Vés al contingut

Hidrohal·loysita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHidrohal·loysita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂Si₂O₅(OH)₄·2H₂O
EpònimJean-Baptiste d'Omalius Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAngleur, Lieja, Província de Lieja, Valònia, Bèlgica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.11a Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,1 Å; b = 8,9 Å; c = 10,25 Å; β = 100,2°
Grup puntualm - domàtica
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHly-10Å
Referències[1]

La hidrohal·loysita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (16 de febrer de 1783 - 15 de gener de 1875), qui va descobrir el mineral.

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava hal·loysita-10Å, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2] El 10-Å (Ångström) feia referència al gruix de la capa. De vegades també se la coneix amb el nom d'endel·lita, principalment a la literatura europea (nom desacreditat per l'IMA el 2006).[3]

Característiques

[modifica]

La hidrohal·loysita és un silicat de fórmula química Al₂Si₂O₅(OH)₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Angleur, a la localitat de Lieja (Valònia, Bèlgica). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat)[4] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[5]

Referències

[modifica]
  1. «Halloysite-10Å» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 novembre 2021].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
  3. Burke, E.A.J. «A mass discreditation of GQN minerals» (en anglès). The Canadian Mineralogist, 44, 6, 2006, pàg. 1557-1560 [Consulta: 29 juny 2024].
  4. Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 24 gener 2024]. 
  5. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 24 gener 2024].