6] També va ser un dels 66 signants del manifest de 1944 demanant al govern de Ion Antonescu que posés fi a l'aliança amb l'Alemanya nazi.[7]
Els seus llibres de text i, sobre tot, la seva monografia de geometria diferencial en quatre volums (1951) van ser els llibres estàndard d'estudiants i investigadors en geometria durant molts anys. A més, va publicar més de tres-cents articles científics.[3] Seguint una idea de Levi-Civita, Vranceanu va ser el descobridor el 1926 de la noció d'espai no-holonomic.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Badea, 2020, p. 45.
- ↑ Nicolescu i Pripoae, 2006, p. 11.
- ↑ 3,0 3,1 Nicolescu i Pripoae, 2006, p. 12.
- ↑ Jurchescu, 1998, p. 411.
- ↑ Busnea, 2016, p. 393.
- ↑ Busnea, 2016, p. 391.
- ↑ Busnea, 2016, p. 389.
- ↑ Busnea, 2016, p. 392.
Bibliografia
[modifica]- Badea, Claudia Livia. Commentarium 1940-1944: de geometres Gheorghe Vranceanu (en romanès). Herstellung und Verlag, 2020. ISBN 978-3-7504-3567-4.
- Busnea, Romulus Dan «Gheorghe Vrănceanu – personalitate de seamă a științei și învățământului românesc» (en romanès). Columna, Num. 5, 2016, pàg. 387-394. ISSN: 2285-4878.
- Jurchescu, Martin. «Simion Stoilow and the Romanian Mathematical School». A: Cabiria Andreian Cazacu, Olli E. Lehto, Themistocles M. Rassias (eds.). Analysis and Topology (en anglès). World Scientific, 1998, p. 411-416. ISBN 98-1022-761-2.
- Nicolescu, Liviu; Pripoae, Gabriel Teodor «Gheorghe Vranceanu - successor of Gheorghe Tzitzeica at the Geometry chair of the University of Bucharest» (en anglès). Balkan Journal of Geometry and Its Applications, Vol. 10, Num. 1, 2006, pàg. 11-20. ISSN: 1224-2780.[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gheorghe Vrănceanu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Gheorghe Vrânceanu». Universitatea Alexandru Ioan Cuza din Iaşi. [Consulta: 29 març 2021]. (romanès)
- «Gheorghe Vrânceanu (matematician)». Biblioteca Judeţeană "Nicolae Milescu Spătarul". Vaslui. [Consulta: 29 març 2021]. (anglès)