Platarsita

Platarsita
Espècie no aprovada per l'IMA
Platarsita (Plt) sobre sperrylita (Sp)
Fórmula química	PtAsS
Epònim	platí, arsènic i composició química
Localitat tipus	mina Onverwacht, Lydenburg, Mpumalanga, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.25
Dana	2.12.3.6
Heys	3.12.51
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 5,79 Å
Grup espacial	Grup espacial 205
Color	gris
Duresa (Mohs)	7,5
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	8,0 g/cm3 (mesurada); 8,375 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Ir, Os
Més informació
Estatus IMA	mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada
Codi IMA	IMA1976-050
Any d'aprovació	1976
Símbol	Plt
Referències

La platarsita és un mineral de la classe dels sulfurs, desacreditada com a espècie vàlida des del 2023, que pertany al grup de la cobaltita. El nom reflecteix la seva composició: platí, arsènic i sofre.

Característiques

La platarsita és un sulfur de fórmula química PtAsS. L'any 2023 va ser desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida al ser considerada una varietat de sperrylita rica en sofre. Havia estat aprovada com a espècie vàlida l'any 1976, sent publicada un any més tard. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la platarsita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Onverwacht, situada a Lydenburg (Mpumalanga, Sud-àfrica). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.