Hidrocenoelsmoreïta

Hidrocenoelsmoreïta
Filons grocs rics en microcristalls d'hidrocenoelsmoreïta
Fórmula química	◻₂W₂O₆(H₂O)
Epònim	elsmoreite group (en) , hidro- i vacant
Localitat tipus	Kramat Pulai (en) , Elsmore tin mine (en) i comtat de Stevens
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DH.15
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,203Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Color	blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	desagregable
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 2,24
Birefringència	δ = 0 (isotròpic)
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Símbol	Hkm
Referències

La hidrocenoelsmoreïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de l'elsmoreïta.

Característiques

La hidrocenoelsmoreïta és un òxid de fórmula química ◻₂W₂O₆(H₂O). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Jaciments

Ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, el Canadà, França, Espanya, els Estats Units, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Portugal, el Regne Unit, Rússia, Ruanda, Tailàndia i Uganda.