Hieratita
 Hieratita | |
|---|---|
 Cristalls grocs de laphamita sobre hieratita de color blanc  | |
| Fórmula química | K₂SiF₆ |
| Epònim | Vulcano |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CH.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CH.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.02 |
| Dana | 11.5.1.1 |
| Heys | 8.12.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,13Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Color | incolor, blanc, gris; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {111} |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,665 g/cm³ (mesurada); 2,668 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1882 |
| Símbol | Hie |
| Referències | [1] |
La hieratita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'illa on va ser descoberta, Vulcano, la qual els grecs coneixia amb el nom de Hiera.[1]
Característiques
[modifica]La hieratita és químicament hexafluorosilicat de potassi de fórmula química K₂SiF₆. Cristal·litza en el sistema isomètric, en cristalls cuboctaèdrics i octàedrics; també en forma d'estalactites concrecionàries, amb textura d'esponjosa a densa a concrecionària.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hieratita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: mal·ladrita, bararita, criptohalita, demartinita i knasibfita.
Formació i jaciments
[modifica]La hieratita es forma com a dipòsit al voltant de fumaroles volcàniques.[2] Se n'han trobat exemplars a la mina Kehley's Run (Pennsilvània, EUA); Hekla (Suðurland, Islàndia); al Vesuvi (Campània) i a la Fossa cràter (Vulcano, Itàlia); a l'illa de Reunió, a Santa Helena i al Nyiragongo (Kivu Nord, República Democràtica del Congo).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: sassolita, mirabilita, glauberita, realgar, alums, avogadrita i mal·ladrita.[2]
Referències
[modifica]