Mal·ladrita

No s'ha de confondre amb el també mineral mal·lardita..

Mal·ladrita
Fórmula química	Na₂SiF₆
Epònim	Alessandro Malladra (en)
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CH.05
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CH.05
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.02
Dana	11.5.2.1
Heys	8.12.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 8,86Å; c = 5,04Å;
Color	rosa clar
Duresa (Mohs)	3
Densitat	2,714 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,313 nε = 1,309
Birefringència	δ = 0,004
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1926
Símbol	Mld
Referències

La mal·ladrita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom en honor d'Alessandro Malladra (Torí, 1865 - Roma, 1945), professor del Collegio Mellerio Rosmini-Domodossola i director de l'Observatori Vesuvià (1927–1935).

Característiques

La mal·ladrita és químicament hexafluorosilicat de sodi de fórmula química Na₂SiF₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són minúsculs i prismàtics acabats amb la base o la piràmide, apareixen en forma de recobriments. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mal·ladrita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: bararita, criptohalita, hieratita, demartinita i knasibfita.

Formació i jaciments

La mal·ladrita es forma com a sublimat volcànic. Va ser descoberta al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campània, Itàlia) i també ha estat descrita al cràter La Fossa, a Vulcano (Sicília, Itàlia), al volcà Hekla (Suðurland, Islàndia), la mina Marcel, a Radlin (Voivodat de Silèsia, Polònia) i al volcà Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: avogadrita, hieratita, ferruccita, sassolita; barberiïta i sassolita.