Grup de la cobaltita
 Grup de la cobaltita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Cristall de cobaltita, espècie que dona nom al grup  | |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic i ortoròmbic |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup de la cobaltita és un grup de minerals de la classe dels sulfurs format per diset espècies minerals: andrieslombaardita, changchengita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, kalungaïta, maslovita, mayingita, michenerita, milotaïta, padmaïta, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita. També s'inclou una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, coneguda com UM1991-19-Se:AsCo, que va ser descrita juntament amb la jolliffeïta l'any 1991,[2] i la platarsita, desacreditada per l'IMA l'any 2023 al ser considerada una varietat de sperrylita rica en sofre.[3]
La cobaltita, el mineral que dona nom al grup, cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i la willyamita en el monoclínic o triclínic.[4] La resta d'espècies cristal·litzen en el sistema isomètric.
Els membres més comuns del grup són la cobaltita (CoAsS) i la gersdorffita (NiAsS); precisament aquesta darrera també dona nom a una altra nomenclatura del grup, el grup de la gersdorffita, que actualment es considera un sinònim del de la cobaltita.[5]
|
|
Als territoris de parla catalana han estat descrites tres espècies: la cobaltita, la gersdorffita i la ullmannita:
- Cobaltita: a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[6] a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars),[7] a les mines del Mas de Gallofré (L'Albiol, Baix Camp)[8] i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[9]
- Gersdorffita: a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[10]
- Ullmannita: a la mina Serrana (El Molar, Priorat)[11] i a les mines de Cierco (Vilaller, Alta Ribagorça).[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Cabri, L.J.; Laflamme, J.H.G., Roberts, A.C., Criddle, A.J., Hulbert, L.J. «Jolliffeite and unnamed CoAsSe; two new arsenoselenides from the north shore of Lake Athabasca, Saskatchewan». Canadian Mineralogist, 29, 1991, pàg. 411-418 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 72». European Journal of Mineralogy, 35, 2, 20-04-2023, pàg. 285–293. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-285-2023 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Willyamite». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Gersdorffite Group». Mindat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Subias, I; Fanlo I., Manuel J.,Garcia B., Paniagua A «La Mina Solita (Peramea, Lérida):Algo más que ejemplares de colección». Macla, 6, 2006, pàg. 475-478 [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Cobaltite from Mas de Gallofré Mines, L'Albiol, Baix Camp, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Cobaltite from Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ Bareche, Eugeni «Mines de Catalunya: Falset (Tarragona)». Mineralogistes de Catalunya, 3, 5, 1986, pàg. 135-137 [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Tritlla, J.; Hanan, B. «Cierco Pb-Zn-Ag Vein Deposits: Isotopic and Fluid Inclusion Evidence for Formation During Mesozoic Rifting in the Pyrenees of Spain». Economic Geology, 91, 3, 1996, pàg. 497-506 [Consulta: 6 febrer 2024].