Vés al contingut

Jol·liffeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jolliffeïta)
Infotaula de mineralJol·liffeïta
Fórmula químicaNiAsSe
EpònimAlfred W. Jolliffe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFish Hook Bay property, mines d'urani de Black Bay, Àrea de Beaverlodge, Saskatchewan, Canadà
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.3.9
Heys3.11.35
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 5,84Å;
Grup puntualm3 (2/m 3) - diploidal
Duresa6 a 6,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat7,10 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesCo
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-011
Any d'aprovació1991
SímbolJlf Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La jol·liffeïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la cobaltita. Rep el seu nom en honor de Alfred "Fred" Walton Jolliffe (1907-1988), geòleg del Servei Geològic del Canadà i professor de la Universitat de Queen. El seu mapatge geològic primerenc de l'àrea de Beaverlodge, al nord de Saskatchewan, per al Servei Geològic del Canadà va encoratjar l'exploració comercial a la zona.

Característiques

[modifica]

La jol·liffeïta és un sulfur de fórmula química NiAsSe. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, i publicada dos anys més tard. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jol·liffeïta pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta en filons d'uraninita a la propietat Fish Hook Bay, a les mines d'urani de Black Bay, a l'àrea de Beaverlodge, a Saskatchewan (Canadà). També ha estat descrita a Předbořice (Bohèmia Central, República Txeca), i a Alberoda (Saxònia, Alemanya).

Referències

[modifica]
  1. «Jolliffeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juny 2017].