Tobias Barreto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 juny 1839  Tobias Barreto (Brasil) | ||
| Mort | 26 juny 1889 (50 anys) Recife (Brasil) | ||
| Formació | Facultat de Dret de Recife | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, jurista, professor d'universitat, crític literari, poeta, escriptor | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Escola de Recife, Romanticisme i condorisme | ||
_b_701.jpg)
Tobias Barreto de Meneses (Vila de Campos do Rio Real, 7 de juny de 1839 - Recife, 26 de juny de 1889) va ser un poeta, filòsof, jurista i crític literari brasiler.[1] És famós per crear el moviment literari brasiler anomenat "condorisme" i revolucionar el romanticisme i la poesia del país. És patró de la càtedra 38 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.[2]
Biografia
[modifica]Barreto va néixer a Vila de Campos do Rio Real (el municipi va ser reanomenat "Tobias Barreto" en el seu honor, l'any 1909), un poble de la part sud de Sergipe. Va aprendre les primeres lletres amb Manuel Joaquim de Oliveira Campos, i també va estudiar llatí amb el sacerdot Domingos Quirino. Barreto s'hi va dedicar tant que, anys després, esdevindria professor de llatí a Itabaiana.[2]
El 1861 va marxar a Bahia per anar al seminari; tanmateix, després d'haver-se adonat aviat que aquella no era la seva vocació, va renunciar-hi. Va tornar a Sergipe i, d'allà, va marxar a Recife, capital de Pernambuco. Entre 1864 i 1865 esdevingué professor particular de diverses assignatures. També va intentar ser professor de llatí (i més tard de Filosofia) al Ginásio Pernambucano, però no va tenir èxit a la institució.[3]
Va ser un entusiasta de la cultura alemanya, sobretot després d'haver llegit a Ernst Haeckel i Ludwig Büchner. Després d'estudiar a Haeckel, va convertir-se en un dels primers darwinians del Brasil.[1][2][4] Per aquest motiu va crear un diari en llengua alemanya, Der Deutsche Kämpfer (en alemany, El lluitador alemany). El projecte va tenir curta durada i poca influència.[5]
Va entrar en política, sent escollit per l'Assemblea Provincial de Pernambuco. Fou un gran defensor de l'abolicionisme i defensava l'aperturisme polític, la implementació de polítiques redistributives i es mostrava preocupat per l'encarcarament causat per l'statu quo monàrquic.[3][6]
Es va traslladar a Escada, localitat propera a la capital pernambucana i es va casar amb la filla d'un coronel. Hi va passar deu anys abans de tornar a Recife. Després d'unt temps de penúria econòmica i amb una malaltia crònica, va morir l'any 1889 quan residia acollit a casa d'un amic.[7]
Homenatges
[modifica]L'any 1897, el seu deixeble Sílvio Romero va ser un dels fundadors de l'Academia Brasileira de Letras i va promoure que Barreto fos un dels patrons de la institució, sent-li atorgat el patronat de la cadira nº 38.[2]
En virtut de la Llei Federal nº 13.927 de 2019, el jurista va entrar a formar part del Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria.[8]
Obra
[modifica]- Brasilien, wie es ist (1876)
- Ensaio de Pré-História da Literatura Alemã (1879)
- Filosofia e Crítica (1879)
- Estudios Alemães (1879)
- Dias e Noites (1881)
- Menores i Loucos (1884)
- Discursos (1887)
- Polêmicas (1901; pòstum)
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lopes, Nei. Dicionário escolar afro-brasileiro (en portuguès brasiler). São Paulo: Selo Negro, 2015, p. 163. ISBN 9788587478955.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Biografia» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Letras. Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 4 agost 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Franco, Albano «Ata da 73a Sessão, em 7 de Junho de 1989» (pdf). Diário do Congresso Nacinal, 08-06-1989.
- ↑ Glick, Thomas F. «Darwinism in Latin America». A: The Cambridge Encyclopedia of Darwin and Evolutionary Thought (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2013 [Consulta: 4 agost 2016]. Arxivat 2020-05-12 a Wayback Machine.
- ↑ Vieira Marques, Juliana «Cultura Germânica, uma preocupação social evidenciada pelo Sergipano Tobias Barreto nos anos de 1869-1876». Revista Eletrônica Expedições: Teoria da História e Historiografia, 2014.
- ↑ Tavares de Jesús, Jadson «Tobias Barreto: crítica política e social ao Brasil». Araucaria: Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, 15, 30, 2013, pàg. 191–214. ISSN: 2340-2199.
- ↑ «Tobias Barreto de Meneses» (en portuguès brasiler). Academia Brasileira de Direito do Trabalho. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 9 setembre 2022].
- ↑ «Sancionada lei que inscreve Tobias Barreto no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria - Notícias - UFPE» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Pernambuco, 12-12-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-09. [Consulta: 9 setembre 2022].
