Hidroxicalciopiroclor

Hidroxicalciopiroclor
Fórmula química	(Ca,Na,U,◻)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH)
Epònim	grup del piroclor, hidro- i calci
Localitat tipus	mina Maoniuping, comtat de Mianning, Liangshan Yi, Sichuan, República Popular de la Xina
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DH.15
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,381(4) Å
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	fd3m
Color	negre-marronós, negre-verdós i negre
Exfoliació	no observada - metamictza
Fractura	concoidal
Duresa	5 a 6
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	marró
Densitat	5,10(3) g/cm3 (mesurada); 5,15 g/cm3 (calculada)
Impureses comunes	Na, U, Ti, Ce, F
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2011-026
Any d'aprovació	2011
Símbol	Hcpcl
Referències

L'hidroxicalciopiroclor és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del piroclor.

Característiques

L'hidroxicalciopiroclor és un òxid de fórmula química (Ca,Na,U,◻)₂(Nb,Ti)₂O₆(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2014. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg de calci de l'hidroximanganopiroclor i de l'hidroxiplumbopiroclor. També és l'anàleg amb OH del fluorcalciopiroclor. Químicament es troba relacionada amb la charleshatchettita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidroxicalciopiroclor pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: m595-22.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Maoniuping, situada al comtat de Mianning, a Liangshan Yi (Sichuan, República Popular de la Xina). També ha estat descrita als Estats Units, el Canadà, Groenlàndia, la República Txeca, Alemanya, Finlàndia, Eslovàquia, Rússia, el Tadjikistan i Angola.