Vés al contingut

Hipólito José da Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHipólito José da Costa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1774 Modifica el valor a Wikidata
Colonia del Sacramento (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1823 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, diplomàtic, periodista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Hipólito José da Costa Pereira Furtado de Mendonça (Colonia del Sacramento, Regne de Portugal (Brasil colonial); 13 d'agost de 1774 - Londres, Anglaterra; 11 de setembre de 1823) va ser un periodista i diplomàtic luso-brasiler, considerat el "pare" de la premsa brasilera. És el patró de la 17a càtedra de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.

Biografia

[modifica]

Costa va néixer a Colonia del Sacramento, ara part de l'Uruguai, fill de Félix da Costa Furtado de Mendonça i Ana Josefa Pereira. El seu germà era José Saturnino da Costa Pereira, que seria senador de l'Imperi del Brasil i comandant de l'exèrcit brasiler. Encara que s'havien convertit al cristianisme, la seva família, els da Costa, provenia d'una llarga línia de jueus sefardites establerts a Portugal, Anglaterra i les Índies Occidentals.[1] Quan va néixer, Sacramento formava part dels territoris portuguesos a Amèrica.[2] El 1777, quan la colònia va ser recuperada pel Virregnat del Riu de la Plata,[3] la família va traslladar-se a Pelotas, a Rio Grande do Sul, on Costa passaria la seva adolescència.[4]

El 1798 va ser enviat a la Universitat de Coimbra, on es va llicenciar en Dret, Filosofia i Matemàtiques.[4] Recentment graduat, va ser enviat a missions diplomàtiques als Estats Units i Mèxic pel llavors primer ministre portuguès Rodrigo de Sousa Coutinho. Viuria dos anys als EUA, més precisament a Filadèlfia, on esdevingué francmaçó. Va escriure un relat del seu viatge a Filadèlfia, anomenat Diário de Minha Viagem para a Filadélfia, que no es publicaria fins al 1955.[5]

Dos anys després del seu viatge als EUA va tornar al Brasil, on rebria una altra missió, aquesta vegada a Anglaterra, el 1802.[5] Tanmateix, tres o quatre anys més tard, quan va tornar al Brasil, va ser detingut per la Inquisició portuguesa, per ordre de Pina Manique, ja que va ser acusat de difondre les idees maçòniques per Europa. No obstant això, va poder escapar de la presó i va fugir a Espanya, disfressat de lacai. Des d'Espanya, va tornar a Anglaterra, on va rebre la protecció del príncep August Frederic. Da Costa va continuar les seves activitats maçòniques a Anglaterra, havent-se unit a dues lògies maçòniques sota els auspicis de la Gran Lògia Premier d'Anglaterra; la Lògia de les Nou Muses (1807) i després la Lògia de l'Antiguitat (1808).[1][6]

Instal·lant-se a la ciutat de Londres, va fundar el que seria la primera revista brasilera: el Correio Braziliense, que va publicar-se mensualment entre 1808 i 1823.[4] A través d'aquesta publicació, Costa difondria les idees liberals, sense veure's sotmès al control estricte de l'estament polític donada la distància existent entre Londres i Rio de Janeiro, nova seu de la corona.[5][7] No obstant això, l'ambaixador portuguès a Londres, Bernardo José de Abrantes e Castro, comte de Funchal, va ser un combatent extrem de la revista de Costa, i en crearia una ell mateix, titulada O Investigador Português em Inglaterra (L'investigador portuguès a Anglaterra), que va dirigir del 1811 al 1819. Es van crear moltes altres revistes que van lluitar contra el Correio Braziliense.[8][9]

Costa va morir el 1823, sense saber que havia sigut proclamat cònsol del Brasil a Anglaterra.[10] Va ser enterrat a l'església de Santa Maria la Verge a Hurley, Berkshire, però l'any 2001 les seves restes van ser portades al Brasil, i ara es poden trobar al Museu da Imprensa Nacional.[8]

També va ser famós per traduir al portuguès obres de Benjamin Thompson i Benjamin Smith Barton.[11]

Homenatges

[modifica]

El govern brasiler, a través de la llei nº 12283/2010, va inscriure Hipólito José da Costa en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria.[12] El Museu de Comunicació Social Hipólito José da Costa, a Porto Alegre, porta el seu nom.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Shaftesley, John M. «Some Sephardic Jews in Freemasonry» (en anglès). Pietre-Stones review of Freemasonry. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 6 setembre 2022].
  2. ↑ Contreras, Remedios. Relación y documentos de gobierno del virrey del Perú, Agustín de Jáuregui y Aldecoa, (1780-1784) (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 101. ISBN 840005055X.  Arxivat 2024-05-16 a Wayback Machine.
  3. ↑ Mellafe, Rolando. Negro Slavery in Latin America (en anglès). University of California Press, 1975, p. 57. ISBN 0520021061.  Arxivat 2024-05-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 França, Lennon. «Pioneiro do jornalismo sem censura estudou na UC» (en portuguès de Portugal). Rua Larga. Universidade de Coimbra. [Consulta: 6 setembre 2022].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Santos, Bruna Melo dos «Hipólito José da Costa e o Correio Braziliense: a idealização de um tipo de sociabilidade maçônica». REHMLAC: Revista de Estudios Históricos de la Masonería Latinoamericana y Caribeña, 5, 1, 2013, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2024-05-27. ISSN: 1659-4223 [Consulta: 6 setembre 2022].
  6. ↑ Shaftesley, John M.; Rosenbaum, Morris «Jews in English Regular Freemasonry, 1717—1860». Transactions & Miscellanies (Jewish Historical Society of England), 25, 1973, pàg. 150–209. ISSN: 0962-9688.
  7. ↑ Ferreira, João Pedro Rosa «O pensamento político de Hipólito da Costa» (en portuguès). Cultura. Revista de História e Teoria das Ideias, Vol. 22, 01-01-2006, pàg. 319–338. Arxivat de l'original el 2024-05-27. DOI: 10.4000/cultura.2270. ISSN: 0870-4546 [Consulta: 6 setembre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Brasil, Bruno. «200 anos da Independência - Hipólito José da Costa Pereira» (en portuguès brasiler). Biblioteca Nacional (Brasil), 11-05-2021. [Consulta: 6 setembre 2022].
  9. ↑ Hohlfeldt, Antonio; Oliveira, Samir Rosa de «Bicentenário da Imprensa brasileira : reavaliaçao de Hipólito José da Costa, diretor e editor do "Correio Braziliense"». Sistema de Bibliotecas UCA: Ecos de la Comunicación, vol. 1, 2008, pàg. 85-98. Arxivat de l'original el 2024-05-27 [Consulta: 6 setembre 2022].
  10. ↑ Zeldis, Leon «Hipolito da Costa and the "Dionysian Artificers"» (en anglès). Ars Quatuor Coronatorum, vol. 120, 2007, pàg. 238. Arxivat de l'original el 2024-05-27 [Consulta: 6 setembre 2022].
  11. ↑ Brune, Krista «Reconceiving Hipólito José da Costa as a Transatlantic Translator» (en anglès). Luso-Brazilian Review, 55, 1, 6-2018, pàg. 1–26. Arxivat de l'original el 2024-05-27. DOI: 10.3368/lbr.55.1.1. ISSN: 0024-7413 [Consulta: 6 setembre 2022].
  12. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
  13. ↑ «Museu da Comunicação Hipólito José da Costa» (en portuguès brasiler). Secretaria da Cultura. Governo do Rio Grande do Sul, 22-01-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 6 setembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Biografia d'Hipòlito da Costa al lloc oficial de l'Acadèmia Brasilera de Lletres (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hipólito_José_da_Costa&oldid=33658926»