Halysidota tessellaris
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | Acer rubrum, Alnus, Castanea dentata, Corylus, Crataegus, Fagus, Liquidàmbar Americà, Pomera, Cirerer de Virgínia, Quercus macrocarpa, Rubus, salze, Til·ler, auró americà, acàcia de tres punxes, Hamamelis virginiana, Juglans nigra, roure americà, Robinia viscosa, Ulmus thomasii, nabiu blau, fals plàtan, Acer spicatum, bedoll pubescent, Càrpinus de Carolina, Carya, Celtis, Corylus americana, auró del sucre, Fagus grandifolia, Amelanchier alnifolia, Juglans cinerea, Betula alleghaniensis, pomera, pollancre, Populus tremuloides, Fraxinus americana, Fraxinus pennsylvanica, plàtan d'Amèrica, roure blanc americà, Quercus velutina, Robinia hispida, vinya, dacsa, castanyer d'Índia comú, Corylus cornuta, Freixe, Quercus, roure dels pantans, Rubus glaucus, Sorbus i Vaccinium angustifolium
|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Erebidae |
| Tribu | Arctiini |
| Gènere | Halysidota |
| Espècie | Halysidota tessellaris (J.E. Smith, 1797) |
.svg){kind=icon}
Halysidota tessellaris és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.
Igual que moltes espècies relacionades d'aquesta subfamília té defenses químiques que adquireix de les seves plantes nutrícies, en aquest cas, alcaloides (Weller et al., 1999, Hristov i Conner 2005), almenys en els adults. Els comportaments de les larves suggereixen que estan també químicament protegides; si bé encara no s'han analitzat per conèixer el seu contingut d'alcaloides.
Distribució
[modifica]Es troba a Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins al sud de Texas i el centre de Florida (Wagner 2005).
Cicle de vida
[modifica]Una generació cada any al nord, i dues o més al sud (Wagner 2005).
Ou
[modifica]Els ous són posats en grups en el revers de les fulles (Rosa i Lindquist, 1982).
Larva
[modifica]Les erugues estan cobertes amb flocs de llargs pèls. La seva coloració varia des del groc i taronja fins al gris fosc. Tenen llargs pinzells de pèls blancs, negres i ataronjats en la part davantera i del darrere. Les càpsules cefàliques són de color taronja brillant.
Al nord les erugues madures es troben a partir de juliol en el gel (Wagner 2005). Les erugues freqüentment descansen sobre la superfície superior de les fulles, i encara que no gregàries, són molt visibles (Wagner 2005). Arriben a fer una longitud de 35 mm.
Pupa
[modifica]Les pupes passen l'hivern en capolls grisos entrelligats amb pèls de les larves (Wagner, 2005).
Adults
[modifica]Les ales són de color marró clar. Les ales anteriors tenen franges de color beix rivetejades de negre. El cos és 'pelut' i groc. El tòrax té línies i verdes en els seus costats superiors.
Els adults són atrets per les plantes en descomposició amb alcaloides pirrolizidínics (Krasnoff i Dussourd, 1989). Els regurgiten per a continuació beure els fluids i adquirir els productes químics defensius.
Plantes nutrícies
[modifica]Les larves s'alimenten d'algunes espècies de verns, freixes, bedolls, nabius, castanyers, oms, vinyes, lledoners, avellaners, roures, nogueres, salzes, i moltes altres (Wagner, 2005). No causen perjudicis greu als arbres (Rose i Lindquist, 1982).
Galeria
[modifica]-
Larva -
Detall de l'adult, amb pèls blaus i taronja visibles en el seu tòrax -
Adult -
Adult
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- Krasnoff SB, and DE Dussourd, (1989) Dihydropyrrolizine attractants for arctiid moths that visit plants containing pyrrolizidine alkaloids. Journal of Chemical Ecology 15: 47-60.
- Hristov, NL, and WE Conner, 2005. Effectiveness of tiger moth (Lepidoptera, Arctiidae) chemical defenses against an insectivorous bat (Eptesicus fuscus). Chemoecology 15(2):105-113.
- Rose, AH and OH Lindquist (1982). Insects of eastern hardwood trees. Canadian Forestry service, Forestry Tech Rep 29. Government of Canada, Ottawa. ISBN 0-660-11205-1.
- Wagner, DL, (2005) Caterpillars of Eastern North America. Princeton University Press.
- Weller SJ, Jacobsen NL, Conner WE (1999) The evolution of chemical defenses and mating systems in tiger moths (Lepidoptera: Arctiidae). Biol J Linn Soc 68:557–578
Enllaços externs
[modifica]