Planta aromàtica
Les plantes aromàtiques són un aplec de plantes utilitzades en cuina i fitoterapia per les aromes que desprenen,[1] i els seus olis essencials que se'n poden extreure. Aquestes plantes aromàtiques es cultiven segons sigui necessari per a les seves fulles, tiges, bulbs, arrels, llavors, flors, escorça, etc.
Les aromes que desprenen resulten de la secreció de compostos orgànics volàtils sintetitzats en cèl·lules situades a l'aparell vegetatiu d'aquestes plantes (quan es segreguen en les flors, llavors es parla de planta perfumera).
Definicions
[modifica]Les plantes aromàtiques inclouen les plantes utilitzades com a espècies, aromàtiques o condiments, de vegades combinades en mescles aromàtiques.[2] La distinció entre aquests tres grups és confusa i depèn sobretot de l'ús que farem de la planta.[3]
Si se segueix la terminologia anglesa, les plantes aromàtiques es poden dividir en spices "espècies", plantes les parts de les quals no tenen clorofil·la, i « herbes », aquelles de les quals s'utilitzen les parts verdes.[3]
La paraula condiment prové del llatí condimentarius, « relatiu als condiments ».[4]
Les herbes aromàtiques són plantes que es conreen en horts o en hortes a gran escala per les seves qualitats aromàtiques, condimentàries o medicinals. L'expressió « Fines herbes » es pot aplicar a totes les herbes aromàtiques, però més particularment designa una barreja de quatre: cibulet, cerfull, julivert i estragó o pimpinella.
Tipus de plantes
[modifica]Les plantes aromàtiques tenen una gran varietat d'orígens, tan geogràficament com botànicament.
Moltes plantes requereixen condicions específiques d'humitat o temperatura per a oferir totes les seves propietats. Així, la composició dels olis essencials de farigola varia significativament segons les condicions i el lloc de cultivament.[5]
Algunes són plantes herbàcies les tiges i fulles de les quals es poden menjar. Altres són plantes llenyoses que poden ser arbustives, com l'espígol cultivat principalment per les seves flors, o fins i tot arbres autèntics, com el llorer i l'arbre de fulla de curri del qual es cull el fullatge, o fins i tot la canyella de Ceilan que es recerca per la seva escorça.
Algunes són plantes perennes, altres són biennals o anuals, o es cultiven com a tals.
Herbes fines
[modifica]Les seves tiges tendres permeten de consumir tota la part aèria com a condiment, fresc o deshidratat, fet que els ha valgut el nom de « Fines herbes,[6] però també es cullen les seves parts subterrànies, les flors o les llavors, segons l'ús.
Principalment pertanyen a tres famílies botàniques :
- Alliaceae : all, ceba, Ceba d'hivern, cibulet, escalunya...
- Apiaceae : angèlica, comí, cerfull, fonoll, alcaravia, julivert...
- Lamiaceae : bàlsam de llimona, menta, alfàbega...
-
Julivert (Petroselinum crispum)
-
Cibulet (Allium schoenoprasum)
-
Tarongina o melissa (Melissa officinalis)
Plantes llenyoses
[modifica]Algunes plantes aromàtiques formen arbustos baixos i plantes llenyoses.
És el cas d'algunes de les Lamiaceae com la farigola, la sàlvia, el marduix, l'orenga, la sajolida o l'hisop que formen fusta a la base i que generalment es cullen en l'etapa de brots joves, sense oblidar l'espígol que es cull en les flors.
Les plantes aromàtiques de la família de les Lauràcies esdevenen arbres reals com la salsa de llorer, apreciada per les seves fulles, i els canyellers que es conreen per la seva escorça, en particular la canyella de Ceilan (Cinnamomum verum) que forneix canyella autèntica.
-
Fulles de llorer
-
Escorça de la canyella
Llista de plantes aromàtiques
[modifica]Segons E.Teuscher, R.Anton i A.Lobstein [2]
- Bigaradier
- Cédrat
- Llimona
- All
- Ail des ours
- Ajowan
- Aneth
- Angèlica
- Anís verd o Anís estel·lat (badiana de la Xina)
- Armoise
- Ase fétide
- Aspérule odorante
- Aurone
- Basilic
- Bourrache
- Cannelle
- Câpre
- Capucine
- Cardamome
- Carvi
- Céleri
- Cerfeuil
- Cerfeuil musqué
- Ciboule
- Ciboulette
- Citronnelle
- Coriandre
- Cresson alénois
- Cresson de fontaine
- Cumin
- Curcuma
- Échalote
- Estragon
- Faux-poivre
- Fenouil
- Fenugrec
- Galanga
- Genièvre
- Gingembre
- Girofle
- Houblon
- Hysope
- Laurier
- Livèche
- Marjolaine
- Mélisse
- Menthes (dont la Menthe verte, la Menthe bergamote, la Menthe odorante, la Menthe poivrée, la Menthe pouliot, etc.)
- Monarde
- Moutarde blanche
- Moutarde brune
- Nou oscada
- Nigelle cultivée
- Ceba
- Origà
- Juliverd
- Piment de la Jamaica
- Piments
- Pimpinella
- Porro
- Pebres
- Poivre du Sichuan
- Poivre maniguette
- Poivre rose du Brésil
- Poivre rose du Pérou
- Raifort
- Roucou
- Romaní
- Ruda
- Safrà
- Sajolida
- Sassafras
- Sàlvia
- Sèsam
- Sumac des corroyeurs
- Tamariu
- Tanaisie
- Farigola
- Vainilla
- Verveine odorante
Als quals podem afegir:{{Llista de columnes|* Ciboule de chine[7]
Usos
[modifica]Durant molt de temps, les herbes van ser poc conegudes en general, excepte la menta, el julivert i l'all. Sovint eren coneguts tan sols localment.
Ja presents en gran nombre als jardins medievals, les plantes aromàtiques de fabricant de condiments o de l'hort d'herbes medicinals són usos habituals per diversos motius.[8]
Ús culinari
[modifica]Les plantes aromàtiques donen gust a diversos plats.
Llista de mescles
[modifica]Begudes
[modifica]Les plantes aromàtiques s'utilitzen en la composició de diverses begudes com infusions d'herbes, xarops o begudes alcohòliques. Per exemple l'hisop és un ingredient del pastís, l'aigua de la melissa, l'absenta suïssa, i sobretot de l'elixir de la Grande-Chartreuse i la benedictina .
Les plantes aromàtiques s'utilitzen en la composició de tes d'herbes, pocions, cataplasmes i altres preparacions o medicaments. Formen part dels ingredients de la medicina tradicional i la medicina alternativa, i en forma d'extracte, s'utilitzen en aromateràpia.
Cosmètics
[modifica]Les plantes aromàtiques s'utilitzen en la composició de molts productes cosmètics, en forma d'olis essencials, extractes de plantes o herbes liofilitzades.
Productes derivats
[modifica]Pplantes fresques
[modifica]Es venen en raïms o es cultiven i es comercialitzen en test, per ser replantats a terra o utilitzats directament.
Plantes seques
[modifica]Les herbes seques o liofilitzades tenen un aroma més fort i s'han d'utilitzar amb moderació. També generalment han perdut les seves vitamines, que són fràgils i es deterioren ràpidament.
Reduïts a pols i envasats, s'utilitzen en la composició de diversos preparats.
Olis essencials
[modifica]Economia
[modifica]Les principals espècies afectades són : alfàbrega, julivert, farigola, cibulet i menta.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Définitions lexicographiques i étymologiques de « aromatique » du Trésor de la Langue Française Informatisé, al web del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales
- ↑ 2,0 2,1 Eberhard Teuscher, Robert Anton, Annelise Lobstein, Plantes aromatiques : épices, aromates, condiments et leurs huiles essentielles, Éditions Lavoisier, avril 2005.
- ↑ 3,0 3,1 Hubert Richard, Épices et herbes aromatiques Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ Définitions lexicographiques i étymologiques de « condiment » du Trésor de la Langue Française Informatisé, al web del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales
- ↑ Thym sur le site Phytomania, consulté le 26 octobre 2015
- ↑ Définitions lexicographiques i étymologiques de « herbe » du Trésor de la Langue Française Informatisé, al web del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales
- ↑ Ingrédients : les herbes aromatiques asiatiques
- ↑ «Les plantes aromatiques : condiments et remèdes thérapeutiques». Arxivat de l'original el 2022-12-17. [Consulta: 17 desembre 2022].