Vés al contingut

Gilles Taurand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGilles Taurand
Biografia
Naixement(fr) Gilles Raymond Taurand Modifica el valor a Wikidata
2 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0851522 Allocine: 44272 Allmovie: p194041 TMDB.org: 50538
Musicbrainz: a4b6bba9-85af-4ce9-925f-b2e5eaafc4df Modifica el valor a Wikidata

Gilles Taurand (París, 2 de juny, 1943) és un guionista i escriptor francès.

Els inicis

[modifica]

Als 15 anys, Gilles Taurand es va apassionar per les ciències naturals i va conèixer Jean Rostand. El mestre esperava molt que aquest adolescent precoç es converteixi algun dia en biòleg i li ensenyava l'art de la dissecció. Un experiment amb granotes donarà lloc a un petit descobriment que es publicarà en una revista científica l'any 1958: De l’Ovulation des amphibiens anoures es convertirà així en el primer text oficial signat per Gilles Taurand.[1] Després d'abandonar ràpidament els estudis de medicina, va somiar amb convertir-se en escriptor i va començar a escriure La Contagion, una primera novel·la que seria publicada per René Julliard. Aleshores tenia 18 anys.[2]

Després de diversos anys dedicats a la seva tasca com a psicòleg clínic, va impartir classes de francès a l'institut Cours des Petits Champs (París XII). Allà, s'esforça per despertar l'esperit crític dels seus alumnes a través dels escrits de Camus i Sartre en particular. La seva ment aguda i exigent i la seva experiència com a psicòleg li permeten marcar la diferència. Més tard, Frédéric Compain, un dels seus antics alumnes aleshores jove cineasta, li va proposar escriure un curtmetratge: Michel Piccoli és l'actor principal i la pel·lícula, Du Crime considéré comme un des beaux arts, va guanyar el Gran Premi de Curtmetratge al festival de Clermont-Ferrand el 1979.

Paral·lelament, esdevingué guionista i coescrigué Hôtel des Amériques que va ser dirigit per André Téchiné. La pel·lícula, que ara s'ha convertit en culte, no va aconseguir l'èxit esperat quan es va estrenar l'any 1981. Va ser llavors quan Gilles Taurand i el seu amic Olivier Massart es van dirigir a la televisió per escriure pel·lícules de televisió, sèries i dibuixos animats (Clémentine, Moi Renart, Molierissimo, le Fils de l’Etoile, etc.). [3]

Uns anys més tard, André Téchiné li va donar l'oportunitat de tornar al cinema amb Els joncs salvatges. Va portar el seu amic Olivier Massart a l'aventura i la pel·lícula, aplaudida al Festival de Canes, va ser coronada amb un premi Louis Delluc (1994) i quatre Césars, inclòs el de millor guió (1995).

Reconeixement

[modifica]

A mitjans de la dècada de 1990, Gilles Taurand va trobar André Téchiné per a qui va coescriure Les Voleurs, Les Égarés i Els joncs salvatges. Aquesta darrera pel·lícula li va permetre obtenir un César al millor guió. Però al mateix temps vol diversificar les seves col·laboracions amb cineastes tan diferents com Jean-Jacques Zilbermann, Anne Fontaine, Bernard Rapp, Robert Guédiguian, Ursula Meier, Christophe Honoré, Safy Nebbou i Benoît Jacquot.

Al mateix temps, el seu guió de Nettoyage à sec de la directora Anne Fontaine li va valer un premi de guió al Festival de Venècia. El 1999, la seva adaptació de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust per a la pel·lícula Le Temps retrouvé, d’après l'œuvre de Marcel Proust de Raúl Ruiz Pino, li permet aconseguir un autèntic reconeixement.

Escriurà així amb joves directors com Rodolphe Marconi (“Stop”, Gran premi del curtmetratge al Festival de Canes de 1999 i Ceci est mon corps presentada a la Quinzena de Cineastes el 2001), Hélier Cisterne (Vandal, Premi Louis-Delluc al primer treball el 2013). Col·labora amb directors més antics com Werner Schroeter, la Nuit de Chien (Festival de Venècia de 2008 i Lleó especial del jurat) serà malauradament la seva darrera pel·lícula.

Gilles Taurand s'ha consolidat com el guionista essencial del cinema francès, treballant amb un gran nombre de cineastes, principalment en cinema d'autor.

Després de la publicació de les seves dues primeres novel·les i de quaranta anys de silenci literari, va publicar la seva tercera novel·la Exécution d’un soldat en gare de Metz.

Gilles Taurand és un cavaller de les arts i les lletres.[4]

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Televisió

[modifica]

Narracions

[modifica]

Distincions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominació

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ G. Taurand: Sur l’ovulation des amphibiens anoures. persee.fr, abgerufen am 24. März 2022.
  2. ↑ Gilles Taurand auf evene.lefigaro.fr
  3. ↑ Florence Castelnau-Mendel: Taurand, scénariste et complice de Téchiné . lexpress.fr, 8. August 1996.
  4. ↑ Ministère de la culture et de la communication: Nomination ou promotion dans l’Ordre des Arts et des Lettres. Juli 2004.
  5. ↑ «Palmarès 2004». le site du Festival de la fiction TV. Arxivat de l'original el 2022-01-17. [Consulta: 29 agost 2024]..

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gilles_Taurand&oldid=34647306»