Denys Arcand

Denys Arcand
	; (2007)
Biografia
Naixement	25 juny 1941 (83 anys); Deschambault-Grondines (Quebec) (en)
Formació	Universitat de Montreal
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, actor de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1962 -
Ocupador	Oficina Nacional del Cinema del Canadà
Membre de	Reial Acadèmia de les Arts del Canadà
Professors	Maurice Séguin i Michel Brunet
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1986) Le déclin de l'empire américain; (2003) Les invasions bàrbares ;
Família
Cònjuge	Denise Robert
Germans	Gabriel Arcand; Bernard Arcand
Parents	Adrien Arcand, besoncle
Premis
	(2015) Gran Oficial de l'Orde Nacional del Quebec; (2015) Company de l'Ordre des arts et des lettres du Québec; (2004) Passeig de la Fama del Canadà; (2003) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula no europea, per l'obra Les invasions bàrbares; (1991) Premi Molson; (1990) Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec; (1989) Prix Albert-Tessier (en) ; Membre de la Reial Acadèmia de les Arts del Canadà; Comanador de les Arts i les Lletres; Legió d'Honor; Company de l'Orde del Canadà; Premi Genie al millor guió; Premi d'Arts Escèniques del Governador General; premis del Cinema Canadenc ;

Denys Arcand (Deschambault-Grondines, Quebec, 25 de juny de 1941) és un director de cinema, guionista, actor i productor de cinema quebequès. Cineasta d'estil variat i dilatada carrera, se'l coneix en l'àmbit internacional pels seus dos èxits principals: Le Déclin de l'empire américain i la continuació divuit anys després: Les Invasions barbares.^[1]

Període compromès

L'obra de Denys Arcand segueix la transformació del cinema quebequès. En una primera època, la seva feina es compon de documentals punyents i crítics, a més d'un cinema de ficció profundament arrelat en la realitat social i cultural del Quebec. Se sol considerar el moment més original de la seva producció. La seva tasca en els documentals, perfectament sincronitzada amb la feina a la ONF l'empeny sempre més enllà l'estructura del muntatge. Mitjançant delicats jocs d'opostos, la dialèctica -per exemple, Arcand arriba a demostrar tant les incoherències dels obrers com les injustícies que pateixen- aconsegueix, sense recórrer mai a la narració, presentar sàvies síntesis socials i polítiques. El muntatge dels films és, per aquesta raó menys transparent i naturalista que el dels seus companys a la ONF.^[2]

Període estatunidenc

En una segona època, que se sol anomenar "americana" i que comença amb la decepció pel resultat del referendum per la independència del Quebec el 1980, Arcand tria l'emancipació personal i busca obertament l'èxit. En aquest període roda dues pel·lícules en anglès. En paral·lel, es produeix un important canvi d'estètica. El treball de fotografia i escenografia s'acorda a les normes de Hollywood, tant per la il·luminació com pels enquadraments d'evocacions televisives. Les llargues tirades van veient-se substituïdes per acudits d'una línia. Arcand es posa a fer un cinema amb vocació de consens, amb personatges essencialment burgesos.^[3]

Pel·lícules

1962: Seul ou avec d'autres
1963: Champlain
1964: Les Montréalistes
1967: Volleyball
1967: Parcs atlantiques
1967: Entre la mer et l'eau douce de Michel Brault (guionista)
1967: Montréal, un jour d'été
1970: On est au coton
1972: Québec: Duplessis et après...
1972: La Maudite Galette
1973: Réjeanne Padovani
1975: Gina
1975: La Lutte des travailleurs d'hôpitaux
1982: Le Confort et l'indifférence
1984: Le Crime d'Ovide Plouffe
1986: Le Déclin de l'empire américain
1989: Jésus de Montréal
1991: Montréal vu par... (col·lectiu)
1993: De l'amour et des restes humains
1996: Joyeux Calvaire
2000: Stardom
2003: Les Invasions barbares
2007: L'Âge des ténèbres
2014, Le règne de la beauté
2018, La chute de l'empire américain ^[4]

Referències

↑ «Denys Arcand» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 novembre 2022].
↑ Messu, Michel «Le cinéma de Denys Arcand comme analyseur de la marche tranquille du Québec vers l’érotique sociale des nations» (en francès). Sociologie et sociétés, 46, 1, 2014, pàg. 81–99. DOI: 10.7202/1024679ar. ISSN: 0038-030X.
↑ Rosenthal, Donna «THE PASSION OF DENYS ARCAND» (en anglès). Washington Post, 22-07-1990. ISSN: 0190-8286.
↑ Testa, Bart. «The decline of frivolity and Denys Arcand's American Empire». A: Eugene P. Walz (ed). Canada's Best Features: Critical Essays on 15 Canadian Films (en anglès). Rodopi, 2002, p. 175. ISBN 978-90-420-1598-2.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denys Arcand

[1] «Denys Arcand» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 novembre 2022].

[2] Messu, Michel «Le cinéma de Denys Arcand comme analyseur de la marche tranquille du Québec vers l’érotique sociale des nations» (en francès). Sociologie et sociétés, 46, 1, 2014, pàg. 81–99. DOI: 10.7202/1024679ar. ISSN: 0038-030X.

[3] Rosenthal, Donna «THE PASSION OF DENYS ARCAND» (en anglès). Washington Post, 22-07-1990. ISSN: 0190-8286.

[4] Testa, Bart. «The decline of frivolity and Denys Arcand's American Empire». A: Eugene P. Walz (ed). Canada's Best Features: Critical Essays on 15 Canadian Films (en anglès). Rodopi, 2002, p. 175. ISBN 978-90-420-1598-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio De Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio De Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio De Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Ostře sledované vlaky – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio De Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La vida al davant – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La Diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolja – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive My Car – Ryusuke Hamaguchi 2022: Res de nou a l'oest – Edward Berger

Canadian Screen Award al millor director
Canadian Film Awards 1966–1978	Ron Kelly (1966) Allan King i Ron Kelly (1967) Don Owen (1968) Peter Pearson (1969) Paul Almond (1970) Claude Jutra (1971) Gilles Carle (1972) David Acomba (1973) No concedit (1974) Michel Brault (1975) Harvey Hart (1976) Jean Beaudin (1977) Daryl Duke (1978)
Premis Genie 1980–2011	Bob Clark (1980) Francis Mankiewicz (1981) Gilles Carle (1982) Phillip Borsos (1983) Bob Clark / David Cronenberg (1984) Micheline Lanctôt (1985) Sandy Wilson (1986) Denys Arcand (1987) Jean-Claude Lauzon (1988) David Cronenberg (1989) Denys Arcand (1990) Bruce Beresford (1991) David Cronenberg (1992) François Girard (1993) Atom Egoyan (1994) Robert Lepage (1995) David Cronenberg (1996) Atom Egoyan (1997) François Girard (1998) Jeremy Podeswa (1999) Denis Villeneuve (2000) Zacharias Kunuk (2001) David Cronenberg (2002) Denys Arcand (2003) Francis Leclerc (2004) Jean-Marc Vallée (2005) Charles Binamé (2006) Sarah Polley (2007) Benoît Pilon (2008) Denis Villeneuve (2009) Denis Villeneuve (2010) Philippe Falardeau (2011)
Canadian Screen Awards 2012–present	Kim Nguyen (2012) Denis Villeneuve (2013) Xavier Dolan (2014) Lenny Abrahamson (2015) Xavier Dolan (2016) Aisling Walsh (2017) Jasmin Mozaffari (2018) Elle-Máijá Tailfeathers i Kathleen Hepburn (2019) Deepa Mehta (2020) Shasha Nakhai, Rich Williamson (2021) Clement Virgo (2022) Matt Johnson (2023)