Cuc del cotó
El cuc del cotó,espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctuids (Noctuidae).
també anomenat cuc o barrinador del tomàquet (Helicoverpa armigera), és unaLes larves s'alimenten d'una gran varietat de plantes, incloent-n'hi moltes de cultivades, i és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, l'Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[1] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.
Morfologia
[modifica]És molt variable quant a forma i color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[2] Les ales posteriors són de color groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.
-
Vista lateral
-
Vista dorsal
-
Vista ventral
-
Ous
Cicle vital
[modifica]En condicions favorables, tot el cicle vital es completa en tan sols un mes. La femella pon centenars d'ous.[2] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda, ja sigui sota terra o en plantes com el cotó (càpsules) o el blat de moro. És una espècie molt polífaga i s'alimenta de tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres espècies agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i d'altres.
Importància econòmica
[modifica]Els danys més importants els causa en el cotó, tomàquets, clavells, blat de moro,[3] cigrons, alfals i tabac. Els perjudicis econòmics a Catalunya es concentren en els cultius de clavells i tomàquets al delta del Llobregat i el Maresme.[4] Després de l'atac de l'insecte hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, fer llaurades fondes a la tardor, aplicar regs d'hivern per destruir les pupes i utilitzar insecticides. El control biològic es fa alliberant enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma i les espècies Habrobracon hebetor i Chrysoperla carnea o capturant els mascels de manera massiva.[5] El monitoreig es fa usant trampes amb feromones sexuals.[4][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del tomàquet)»[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, Fitxa del Servei de Sanitat Vegetal, s.d.
- ↑ 2,0 2,1 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
- ↑ Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
- ↑ 4,0 4,1 Jospe Izquierdo Casas, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (castellà), Lleida, Universitat de Lleida, 1994 (tesi doctoral) (en català: Utilització de feromones en la predicció fenològica d'Helicoverpa armigera)
- ↑ David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d’Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
- ↑ «Helicoverpa armigera (Heliothis, l'eruga de la tomata)» Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine., Web d'OpenNatur